La infanta no veu cap pèrdua d'imparcialitat en els jutges que han de decidir sobre Nóos

PalmaEls magistrats de l'Audiència de Palma Diego Gómez-Reino i Mónica de la Serna, als quals Manos Limpias demana que s'apartin de la resolució dels recursos del cas Nóos perquè els considera parcials a favor de la infanta Cristina, han titllat d'"il·lusòria" la recusació plantejada per l'acusació popular. De fet, la defensa de la infanta Cristina ha assegurat que no veu cap aparença de pèrdua d'imparcialitat en aquests magistrats.

En l'escrit conjunt en què rebutgen la seva recusació, De la Serna i Gómez-Reino asseguren que la causa al·legada per Manos Limpias no encaixa amb els supòsits previstos en la llei i per això es planteja "una interpretació clarament extensiva que xoca amb la interpretació jurisprudencial".

"La circumstància al·legada (que els dos magistrats van negar que existissin indicis de participació directa de la infanta Cristina a les activitats de l'Institut Nóos en un acte de maig de 2007) és tan vaga i tan genèrica que justifica àmpliament el seu rebuig pel mateix tribunal de la causa", argumenten els jutges.

L'escrit, registrat davant la mateixa Audiència el 2 d'octubre, assenyala que la Llei orgànica del poder judicial considera que la imparcialitat dels magistrats que resolen recursos d'apel·lació en una instrucció penal només queda compromesa si en les seves resolucions incloguessin "preses de posició indubtables sobre la realitat dels fets enjudiciats o sobre la culpabilitat dels imputats".

Segons la seva opinió, això no es va produir quan l'any passat van suspendre la imputació de la infanta referida a la seva presumpta participació en activitats de Nóos i van assenyalar al jutge instructor, José Castro, que aprofundís en la investigació de possibles delictes fiscals i de blanqueig lligats als ingressos del seu espòs, Iñaki Udangarin.

A més que Manos Limpias obvia citar en la recusació "quines expressions o manifestacions concretes" denoten la suposada parcialitat de tots dos, Goméz-Reino i De la Serna criden l'atenció sobre el fet que l'acusació popular no recusi el tercer magistrat de la sala que va suspendre la primera imputació, Juan Jiménez, que va emetre un vot particular contra aquesta suspensió.

Intenció dilatòria

Argumenten també que la recusació és "patent i clamorosament extemporània, en clara mostra que la seva finalitat no és altra que purament dilatòria", ja que no es va formular quan es va designar Gómez-Reino ponent únic en la resposta als 14 recursos a les imputacions de Nóos, sinó quan es va plantejar la diligència d'ordenació.

"Estava, doncs, conforme l'acusació amb la composició de la sala, però no que la proposta de resolució als altres integrants fos assumida per un sol magistrat", subratllen.

La defensa de la infanta també es va oposar a la recusació en un escrit, que s'ha conegut ara, perquè considera que en la causa "no consta cap fet que generi aparença o sospita de pèrdua d'imparcialitat" en els magistrats recusats, ni l'entitat recusant ha aportat res respecte d'aquest tema.

A més, la representació processal de la germana del rei va assenyalar que els fets en els quals es fonamenta la recusació formulada per Manos Limpias no s'ajusten als requisits que fixa la Llei orgànica del poder judicial en l'article 219.

L'advocada de l'Estat, que representa Hisenda en el cas Nóos, va formular, així mateix, la seva oposició a la causa de recusació perquè encara que els dos magistrats han anat coneixent tots els recursos plantejats en aquesta causa "no han participat en la instrucció" ni tenen "un coneixement sobre el fons a l'efecte de la seva possible contaminació".

També el fiscal Anticorrupció Pedro Horrach va demanar que la recusació no s'admetés a tràmit per no complir els requisits legals per no estar argumentada, i a més la va rebutjar per considerar-la "fal·laç", "aparent" i un "abús de dret i frau legal".

La Secció Segona de l'Audiència de Palma va suspendre la tramitació dels recursos a la interlocutòria final de la instrucció del cas Nóos mentre es resol l'incident de recusació.

Un ponent de l'incident de recusació designat entre els magistrats de l'Audiència de Palma elevarà la seva proposta sobre aquesta qüestió a una sala del Tribunal Superior de Justícia de Balears perquè prengui una decisió definitiva sobre això.

Segons estableix l'article 77 de la llei orgànica, la sala que decidirà sobre la recusació la formaran el president del tribunal, els presidents de la sala i el magistrat més recent de cadascuna de les sales.