L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Acord PSOE-ERC: rebaixa de penes i d'expectatives'
Aquest acord no és una desjudicialització sinó una rebaixa de penes, si els jutges ho consideren oportú.
“No es tolerable pactar con delincuentes su propia condena”. És una crítica a Pedro Sánchez per haver pactat amb Esquerra una rebaixa de penes que pot beneficiar els independentistes catalans del Procés. Qui l’ha fet, aquesta crítica al govern socialista? Un socialista, el president de Castella-la Manxa, García-Page. I no es queda aquí: “Soc molt contrari a la decisió del govern. És un moment molt greu per a la política espanyola. Que ningú no pensi que la gent és ximple i se n’oblidarà”. Remarco que això ho diu un socialista.
Ho diu perquè ha de presentar-se a eleccions al maig, però és l’exemple més pregon de com el pacte entre el PSOE i Esquerra s’està fent difícil d’explicar. De fet, el PSOE i Esquerra no es posen d’acord sobre si la reforma del Codi Penal despenalitza l’1 d’Octubre, que ja es veu que no el despenalitza. Aquest acord no és una desjudicialització sinó una rebaixa de penes, si els jutges ho consideren oportú. Ho expliquem
en aquesta pàgina sobre com afecta la modificació de la malversació les causes de l’1 d’Octubre, i la resposta és que els juristes consultats per l’ARA preveuen una rebaixa de penes.
Té raó Esquerra quan diu que el delicte de sedició hi era i ara ja no hi és. Però tenen raó els que critiquen el pacte quan diuen que, tractant-se d’independentistes catalans, qui se’n pot refiar d’un jutge quan vulgui sentenciar algú pel nou delicte de desordres públics agreujats.
Tant se val el que els deia ahir: el PSOE, és a dir, Pedro Sánchez, està fent una política més intel·ligent a Catalunya que la del PP, de llarg. Per més que García Page, Alfonso Guerra o el PP, valgui la redundància, posin el crit al cel, Sánchez està treballant-se l'estabilitat d’avui, la del futur i la imatge a Europa: haurà desactivat l’independentisme al carrer i l’ha dividit de cara al futur (encara que l’independentisme ja venia bastant dividit de casa).
I, a més, ja està avisant que després de la malversació que Esquerra no esperi res més. Quan Esquerra torna a parlar de referèndum acordat, la Moncloa diu que de cap manera, que el referèndum no és constitucional i que no se celebrarà.
I què respon Esquerra? Marta Rovira ahir a l’ARA: “El referèndum? El govern espanyol també va dir que no derogaria mai la sedició”. I encara va més lluny, la secretària general d’Esquerra: "El que nosaltres estem fent asseguts a una taula de negociació amb el govern espanyol és una confrontació democràtica com una casa de pagès. És una confrontació que potser no té urnes i vots convocats en un referèndum, però té una taula, estratègia i una posició de força. Crec que està donant resultats".
Doncs David Miró, periodista de l’ARA a Madrid, diu que Sánchez vol girar full, fins al punt que és improbable que hi torni a haver una altra reunió de la taula de diàleg. La que estava prevista per ara no es farà i no hi ha cap data a la vista. Venen eleccions i la foto amb el govern de la Generalitat no és desitjable.
Molt soroll per no res? No. Tant de soroll és per alguna cosa, menys de la que voldria l'independentisme (perquè de moment no es negocia ni amnistia ni l’autodeterminació), més del que accepta el nacionalisme espanyol.
Mentrestant, ahir el Parlament va celebrar els 90 anys de la seva restitució, aquell dia del 1932 en què el president Francesc Macià va dir “Renascut l’esperit de la nostra raça, pren possessió victoriosa d’aquesta fortalesa”. També allò era més del que Espanya hauria volgut, el Parlament a l’antiga Ciutadella borbònica, i menys que voldria tanta gent del país: un Parlament sobirà, no un que hagi de vigilar si un jutge li deixa discutir qualsevol qüestió.
Bon dia.
