OBSERVATORI
Portada 17/03/2015

“Varufakis”, el nou insult de la dreta

El president i el conseller Marí usen el nom del ministre grec contra els progressistes per situar-los com uns frívols i denunciar que gasten i no paguen

Q. Torres
3 min
El president Bauzá es dirigeix a la socialista Armengol en el ple del Parlament d'aquest dimarts / ISAAC BUJ

PalmaQuan queda un ple per acabar la legislatura no és moment de resoldre res, és hora d'escalfar-se amb vista a les eleccions. El ple d'aquest dimarts al Parlament, el penúltim de la majoria absolutíssima de José Ramón Bauzá, només ha servit perquè els diputats es tirin els plats pel cap. No s'ha pres cap acord que pugui quedar al marge del context preelectoral. Però almenys serveix per calibrar les consignes d'uns i altres en precampanya. Les d'aquest dimarts han estat bàsicament econòmiques. L'oposició sorprèn. Carrega contra la política econòmica del Govern però no ho fa només per la seva incapacitat per obtenir nous ingressos de Madrid, sinó també pel deute públic que generarà, una qüestió reservada fins ara als populars, que han explotat al màxim el deute deixat pel Pacte en la seva magrejada "herència rebuda". El Govern, en canvi, no surt del guió. Opta per vincular la crisi amb l'esquerra i per atribuir-se la recuperació. Però també se'n va a la crítica clàssica contra l'esquerra, aquella que considera que un progressista ha de viure en la misèria i qualsevol que no ho faci està traint els seus principis i, el que és pitjor, la ciutadania. La novetat és el nou insult que dirigeix la dreta als progressistes: "Varufakis".

El PP considera que el pitjor que pot dir a l'oposició és "Varufakis". El nom del ministre grec de Finances, Ianis Varufakis, s'ha sentit dos pics en el ple. Suposa molt el PP si pensa que la població coneix el ministre grec. Però ja se sap que molt sovint allò que es diu al Parlament no té pretensions que arribi més enllà del cercle tancat de polítics i periodistes. La primera vegada que s'ha sentit el nom del ministre l'ha pronunciat el conseller d'Hisenda, Josep Vicent Marí, ara mateix el polític del PP amb més projecció; tanta, que els seus ja l'empren per a qualsevol debat en el qual no saben qui han de posar. Marí ha comparat el PSIB amb el grec després que aquest es deixàs retratar per una revista amb la seva companya al seu àtic d'Atenes amb l'Acròpolis de fons. Un progressista no pot viure en un àtic amb vistes, on s'és vist. Pel conseller, tant el grec com els socialistes formen part de la 'beautiful people', els frívols que passen gust de mostrar que tenen més doblers i viuen millor que la resta. També el president Bauzá ha dit "Varufakis" per criticar l'oposició. Ha parlat d'un suposat "model Varufakis" que passa per gastar-ho tot i no pagar res, com si hagués estat el nou ministre el responsable de l'endeutament que arrossega el seu país.

En un ple electoral, el PP també acusa l'esquerra de tenir un palau, en clara referència al patrimoni del company de Francina Armengol. I fa que els socialistes hagin de recordar als populars que qui té un palau –sí, encara el té– és l'expresident Jaume Matas, un nom que el PP esquiva i que l'oposició els aferra cada vegada que pot. En la seva obsessió per deixar enrere Matas, els populars no veuen més passat que el del Pacte. Com si la Comunitat Autònoma hagués començat a caminar fa vuit anys. I en la seva obsessió per no ressuscitar Matas són capaços de deixar en ridícul el Parlament aprovant unes conclusions de la comissió d'investigació de Son Espases que acaben avalant la gestió de Matas quan no li troben emperons.

MÉS opta per tirar en cara al Govern la contradicció que suposa anunciar cada dia la sortida de la crisi sense fer enrere cap ni una de les retallades que han aplicat a serveis públics essencials com la sanitat o l'educació, que noten els ciutadans. I els socialistes ataquen el PP amb la mateixa medicina amb què s'han vist noquejats bona part de la legislatura: el deute. Si bona part del discurs de l'herència rebuda que ha fet el PP s'ha basat en l'endeutament que va deixar el Pacte, els socialistes avisen ara que l'herència de Bauzá també serà més deute. El discurs posa el dit a la nafra de les contradiccions dels populars. Han basat la seva política econòmica en el compliment del dèficit fins que l'han deixat de complir. Han estat anys reclamant un nou model de finançament fins que els seus han deixat clar que no el canvien. I ara, sense més finançament i sense complir el dèficit, els socialistes els recorden el resultat de l'equació: més deute. El discurs del deute dóna tanta seguretat a Bauzá que es permet el luxe de dir a Armengol que no sap sumar després que ell mateix s'hagi equivocat amb la suma. El president repta la presidenta a sortir fora del Parlament, no per barallar-se, sinó per ensenyar-li a sumar, quan ell davant tot l'hemicicle s'acaba d'errar amb els comptes i acaba de dir que 5.250 milions sumats a 1.600 milions donen 7.750 milions. Només s'ha passat de 900 milions. Quasi res.

stats