Hotelers contra el país
Si tenim en compte:
1. Que més del 80% dels illencs enguany ha tingut la sensació d’ofec per la insuportable densitat turística de la temporada.
2. Que és inevitable relacionar la sobreexplotació turística amb els efectes que haurà causat al medi natural.
3. Que la societat illenca ja està prenent consciència del turisme com una activitat especialment negativa amb vista al repartiment de la riquesa que genera.
4. Que, en relació amb el punt anterior, l’empresariat hoteler, que no es cansa de demanar que se l’estimi, és percebut pel comú de la gent com la personificació de la cobdícia –amb algunes excepcions notables–. I que, per tant, no es compta amb ells quan hom pensa en termes de país: com si ells no fossin d’eixe món.
5. Que els illencs entenem cada dia més que som una comunitat amb molts de pobres perquè els rics ho són potser massa. Que els hotelers paguen uns sous que només s’expliquen per la borsa d’atur. I que, a pesar del gruix econòmic de l’activitat turística, no disposam de recursos que garanteixin el progrés de les nostres illes.
Aleshores ningú no s’ha d’estranyar si el recurs interposat al TSJIB per la Federació Hotelera de Mallorca contra la dita ecotaxa és interpretat com un torpede a la línia de flotació del govern més o menys d’esquerra. L’impost no havia causat problemes; és un recurs de la comunitat per fer front a algunes mancances inassumibles pels pressupostos: ergo, és una forma, no gens cobdiciosa, de participar subtilment dels beneficis que poden deixar les allaus turístiques.
Recordau que alguns dels principals hotelers mallorquins –principals perquè tenen més doblers que d’altres, per res més– han declarat obertament la seva sintonia amb el PP. I encara que no ho haguessin explicitat, els fets tenen un llenguatge propi irrefutable. Aquest intent de debilitar el Govern podria respondre a la fortalesa d’aquest govern en algunes de les seves polítiques; a la debilitat mostrada en d’altres. Sigui com sigui –ja ens coneixem a bastament–, allò important és torpedinar. De qui en deuen haver après?
