Ciència

Comunicació

Els ximpanzés parlen, menteixen i fan poesia amb el llenguatge dels signes

Els ximpanzés han après a comunicar-se amb el llenguatge dels sords, segons estudis d'una parella de psicòlegs. Els resultats contradiuen científics com Chomsky

El matrimoni nord-americà format per Deborah i Roger S. Fouts ha dedicat la seva vida a combatre la idea que el llenguatge és l''últim bastió' de la singularitat humana. El resultat ha estat més de 40 anys de treball amb uns ximpanzés que no només han après a comunicar-se amb el llenguatge de signes, sinó també a mentir i a fer poesia.

Aquesta parella de psicòlegs comparatius de l'Institut de Comunicació entre Humans i Ximpanzés de la Central Washington University es jubilarà l'estiu que ve tot sabent que han complert la seva missió i que han pogut "tancar la boca" a molts científics –entre ells, el lingüista Noam Chomsky–, que, durant dècades, negaven aquesta possibilitat comunicativa.

Els Fouts van ser continuadors dels treballs iniciats als anys 60 per un altre matrimoni –els també psicòlegs Allen i Beatrice Gardner–, a qui la NASA va cedir la ximpanzé Washoe després que l'agència espacial abandonàs la seva investigació amb "ximponautes".

Washoe va ser introduïda en un ambient humà on només es parlava el llenguatge dels sords, una via molt diferent de la d'equips que, dècades abans, havien intentat ensenyar el llenguatge oral a una ximpanzé que, en sis anys, només va poder pronunciar, i no clarament, quatre paraules: "mare", "pare", "tassa" i "a dalt", explica Roger simulant els sons que van sortir de la boca de la primat.

Capacitat de dir "estic trista" o de demanar perdó

Els Gardner i el seu equip, en què Roger era becari, creien que la vocalització dels ximpanzés era involuntària, com el so que fa un humà si es copeja el dit amb un martell. Van apostar per aprofitar el moviment natural de les seves mans (com utilitzen els exemplars salvatges, amb dialectes propis) i van decidir criar Washoe com una nina sorda, amb el llenguatge de signes dels EUA.

La primat va aprendre més d'un centenar de signes veient com es comunicava l'equip i, així, podia demanar menjar, que la gratassin o expressar conceptes complicats com "estic trista" o demanar perdó.

Però la vida domèstica amb Washoe es va fer complicada. Quan els Gardner van decidir cedir-la a un centre d'Oklahoma, Roger no va voler deixar-la sola en aquell laboratori –on ho passaria malament en gàbies al costat d'uns congèneres als quals anomenava "bestioles negres"– i va aconseguir que la traslladassin amb ell a Washington per seguir investigant, fins a la mort de la ximpanzé, al 2007.

En tots aquests anys, el matrimoni d'investigadors, que ha passat per Barcelona convidat pel CosmoCaixa i la Fundació Mona, va poder veure com Washoe va traslladar el llenguatge a la seva família, Tatu, Dar i Loulis –una cria adoptada que va aprendre els signes sense intervenció humana–, fins a nivells sorprenents: arribaven a parlar ells sols mentre "llegien" una revista, ja que són capaços de posar nom al que veuen a les fotos (beguda, menjar, gelat, sabates...).

Composicions poètiques amb signes

"Parlen com una família; si uns discuteixen, s'intenta posar pau. Quan Loulis li treia una revista a Washoe, ella el maleïa i li deia 'brut'", explica Deborah, que indica que els primats també saben utilitzar els signes per mentir.

Així es veu en una gravació en què Dar va fer creure a Washoe que Loulis l'havia pegada i es va tirar a terra assenyalant-lo i demanant amb signes a la seva mare una "abraçada". La mare, a més, va acabar renyant el suposat agressor, una infantil malícia típica de Bart Simpson o d'un davanter a l'àrea petita.

Més sorprenent encara va ser una altra gravació en què un dels ximpanzés repetia "plorar, plorar; vermell, vermell; silenci, silenci; divertit, divertit". Un enigma per a l'equip fins que un amic poeta de la parella va apuntar que els signes d'aquestes paraules eren similars i que es tractava d'una al·literació de la llengua de signes, una composició poètica.

"Hi ha evidències que són capaços d'aprendre els signes, d'ordenar-los i conversar. Tenen una sintaxi i, fins i tot, són capaços d'inventar-ne i transmetre'ls", remarca Roger Fouts.

El següent pas: evitar els maltractaments d'animals

Encara que es jubilaran del seu treball a la universitat per dedicar-se als seus cinc néts, als quals veuen poc, Deborah i Roger reconeixen que seguiran anant a veure els seus altres "néts" ximpanzés. "No podem dir-los que tenim 68 anys i ens jubilam; anirem a veure'ls encara que ja no cada dia", avancen.

Els Fouts estan satisfets de la prohibició de les curses de braus a Catalunya i confien que s'estengui a la resta d'Espanya.

"Amb els nostres companys animals hem tingut una relació d'explotació, els hem tractat com a esclaus. Ara, encara que a poc a poc, almenys passam al camí de compassió", afirma esperançat el científic, crític amb el tracte que encara es dóna als ximpanzés a molts laboratoris dels EUA.

La parella lamenta que la difusió de les seves sorprenents investigacions no hagi servit per aturar el maltractament a aquests primats, però confien que aquestes arribin a les escoles i que provoquin un canvi d'actitud en les noves generacions.

Més continguts de

El + vist

El + comentat