L'anàlisi d'Antoni Bassas: "El rei se suma a l''A por ellos'"

“Quan al cor d’Europa 900 persones són tractades amb porres i bales de goma perquè no votin, urgeix parlar-ne, és un incendi. És un afer intern, sí, és un afer intern d’Europa”

Les últimes hores han tingut dos grans moments. El primer és aquest:

Mobilització sense precedents contra la violència de l’Estat


Més d’un milió de persones es calcula que van sortir ahir als carrers de tot Catalunya en la jornada de vaga de protesta per la violència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de diumenge. Malgrat les provocacions que s’esperaven, i que quan la indignació és a flor de pell, un sol incident pot espatllar-ho tot, el comportament de la gent va ser magnífic, una vegada més, i ja n’hem perdut el compte, i és per això que avui, l’ARA, pot reflectir-ho amb una portada doble i un titular breu: “Som gent de pau”.

Vull fer especial menció d’un moment inoblidable: cap a les 11 del matí, davant la Delegació del govern, a Barcelona, a la cruïlla de Mallorca i Llúria, van comparèixer els bombers, van posar-se d’esquena a l’edifici, van aixecar les mans i van estar cinc minuts en silenci, una acció que la gent va seguir. Enmig dels crits i del brogit del trànsit, es va fer el silenci. Va ser un moment de pau. Gràcies als bombers.

Per tant, la vaga, la gent al carrer massivament, el comportament cívic. Això, per un cantó.

I a les 9 del vespre, el discurs del rei Felip VI. Mirin, el rei regna però no governa. I normalment, el cap d’estat acostuma fer els discursos d’acord amb el govern de torn. Però qualsevol rei que vulgui fer sobreviure la dinastia sap que això que ‘el rei no governa, però regna’, o sigui, que ha de desenvolupar la personalitat necessària per influir en els esdeveniments sense que es noti, és allò de la funció d’arbitratge que diu la Constitució: “Arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”. Bé, el rei ahir no va fer res d’això. Es va limitar a llegir el discurs que li va donar Rajoy, probablement amb el consentiment del PSOE i, no cal dir-ho, de Ciutadans.

He sentit gent que diu, “el rei ni tan sols es va dirigir als centenars de persones que van patir la violència de diumenge, de la policia contra gent pacífica que volia votar”. És veritat. Però és que és molt pitjor: el rei no és que no es vagi dirigir als agredits, és que no es va dirigir als tres milions de persones mobilitzades diumenge, ni tan sols a les 176.566 persones que van votar ‘no’. ¿És incapaç d’entendre la humiliació col·lectiva que significa que en un estat suposadament democràtic, membre de la Unió Europea, passis por per si la policia et ve a agredir? En això, el rei va fer el mateix que sempre fa Rajoy: no dirigir-se mai als que no pensen com ell, els va ignorar. ¿Hi ha milions de persones que van a votar? Es parla de Puigdemont i se’ls ignora. És que és més greu: el 82% dels catalans volen un referèndum acordat amb l’Estat, segons una enquesta recent d’‘El País’. És igual, el que digui Rajoy. Ahir el rei Felip VI va cometre un error molt semblant al que el seu avi, Alfons XIII, va cometre el 1923. Alfons XIII es va posar en mans del general Primo de Rivera i la seva dictadura. La Mancomunitat es va acabar, sí, però va ser ‘pan para hoy y hambre para mañana’, perquè el 1931, la que es va acabar va ser la monarquia, el rei es va haver d’exiliar. Ahir el rei va obrir la porta a qualsevol cosa: l’estat d’excepció, la suspensió de l’autonomia, la detenció del president i del govern, el que vulguin. Va ser un ‘a por ellos’. Ha hipotecat per sempre la Corona en mans del PP i del PSOE. Suposo que els deu una abdicació ràpida que va passar per sobre de la corrupció i el comportament poc exemplar del seu pare, ell deu saber què fa. Però no ha mostrat ni una ínfima part de l’olfacte polític que son pare i Suárez van tenir el 1976 i el 1977, quan van fer tornar Tarradellas, van restablir la Generalitat o van legalitzar el Partit Comunista, i això que encara eren vives milions de persones que havien fet la guerra. I no em refereixo que ahir sortís a dir “mañana referéndum”, em refereixo a haver-se mogut una mica més tots aquests anys. Què va passar ahir? Que ell no va parlar dels catalans, però molts catalans el van contestar a mig discurs amb una cassolada immensa.

I ara què? Mirin, que no sabem ni què passarà d’aquí 10 minuts, com saber què passarà d’aquí a demà? Avui a les 21.00 h parlarà el president Puigdemont. Ahir a la BBC ja va avançar que s’acosta la proclamació d’independència. Suposo que ha passat el seu discurs de les 12 del migdia a les 9 del vespre per donar-hi solemnitat i per guanyar més temps, perquè, per exemple, aquesta tarda, el Parlament Europeu ha de debatre sobre Catalunya. Aquest matí ja hi ha hagut diputats a Estrasburg que n’han parlat, dient coses com ara “quan al cor d’Europa, 900 persones són tractades amb porres i bales de goma perquè no votin, urgeix parlar-ne, és un incendi. És un afer intern, sí, és un afer intern d’Europa”.

Més continguts de

PUBLICITAT