En determinades situacions, les societats es deixen dur, no sempre a disgust, cap a estats generals que, després d’eclosions i espasmes, la Història condemnarà. El poble alemany encara no ha arribat a donar al món una explicació suficient de les raons per les quals es deixà arrossegar per uns corrents de la Història encarnats en la figura d’Adolf Hitler. En aquell aquelarre criminal, hi varen intervenir tota casta d’interessos, d’odis, de ressentiments i de frustracions, que quallaren sobretot en la floració de l’antisemitisme. Una pandèmia moral.
Per qualificar l’estat actual d’un món cada dia més obsessionat per l’exclusió del que no encaixa en un model predeterminat, el concepte de pandèmia seria de la major utilitat. Arreu del món les societats s’encastellen en els propis valors –quin bell refugi per a tanta ignomínia– i es defensen contra tot allò que podria qüestionar-los. Sovint record unes paraules de Carlos Fuentes durant un sopar a Alcúdia (en companyia de la seva dona, de Cristina Ros i de Ramon Canet). L’escriptor va dir que, a pesar dels avanços aparents i dels moviments per a la defensa dels homosexuals, l’homofòbia és tan forta que reprendria la seva guerra cada vegada amb una major crueltat.
Hi he pensat, darrerament, arran del rearmament del racisme als EUA, que es mostra en esclats de virulència que contradiuen els dictàmens sobre la seva desaparició. Però no sols als EUA: apareix, també, en aquesta Europa dels valors humanístics, amarant les reflexions i les bravates contra els musulmans i/o contra les allaus de persones que aspiren a esdevenir refugiats. En el seu rebuig, hi ha molta de por, molt d’odi a l’altre, però també, sovint, molt de racisme.
No sempre el racisme és present en la pandèmia de l’exclusió. L’exclusió no necessita gaire combustible per manifestar-se. En són víctimes els immigrants, els pobres, les avortistes, els musulmans...O els hispans en el projecte de Donald Trump. Horroritza considerar fins a quin punt tots podem ser víctimes o agents de l’exclusió. O la facilitat amb què pots passar d’una condició a l’altra per un simple desplaçament –per exemple, perquè una guerra, la misèria o l’afany de progrés t’engeguin del teu país. O perquè esdevinguis un desplaçat sense moure’t d’on vares néixer.
