L'Audiència avala que no és tràfic de drogues associar-se per cultivar i consumir marihuana
La secció primera confirma l'absolució de sis acusats lligats a l'agrupació Green Lemon d'Eivissa i diu que no hi ha diferència entre un grup d'amics que en consumeixen i els 455 socis d'una associació que fan el mateix
PALMAL'Audiència de Palma ha sentenciat que el cultiu i el consum propi compartit de marihuana no constitueix delicte de tràfic de drogues i absol sis persones lligades a l'associació Green Lemon d'Eivissa que el Ministeri Públic demanava que fossin condemnades com a autores de delictes contra la salut pública pel suposat tràfic de drogues.
En la sentència, l'Audiència aplica al cas la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el consum propi de droga, en el sentit que aquest no es pot penar, però hi afegeix un aspecte rellevant: que és indiferent el nombre de persones que comparteixen aquest consum. Admet que és cert que en el cas dels detinguts vinculats a Green Lemon els qui ho fan són els socis, fins a 455 persones, una xifra elevada, i no just un grup d'amics, però el tribunal adverteix que no hi ha diferència entre l'acord d'uns coneguts per cultivar i preparar la marihuana per al seu consum i el cas dels membres d'una associació que tenen la mateixa finalitat, siguin els que siguin. Per tant, segons l'Audiència, no és rellevant el nombre de persones que comparteixen el consum de la droga, encara que passin dels 400.
Dos grams diaris
El tribunal recorda que l'associació es regeix per regles, com ara que s'entreguen just 2 grams diaris a cada soci, i que l'activitat de l'associació no genera cap benefici ni per als acusats ni per als socis, a part de cercar un consum responsable, sense riscos i a vegades amb finalitats terapèutiques. També s'explica en la sentència que, si bé és cert que la quantitat de droga que hi havia al local de l'associació (4.35,01 grams) podria parèixer una quantitat rellevant, "no ho és tant si s'atén a la quantitat que correspondria a cada membre en dividir-la entre 455 individus. Per al tribunal, es tracta d'un supòsit de consum compartit que no està castigat per la llei, ja que no existeix risc d'extensió del consum a tercers perquè no s'ha acreditat que s'hagi venut marihuana o haixix a persones no sòcies i no hi ha constància que les plantes de marihuana intervingudes estiguessin destinades a la venda a terceres persones.
Tanmateix, per resoldre aquest assumpte –per la transcendència i l'interès de la qüestió– la presidenta de la secció primera, Francisca Maria Ramis, convocà tots els magistrats adscrits a la secció, de manera que han estat sis magistrats els qui han desestimat l'apel·lació del Ministeri Fiscal que reclamava que deixàs sense efecte la sentència absolutòria del Jutjat Penal número 1 d'Eivissa.
És cert que el tribunal adverteix que no està en joc un pronunciament sobre la legalització del tràfic de la marihuana i que la seva sentència no pretén, "en absolut", ser una valoració juridicopenal general sobre les pautes d'actuació de les associacions com la Green Lemon d'Eivissa. En aquest sentit, recorda que l'acusació que es formula no és per associació il·lícita, sinó per un delicte contra la salut pública –venda de droga– i, per tant, just es pronuncia sobre si la venda o distribució als socis encaixa en aquest delicte, sobre la qual cosa arriba a la conclusió que no. Ara bé, tampoc no es poden passar per alt, per la passa endavant que suposen, les reflexions de l'Audiència que donen per bo l'argument que els qui –per motius terapèutics o bé per no arriscar-se a comprar en el mercat il·lícit– s'associen per cultivar i consumir marihuana no cometen cap delicte.
