Creix el consum domèstic d'aigua a les Balears, mentre que a l'Estat disminueix

PalmaEl consum d'aigua a les Illes Balears augmentà el 2013 un 3,6% respecte de l'any anterior. Així ho reflecteix l'enquesta sobre el subministrament i sanejament de l'aigua d'aquell any, publicada aquesta setmana per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Balears és la segona comunitat amb un major increment de volum d'aigua registrat i distribuït, només per darrere de Castella-la Manxa (6,4%). D'altra banda, les que més el reduïren foren Navarra (-13,6%), Aragó (-10%) i Catalunya (-8,5%). Crida l'atenció que el volum de consum s'incrementà a les Illes, malgrat que la tendència generalitzada a tot l'Estat va en sentit contrari.

A les Illes, es registrà un consum a les llars de 57.174 milers de metres cúbics, cosa que representa un 2,6% del total a escala estatal. Els sectors econòmics consumiren 23.893 milers de metres cúbics, un 3,4% del registrat per aquests a tot Espanya. I pel que fa als consums municipals, se'n registrà un consum de 3.902 milers de metres cúbics, un 1,3% del total.

Pel que fa a les comunitats que distribuïren més volum d'aigua el 2013, aquestes foren Andalusia (17,1%), Catalunya (14,4%) i la Comunitat de Madrid (12,9%); les que menys, la Rioja (0,7%), Cantàbria i Navarra (1,5%).

El consum mitjà d'aigua de les llars per habitant i dia se situà en 130 litres, cosa que suposa un descens del 3,7% respecte dels 135 litres registrats l'any 2012. Per comunitats autònomes, els consums mitjans més elevats es donaren al País Valencià (158 litres per habitant i dia), Castella i Lleó (157) i Cantàbria (144), seguida de Canàries (143) i Balears. Les Illes Balears se situaren per damunt de la mitjana amb 141 litres consumits per habitant i dia, amb una variació interanual positiva del 6,8%. Aquest increment, de fet, és el major que es registrà en àmbit estatal, que podria tenir relació amb l'aprofitament de més habitatges per al lloguer vacacional.

Per contra, els consums mitjans més baixos corresponen a Navarra i la Rioja (112 litres per habitant i dia) i Catalunya (117).

Descens a Palma

Les dades oficials de consum domèstic d'Emaya corresponents a 2013, emperò, indiquen una reducció continuada del consum a Palma des de l'any 1991. Aquest fet podria deure's a una manera diferent de mesurar o que l'increment registrat per l'INE a Balears coincidís amb una reducció a Palma.

Segons consta en les dades d'Emaya, l'any 1991 en 16.666 habitatges i una població de dret de 297.259, es registrà un consum de 153,61 litres per habitatge. El 2013, en 16.890 habitatges i una població de dret de 427.973, el consum registrat fou de 108,13 litres per habitatge.

Cost

Quant al cost unitari de l'aigua, que resulta del quocient entre el que costa el subministrament més els imports abonats per clavegueram, depuració i cànons de sanejament i el volum d'aigua registrada i distribuïda, el 2013 se situà en 1,83 euros per metre cúbic. Això significa un increment del 5,8% respecte de l'any anterior, que era d'1,73 euros.

Les Illes Balears figuren com la tercera comunitat autònoma amb el preu més car, 2,21 euros per metre cúbic. Només a Múrcia (2,73 euros) i Catalunya (2,54 euros) el cost unitari de l'aigua és més car.

Castella i Lleó (1 euro), la Rioja (1,06) i Galícia (1,19) és on l'aigua és més barata.

Pèrdues

Les dades de l'INE mostren que el consum mitjà d'aigua de les llars se situà en 130 litres per habitant i dia, un 3,7% menys que el 2012. Durant aquell any es varen subministrar a les xarxes públiques d'abastiment urbà 4.324 hectòmetres cúbics d'aigua. D'aquests, les tres quartes parts foren registrades en els comptadors dels usuaris, mentre que la resta foren volums d'aigua no registrats.

El volum d'aigua registrat i distribuït a les llars fou de 2.218 hectòmetres cúbics, fet que suposà el 69,1% del total. Els sectors econòmics utilitzaren 695 hm3, un 21,6%, mentre que els consums municipals (reg de jardins, neteja de carrers i altres usos) arribaren als 298 hm3, un 9,3%.

El consum d'aigua de les llars va disminuir un 3,9% respecte de l'any anterior, l'ús de l'aigua dels sectors econòmics es reduí un 2,3% i els usos municipals un 6,3%.

Pel que fa a les pèrdues reals d'aigua, com ara fuites, trencaments i avaries en la xarxa d'abastiment, s'estimaren en 678 hm3, cosa que suposà un 15,7% del total d'aigua subministrada a les xarxes. D'altra banda, les pèrdues aparents, com ara errors de mesura, fraus i consums estimats, foren de 435 hm3.