Hi ha expressions ja molt fetes, fossilitzades, recursos de retòrica periodística que no revisam amb la freqüència i amb la cura que requereixen. Remoure les consciències és una d’aquestes expressions que caldria repassar, perquè el seu ús –el seu abús– habitual realment fa mal a la consciència.
Ara fa un any que les consciències de gran part del món es varen remoure profundament davant la fotografia del nin kurd Aylan Kurdi, mort a la platja d’Ali Hoca (Bodrum, Turquia). La imatge del cadàver breu d’Aylan va ser un cop sec a la sensibilitat del nostre món –fins i tot provocà reunions polítiques d’alt nivell perquè els mitjans de comunicació donassin notícia de com aquell fet havia resquitllat el cor d’alguns poderosos. Sabérem que aquella mort fou una d’entre d’altres en el clan familiar..., però la nostra consciència ja havia assolit el seu grau màxim d’agitació, de manera que no ens calien tantes morts per... què?
Aylan Kurdi no era un mort més. Cap nin del món no és un nin més: és l’edat en què tots els humans –als indrets on això és mínimament possible– són més respectats en la seva individualitat. El nin és innocència i indefensió, vulnerabilitat. Per això la seva desaparició ens és més dolorosa. I també perquè tots els nins del món són els nostres delegats en el futur. Óssip Mandelstam ens va deixar un poema –'El naixement d’un somriure'– que ens reforça en aquesta idea, “Quan un infant enceta el seu somriure / (...) s’aixeca un continent sobre les aigües”. Quan s’esborra el somriure de la comissura dels seus llavis, un continent s’enfonsa, el continent de l’esperança.
El pes de les imatges és aclaparador, però la seva reiteració invariablement les banalitza –o les difumina dins un arxiu mal resolt que reuneix en desordre les imatges que ens han “remogut la consciència” durant més de cinc minuts.
Hi ha una possible lectura grollerament cínica d’aquesta mena d’imatges entorn de les guerres i els conflictes que pertorben una bona part del Mediterrani oriental: les convulsions d’aquells territoris desvien turistes cap a les costes del Mediterrani nord-occidental i en possibiliten una anyada excel·lent. No ho hem de dir en veu alta, però ho sabem. Aylan Kurdi va morir fa un any i Mallorca rebenta de turistes pels quatre costats.
