L'Audiència nega a una mare que el fill dugui primer el seu llinatge i imposa el del pare

PalmaSi no hi ha un acord previ entre els progenitors, un menor ha de dur primer el llinatge del pare i llavors el de la mare. Això ha sentenciat el tribunal de la secció tercera de l'Audiència de Palma, que ha desestimat el recurs de la mare d'un nin respecte del qual el jutjat de primera instància va estimar la demanda de paternitat interposada pel pare i en va ordenar la inscripció amb el llinatge del pare en primer lloc, tot i que fins al litigi figurava amb els llinatges de la mare.

La mare del menor reclamava que, malgrat l'atribució de la paternitat, el nin mantingués –com tenia– el llinatge de la mare en primer lloc i el del pare s'hi sumàs com a segon. Al·legava que es vulnerava la igualtat i la no discriminació per raons de sexe proclamades en la Constitució en imposar en primer lloc el del pare i també citava sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans que havien emparat situacions similars, entenent que la sentència de primera instància vulnerava, a més de la Constitució, aquesta jurisprudència.

El tribunal, en confirmar la sentència de primera instància, explica que el criteri adoptat és el mateix que s'ha seguit sempre en totes les resolucions sobre aquesta matèria a les quals ha tingut accés i es limita a recordar que, segons la normativa vigent (l'article 109 del Codi Civil), llei i reglament del Registre Civil, el pare i la mare, amb un acord, poden variar l'ordre dels llinatges, però, si no s'exerceix aquesta opció, la llei determina l'ordre de filiació en primer lloc del pare i en segon de la mare. Així mateix, indica que la normativa permet a la majoria d'edat del fill que aquest faci el canvi si ho vol. L'Audiència hi afegeix que el Tribunal Constitucional ha avalat aquestes normes i que la sentència del TC al·legada per la dona es referia a un cas en què el pare havia estat condemnat per violència de gènere i la reforma del 2004 ofereix la possibilitat de canvi de l'ordre dels llinatges en aquest cas.

En la sentència, l'Audiència apunta que, en aquest cas concret, la mare no ha concretat quins perjudicis causa al nin el canvi del primer llinatge, que no hi ha aportat cap prova, sinó que parla de perjudicis genèricament. A més, recorda que el nin encara no estava escolaritzat i que els perjudicis que manté la dona pareixen més "un càstig" al pare.

Potser, com recull l'Audiència, les normes són clares, però segurament es tracta d'un assumpte que pot generar debat i l'entrada en vigor de la nova Llei del Registre Civil (el juliol del 2015) a què fa referència la sentència de l'Audiència planteja una solució, com a mínim, criticable.

Així, la nova norma estableix (en l'article 49) que, si la filiació està determinada pel pare i la mare, seran els progenitors els que acordaran l'ordre dels llinatges. En cas de desacord, l'encarregat del Registre Civil serà el qui requerirà als progenitors, o a qui tingui la representació legal del menor, perquè en el termini de tres dies comuniquin l'ordre escollit. Si no, el triarà l'encarregat.