La jutgessa, "horroritzada" pel desgavell a l'Ajuntament de Lloseta en el judici al batle i tres regidors

PALMAEl batle de Lloseta, Bernat Coll (PSIB); dos dels seus regidors actuals, Joan Coll i Maria Alemany, i l'exregidor Pere Joan Martorell han “horroritzat” la magistrada que ha de decidir la sentència en el judici que se segueix contra ells per cinc presumptes delictes de prevaricació. Així d'expressiva ha estat la magistrada Margarita Beltrán, titular del Jutjat Penal 6, quan ha constatat el descontrol que Pere Joan Martorell ha admès que eren les juntes de govern a Lloseta, en les quals aprovaren un conveni sobre la programació musical de pop rock del teatre i la concessió de llicències de construcció en contra del criteri del secretari municipal, que havia emès informes desfavorables en tots els casos. Martorell ha vingut a dir que els informes els miraven de passada, i que els regidors entraven i sortien de la reunió ara per parlar per telèfon, ara per atendre algú, n'hi entrava un, un altre... “Això idò era un guirigall?”, ha demanat la magistrada. I l'acusat ha contestat que sí. Tant el batle com els regidors, que s'enfronten a 35 anys d'inhabilitació per ocupar càrrecs públics cada un, no han tingut cap problema a admetre que efectivament prengueren les decisions tot i que el secretari de l'Ajuntament els advertia de la il·legalitat que cometien.

Excepte que la defensa tingui un as guardat, els regidors s'han fet el harakiri a la banqueta dels acusats, tant que un es pot demanar si no els hagués estat millor cercar un d'aquests pactes que avui estan a l'ordre del dia. Ara bé, tan rotunds s'han mostrat en la seva confessió que havien pres les decisions amb els informes tècnics en contra com en la seva ferma convicció que les prenien “en benefici del poble” i “des de la més absoluta bona fe”. D'una manera bastant sorprenent, tots i cada un d'ells han minimitzat el fet que es cometessin irregularitats, sobre les quals han fet prevaldre l'interès del poble.

El batle qüestiona els concursos públics

El batle de Lloseta, segons ha dit en el judici aquest dimarts, qüestiona obertament la normativa sobre concursos públics, perquè considera que és una farsa convidar-hi altres empreses si sap que just una pot dur endavant un projecte determinat, com era “aixecar” el Teatre de Lloseta amb una programació de pop rock alternatiu. Per això, aprovà un conveni amb l'empresa Fona Artists SL. El batle, després d'advertir que creu que s'ha de modificar la normativa de contractacions públiques perquè no dóna les solucions que de vegades es necessiten, ha defensat que va actuar amb transparència: “Jo no volia amagar res, tot i que hi hagués una irregularitat”. A la fiscal ni li ha fet falta aplegar el batle en una contradicció o una mala resposta. Ell mateix s'ha autoinculpat: el secretari “ens digué: 'Alerta, això no es pot fer'. Jo no vaig pensar que ens duria fins aquí”.

I quan ha arribat el moment de parlar de les decisions urbanístiques, el batle també ha oferit una particular defensa. Quant a la permuta d'uns solars municipals amb una empresa a canvi de la construcció, per part d'aquesta, de dues plantes més sobre el centre de dia (per al centre de salut), Coll ha dit que l'empresa tenia interès en els solars i ells a tenir un centre de salut en condicions i un tanatori. “Jo creia que era més important tenir el centre de salut que un informe en contra...”, ha dit, justificant que “de vegades” es prenguin decisions no ajustades a la llei.

Seguint en la seva línia d'autoinculpació, Bernat Coll ha explicat que van decidir atorgar llicències (per a la construcció d'habitatges, garatges i una piscina), tot i que no es respectaven ni els tres metres de separació en la mitjanera entre les cases ni l'amplada de la façana.

"El Pla territorial ens deixà amb el cul a l'aire"

Aquí, l'argument del batle –i ratificat després pels seus regidors– té més fons. Coll ha indicat que era l'única manera que es poguessin fer les cases per les característiques físiques d'aquell lloc i que l'Ajuntament tenia prevista una modificació normativa amb la qual desapareixerien aquestes exigències que tanmateix no es podien dur a la pràctica. Explicà que es feren consultes al Consell insular i que de manera oral se'ls digué que ho podien fer. “El Pla territorial ens deixà amb el cul a l'aire”, ha dit el batle recordant el problema que han tingut molts de petits municipis per adaptar-s'hi fins que se'ls ha permès fer-hi modificacions puntuals. És a dir, segons el batle, el que autoritzaren ho feren perquè normativament havia de canviar la situació i els havien donat llum verda.

I ha estat precisament el secretari municipal –la persona que va fer els informes en contra en els casos sotmesos a judici– l'únic que ha fet una declaració que pot suposar alguna cosa positiva als acusats. El secretari, citat com a testimoni, ha explicat que la modificació urbanística que emparava aquestes construccions serà aprovada precisament ara, de manera que les il·legalitats ara quedarien solucionades.

Tot i aquesta eventual legalització futura, el secretari no ha dubtat a reiterar que el batle i els regidors eren coneixedors de les irregularitats de les quals els advertí. En aquest sentit, no ha deixat de ser sorprenent també la justificació de la regidora Alemany. Ha reconegut que efectivament el secretari els n'informà i ha vingut a dir que, davant les seves explicacions, en prenia nota per a una altra ocasió. “El tècnic jurídic deia que això no es pot fer així... i en la pròxima ocasió no ho farem així”. Martorell pensava que “s'aniria solucionant...” i Joan Coll també confiava que la cosa s'aniria arreglant i que “no entenia que fos botar-se la llei”.

Defensa

La defensa ha volgut evidenciar que de tots els acords presos se'n donà trasllat a l'oposició i que cap dels acords fou recorregut. Així, segons ha respost el secretari a preguntes de l'advocat Biel Garcies, els acords eren ferms i consentits. A preguntes de la defensa, els quatre acusats han assegurat que els acords que varen prendre no sols no perjudicaren el poble, sinó que “l'ajudaren”.