En una entrevista a RNE la presidenta de l’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere, Ángeles Carmona, ha dit que la floreta “és una autèntica invasió en la intimitat de la dona”, que s’ha d’eradicar. Troba “que ningú ha de tenir dret a fer un comentari sobre l’aspecte físic d’una dona perquè suposa una invasió” i que en algunes ciutats com el Caire les dones van pel carrer amb auriculars o taps a les orelles “per no sentir comentaris d’aquest tipus”.
No sé com deuen ser les coses a el Caire, francament. No sé si és que allà, per la segregació de sexes pròpia de països masclistes i de passada homòfobs, els homes van calents com gossos i si, per la mateixa raó, les dones són més bledes que la verge Maria. Aquí les floretes outdoor cada cop són més escasses, en part per la crisi de la bombolla immobiliària. És cert que hi ha paraules, però també mirades, que són com fastigoses i prepotents amenaces. I n’hi ha d’homes cap a dones però també d’homes cap a homes o de dones cap a dones (li recomano a Ángeles Carmona que surti pels bars d’ambient i veurà quin peu calcen algunes femelles). I de dones cap a homes (també li recomano que visiti un comiat de soltera, si té estómac).
Diu que encara que la floreta “sigui bonica o agradable” és “una autèntica invasió”. Ostres, no. Una floreta de l’estil “guaaaapa!” o “tio bo!” no és una invasió, i qui digui que ho és està fent un trist favor a les dones de veritat envaïdes, perquè posa al mateix sac comportaments criminals i comportaments galants. ¿Dir-li a una dona “Ets molt intel·ligent!” seria també una invasió? Afirma Carmona que aquestes actituds “han de ser eradicades”. Doncs vaja. Jo dic moltes floretes a homes i dones del meu voltant cada dia i em contesten amb altres floretes que m’alegren el dia. De fet, si passo per una obra i em xiulen, segur que hi torno a passar.
