L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Jordi Sànchez davant la taula de diàleg'

Sànchez no ha anat a la presó ni hi porta prop de mil dies per acabar acceptant que la taula de diàleg entre els governs espanyol i català no parli de com fer possible el referèndum

Hem tingut una visita molt especial al plató de l’ARA, la de Jordi Sànchez, que va venir a ser entrevistat aprofitant un permís de 24 hores concedit per la presó.

Aviat farà mil dies que Jordi Sànchez és a la presó, igual que Jordi Cuixart, condemnat per un delicte que no ha comès, com és el de sedició, i per això li escau perfectament el trist títol de pres polític.

Home que porta la política i la independència de Catalunya a les venes des de fa dècades, viu l’empresonament com el tràngol familiar i personal que suposa, però també com una continuació del seu objectiu polític de tota la vida. 

Jordi Sànchez: “Sánchez especula amb el diàleg per dividir l'independentisme”

Per això cobra un valor especial la reflexió que Jordi Sànchez va fer sobre la taula de diàleg. Si és per parlar de la llibertat dels presos i els exiliats, a ell la taula no li interessa.

Jordi Sànchez: “Si algú pretén que la solució per als presos polítics vingui de la taula de diàleg, és que no creu en el diàleg. El diàleg és per resoldre o intentar resoldre el conflicte polític, no la situació de nou persones que estem a la presó. En tot cas, la nostra situació, si s'ha de resoldre, ha de facilitar que el diàleg sigui més fluid. Però si la taula al final només ha de servir per intentar resoldre la situació de nou persones condemnades pel Tribunal Suprem per sedició, crec que a mi aquest diàleg no m'interessa”.

Doncs cap aquí és cap on sembla que va la taula. El govern espanyol no vol avançar en la direcció de cap pacte polític substancial amb Catalunya, com ara una consulta, i menys ara que està intentant que Ciutadans li aprovi els pressupostos, i menys ara que té la gran excusa de la pandèmia per dir que hi ha altres problemes més urgents. De manera que, mirat amb els ulls del realisme que imposen els fets de la política espanyola en relació a Catalunya, sembla que l’àmbit en què podria arribar-se a una entesa seria en avançar cap a la llibertat dels presos polítics. Sobretot perquè sempre hem dit que amb presos i exiliats el conflicte es perpetua. Sense presos (o amb un horitzó de llibertat pròxima per als presos) el conflicte es desinflama, que és la paraula preferida dels socialistes perquè els fa aparèixer a Catalunya i a Europa com a diferents del PP i perquè desinflamar no vol dir reformar cap Estatut ni cap Constitució.

I per això té valor que Sànchez digui que aquesta taula no li interessa. Perquè ho diu algú que es beneficiaria personalment d’aquesta negociació. Però el seu missatge és clar: ell no ha anat a la presó ni hi porta prop de mil dies per acabar acceptant que la taula de diàleg entre els governs espanyol i català no parli de com fer possible el referèndum. Per a Sànchez, el Procés no s’ha acabat. Ha pres, a la força, una altra velocitat, però la lluita política continua i cal continuar sent-hi, i més quan, abans que acabi l’any, el president Torra convocarà eleccions anticipades al Parlament i la gran pregunta serà: “Aguantarà el vot l’independentisme?”

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.