L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Esquerra i el pacte dels pressupostos amb el PSC'

Ja fa setmanes que sentim a dir al president Aragonès i a altres pares de la pàtria que ningú no entendria que amb la situació econòmica que estem passant la Generalitat no pogués aprovar uns pressupostos per a l’any vinent. Tothom creu que, en les actuals circumstàncies, seria una irresponsabilitat haver de prorrogar els pressupostos del 2022, i que el 2023 Catalunya no pogués disposar d’uns comptes que, segons càlculs del conseller Giró (que és el primer que els va fer), donarien al Govern 3.000 milions d’euros més que aquest any. I no estem per anar renunciant a 3.000 milions. Sí, tothom ho diu, però els dies van passant, s’acaba el temps i el govern d’Aragonès no ha tancat cap acord per als pressupostos. 

Necessita els vots dels comuns i els de Junts o el PSC. Els dels comuns, el Govern els dona per fets. Els de Junts són improbables, per no dir impossibles, i, per tant, l’única opció és la que menys li agrada a Esquerra, sobretot al president del partit, Oriol Junqueras, pactar-los amb el PSC. Però la realitat s’imposa: Junts acaba de sortir del Govern, es dedica a assenyalar la feblesa d’un executiu que només compta amb 33 diputats i li ha fet perdre votacions… Si l’estratègia ha estat deixar que el Govern es busqui la vida en solitari, ara no seria coherent que sortís a donar-li un cop de mà. ¿Surts d’un govern per aprovar-li els pressupostos? A més a més, Junts està esperant en candeletes que passi el que probablement acabarà passant, que és que el govern d’Esquerra els hagi de pactar amb el PSC i els comuns per dir allò que ja és aquí un nou tripartit.

Com expliquem avui, el PSC i junts collen Aragonès perquè triï soci per als comptes. 

Esquerra voldria que el relat fos un altre: que insolidaris que són Junts amb la gent i amb l’independentisme, que no aproven uns pressupostos que en bona part van confegir ells quan encara estaven al Govern! Per això a Esquerra repeteixen l’argumentari: esperen que Junts els voti. 

Però Esquerra veu que en la batalla de qui es desgasta més, si Junts no aprovant els comptes o Esquerra aprovant-los amb els socialistes, es desgasta més Esquerra, perquè Junts ja la va fer grossa sortint del govern. Per a Junts, no aprovar-los ara seria una conseqüència tàctica derivada d’aquella decisió estratègica i més important. I per això, amb menys crits i menys enfadat que altres vegades, Junqueras encara apel·la a Junts: "Que facin possible l'aprovació d'uns pressupostos. Potser no són els que ells voldrien exactament, però no és el moment de posar-nos en evidència els uns als altres. Per tant, tornem a fer una crida, una crida perquè tothom s'arremangui, perquè tothom hi posi una mica de part seva, ja que nosaltres estem disposats a ajudar sempre".

Això va ser ahir dilluns, al consell nacional del partit. Junqueras ja no veta el PSC, i amb to de resignació s’està preparant per explicar que és l'egoisme de Junts el que l’ha portat a acceptar la mà estesa d’Illa. Al cap i a la fi, tot i empassar-se el gripau socialista, el Govern trauria pit i diria que l'aprovació dels comptes demostra que no és un executiu dèbil. 

El temps per afermar el pacte s’acaba i no descartin que s’aprofiti la distracció general dels ponts en forma d’aqüeducte de la setmana que ve perquè tothom s’empassi les medicines amargues que s’hagi d’empassar. 

Bon dia.