22/02/2015

La lluita per no desesperar-se mentre el telèfon no sona

2 min
La lluita per no desesperar-se mentre el telèfon no sona

PalmaLes estadístiques són nombres, però darrere els nombres hi ha milers d’històries humanes. En el cas dels majors de 45 anys, les dades retraten el patiment d’un col·lectiu en el qual l’atur ha fet estralls.

A Balears, en el primer trimestre de 2007 ( l’hivern del primer any en què es pot parlar de crisi), “només” 10.000 majors de 45 anys estaven inscrits a l’atur. Set anys després, en el primer trimestre de 2014, la xifra havia crescut un 385%. Devers el 31% del total d’aturats a les Balears el primer trimestre de 2014 (152.500) tenia més de 45 anys.

Si en comptes de l’enquesta de població activa es fan servir les dades de l’atur, a principis de 2015 un total de 36.000 persones majors de 45 anys no feien feina a Balears i més de 2 milions estaven en aquesta situació a l’estat espanyol.

Des dels sindicats es recomana que “es mantinguin inscrits al SOIB, perquè només així es podran beneficiar del pla del Govern per als propers tres anys”, recorda Sílvia Montejano, secretària d’Ocupació de CCOO, encara que admet que “estan desanimats perquè el telèfon no sona mai”. El dinamitzador i assessor de l’associació d’aturats majors de 45 anys (AMPEB), Mauricio Peralta, afirma que “el SOIB és ineficient i per això s’estan organitzant i posant en marxa, perquè molts d’ells encara són puntals de la seva família i no fer feina té unes conseqüències econòmiques i psicològiques terribles”, sentencia.

La bona notícia és que, com en la resta de grups d’edat, l’atur ha deixat de créixer, si bé en el cas dels majors de 45 anys la davallada és quasi insignificant. Els membres del col·lectiu saben que és difícil que soni el telèfon. Segons un estudi d’Adecco, l’atur de llarga durada i l’absència d’expectatives laborals potencien el desànim dels majors de 45 anys fins a nivells molt elevats, que es poden convertir en factors paralitzants. Els experts recomanen fer servir diferents estratègies per mantenir-se actiu, tenir contacte amb altres persones en la mateixa situació, formar-se i dedicar unes quantes hores diàries a la dura tasca de trobar feina.

Segons Adecco, aquesta situació, quan s’allarga, crea greus problemes d’autoestima i desconfiança. Així, més de la meitat dels enquestats a Balears (51%) opina que necessitarà encara més d’un any per fer-se un lloc en el mercat laboral. Un 29% opina que tardarà d’1 a 6 mesos, seguit d’un 16% que afirma que el portarà de 7 mesos a 1 any tenir feina. Només un 3% es mostra optimista amb la creença que trobarà una ocupació en menys d’un mes.

L’autoocupació és una opció per a molts: muntar un petit negoci o fer-se autònom. Però no sempre és la solució. “Has de tenir recursos per fer-ho i poder-los invertir. A mi m’oferiren fer de comercial per a una empresa, anant a comissió, és a dir, amb zero euros de salari. Clar, has de pagar el mòbil i els desplaçaments, que són molts. Per tant, fer feina et costa doblers. No és tan senzill”, recorda Elisa Carmen de Toro, vicepresidenta d’AMPEB.

stats