Policies i guàrdies civils un any després: “Som el blanc de totes les ires”
La seva actuació de l’1 d’Octubre fa que els agents tornin a viure escenes de rebuig que havien deixat enrere
BarcelonaPassaran els anys, però les imatges de les càrregues policials de l’1-O perduraran. Per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, l’1 d’Octubre també és un abans i un després. Ho és, sobretot, per als agents que treballen a Catalunya, que les setmanes posteriors al referèndum van percebre el rebuig -segons asseguren- de la meitat de la població catalana. Tots coincideixen a explicar que aquesta tensió no ha repercutit en la seva feina rutinària; en canvi, diuen que en l’àmbit personal han viscut situacions que s’havien deixat enrere. Escenes de nens que eviten revelar de què treballen els seus pares o d’agents que demanen un canvi de destí per deixar Catalunya s’han tornat a repetir. Alguns policies nacionals i guàrdies civils recorden que abans hi havia desavinences amb una part de la població; ara, afirmen, les diferències s’han convertit en odi.
“Som el blanc de totes les ires perquè representem l’Estat”, assegura el coordinador de l’Associació Espanyola de Guàrdies Civils a Catalunya, Bartolomé Barba. “A ningú se li escapa que ser guàrdia civil aquí suposa tenir més pressió, perquè la ciutadania està polaritzada. També hi ha factors que ens afecten: pocs agents catalans, falta d’arrelament, cobrem el mateix que en altres llocs d’Espanya on el nivell de vida és més baix, l’idioma i ara la tensió”. Segons ell, “Catalunya no és un destí desitjable i humanament s’està descapitalitzant. La gent ve forçada, s’hi està el mínim temps possible i se’n va”.
El portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP), el sindicat majoritari de la Policia Nacional, Ramón Cossío, fa la següent descripció de l’impacte de l’1-O: “Arran de la sobreexposició a la qual ens vam veure sotmesos les forces i els cossos de seguretat de l’Estat, el paper que ens han encomanat jugar és complex. Des de l’1 d’Octubre la tensió ha baixat, però encara hi ha un rebuig. Ens han projectat com la repressió per part de l’Estat”. En aquest sentit, Cossío considera que l’1-O “es va traslladar una qüestió política” als agents. “No ens podem permetre el luxe que la societat ens vegi com una cosa repressiva, sinó com un servei públic”, afegeix.
La pressió que es va generar després de les càrregues policials de fa un any va deixar diversos moments de recel. Per exemple, l’expulsió de policies nacionals i guàrdies civils d’hotels del Maresme, així com les denúncies d’uns pares guàrdies civils contra professors de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca per, suposadament, haver humiliat els seus fills a classe. “Els problemes els estem detectant amb els agents que temen el rebuig dels seus fills i que, si no fos per això, es quedarien a Catalunya”, afirma Cossío. “Repercuteix en les famílies, però no en la feina”, diu el portaveu de la Unió Federal de Policia (UFP), un altre sindicat de la Policia Nacional, Serafín Giraldo: “Ara treballar a Catalunya és una mica més difícil”.
Retrets als Mossos
Sobre l’actuació d’un any enrere, Giraldo assegura que “la valoració ja es va fer” després de l’1-O, i és que “el dispositiu estava mal planificat”. Retreu el paper dels Mossos d’Esquadra: “No s’entén que aixequessin actes quan havien de tancar els col·legis de votació”. Cossío atribueix aquesta falta d’intervenció dels Mossos a les estructures polítiques dels comandaments policials, que “condicionen les ordres que es reben”. Malgrat tot, rebaixa les rivalitats entre els cossos de seguretat. “Tots som ciutadans i treballem per a la seguretat pública”, manifesta el portaveu del sindicat majoritari de la Policia Nacional.
“Fa un any, es va actuar emparats per una resolució judicial”, defensa el secretari general de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils a Catalunya, Alfonso Merino, que ho compara amb una situació més habitual: “Si s’ha ordenat un desnonament, els agents hi van i treuen les persones”. Merino destaca que “dos mesos després de l’1-O la tensió es palpava en l’ambient. Ara ha decaigut”. Però el dubte és si aquest recel -que segueix, apunten- es mantindrà durant molts anys o si decreixerà a mesura que passi el temps. “Tinc amics de tarannàs diferents, i quan ens ajuntem no parlem de política. Abans et podia agradar o no la Guàrdia Civil, tot i que passar a odiar-la és una altra cosa”, exposa Merino.
“El rebuig és complicat i no es pot arreglar en dos dies. S’ha arribat a aquest punt després de dècades de feina, en què hem aportat a la convivència”, considera Barba. Fins i tot hi ha qui fa un símil -salvant les distàncies- amb la situació que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil vivien uns anys enrere al País Basc. “Esperem que aviat canviï. La tensió no és bona per als agents ni les seves famílies, que viuen a Catalunya i són catalans”, valora Giraldo, i Cossío aposta per “erradicar conductes” en contra de la convivència.
Mentrestant, Catalunya s’ha convertit en un destí poc sol·licitat. “Un dels motius dels agents que han demanat un trasllat -sobretot entre les noves promocions-és el clima posterior a l’1-O”, explica Merino: “La majoria de les places que s’hauran de cobrir no s’ompliran per peticions voluntàries, sinó per força”. Però Giraldo està convençut que “és molt difícil” que els que tenen la família aquí “vulguin un trasllat”. En aquest cas, els agents continuaran convivint amb les imatges de les càrregues de fa un any.
