CORRENTIA
Opinió 10/12/2016

Ciutats de moda

Guillem Frontera
2 min

La moda és moda per la seva (curta) durada. Per més riades de persones que s’empentin per poder veure un fragment de la Gioconda entre les espatlles de tres mil japonesos i un mallorquí, la Gioconda no està de moda. Just devora hi ha quadres que serien estrelles als museus de les ciutats de tots aquests visitants; però ells, ni cas. L’estrella és l’estrella. I, així i tot, la Gioconda no està de moda. Ha superat unes coordenades temps/espai, les grans obres creen el seu propi temps i nosaltres ens hi hem d’avenir: si no, serem la maleta que conté un tresor: què sap la maleta?

Sempre hi ha hagut ciutats de moda, i els seus comerciants, els seus mandataris i una petita part de la població ho celebren amb l’eufòria pròpia del triomf personal. Barcelona, per exemple, està de moda, i té qualitats per mantenir-se anys en aquest estatus. Però passarà. Servidor he estat a llocs que estigueren de moda i als quals la moda acabà passant per damunt: són com aquestes zones industrials abandonades per l’activitat humana, que esdevenen monuments a la tristesa i la devastació.

En ensenyorir-se d’una ciutat, la moda actua com un decorat construït a diverses zones de l’espai urbà. La qualitat dels materials de què és fet el decorat només és un factor, i no decisiu, de la durada de la moda. La consegüent sordidesa se n’apoderarà, i, com més resistents eren els materials, més profunda serà la desolació.

Les ciutats no s’han de visitar, s’han de viure. I les ciutats de moda no es viuen, només s’espipellen, perquè la moda –el decorat– amaga les realitats que fan viva la ciutat. El meu consell seria que visitéssiu ciutats que no estan de moda. I, quan s’hi posin, vosaltres ja haureu incorporat una vivència que no serà possible mai més: perquè, de la moda, no se’n recupera ningú, ni persona, ni ciutat, ni país. Em pregunt, i el lector sabrà perdonar-me per aquesta sortida de to, si el nostre planeta va estar de moda al cosmos durant uns milions d’anys i ara es precipita irreversiblement a una decadència vertiginosa. Potser caurem a l’oblit, com tants de milions de milions de planetes ja hi han trobat el seu lloc definitiu i rodolen en una fosca i freda solitud.

O no, per ventura tot s’arreglarà, qui ho sap. De més verdes n’han madurades –bé, això no ho sabem cert.

stats