L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El cas Borràs i la incomoditat de Junts'

Laura Borràs està lliurant la batalla més important de la seva política: fer valer el dret a la presumpció d’innocència i continuar sent la presidenta del Parlament. Però al davant hi té l’article 25.4 del reglament de la cambra, que preveu la suspensió dels drets i deures parlamentaris dels diputats als quals s’obri judici oral per delictes vinculats a la corrupció. 

I aquesta és clau de la qüestió, la paraula corrupció. Si alguna cosa mortifica Borràs és haver de plegar a causa de la corrupció. Algunes persones del seu entorn li han sentit dir que abans prefereix haver de plegar per delictes més greus però clars que per corrupció, que en política estan més associats a posar-se diners a la butxaca o la butxaca del partit.

El cas Borràs és ara ja el cas central de la política catalana. De fet, ahir, la sessió de control al Govern va tenir moments en què era una sessió de control a Borràs, perquè el president Aragonès va haver de contestar a preguntes sobre Borràs, i gairebé va acabar fent un Churchill: “Espero que tothom prendrà la decisió que convindrà més a la vocació de servei públic que tenim els membres d’aquesta cambra”.  

Esquerra (Rovira, Vilalta i Forcadell) ja li han dit a Borràs que hauria de plegar. Borràs intentarà que si arriba el dia que la cambra ha de votar la seva suspensió, Esquerra quedi retratada al costat dels grups no independentistes. I allargarà el temps fins a la decisió final tant com pugui, potser fins al mateix 1 d’octubre, del qual aviat farà cinc anys i tornarà el record de l’èpica.

Però és probable que no amoïni especialment Esquerra votar per la suspensió de Borràs, perquè ara la incomoditat pel cas ha entrat de ple a Junts, una incomoditat que va creixent. I per això, Borràs no té tot el seu partit al darrere. Els consellers de Junts no volen que el cas Borràs afecti la feina que estan fent al Govern, en un moment crític per a la societat, i encara menys que pugui trencar el Govern. I esperen que Borràs ho entengui i no allargui l’agonia fins al martiri. A Junts entenen que Borràs no tindrà exactament les mateixes garanties que qualsevol altre ciutadà perquè és qui és i és independentista, i que hi ha desproporció entre el cas i les conseqüències. Però un fraccionament de contractes no hauria de passar per damunt del projecte polític i, per això, Borràs no té tot el seu partit al darrere. Jordi Turull, secretari general de Junts, té una patata molt calenta sobre la taula.

Mentrestant, donin per fet que aviat es reuniran els presidents Sánchez i Aragonès, i no descartin que abans de tres setmanes, just abans de les vacances polítiques de l’agost (quan l’opinió pública espanyola tingui el cap a una altra cosa), es reuneixi la taula de diàleg. La Generalitat ho està intentant. De fet, demà al matí es reuniran a Barcelona el ministre Bolaños i la consellera Vilagrà. Aragonès vol acords amb substància amb Sánchez i té dues coses al cap: que el govern espanyol permeti gastar més aixecant l’objectiu de dèficit i un compromís real per complir amb les inversions a Catalunya. No ho tindrà fàcil; quan li insisteixen que es reuneixi amb Aragonès, Sánchez ha comentat en alguna ocasió: “Però si ja ens vam reunir a Barcelona”.

Bon dia.