El problema no són els llibres
Com que encara no he entès aquesta proclama que surt de tant en tant de l’Ajuntament de Palma, en boca de la tinent de batle Aurora Jhardi, que diu que “hem de recuperar el Born per als ciutadans”, tal com si les tropes enemigues ens haguessin barrat el pas i el dret d’estar-hi, tampoc no veig que aquesta recuperació s’aconsegueixi tornant-hi a organitzar la Fira del Llibre. El problema, en aquest cas, és clar que no són els llibres, sinó els metres quadrats de plàstic que ocupen el passeig durant els deu dies d’aquesta edició, ja anunciada per començar el dia 27 d’aquest mes. Després d’anys de lamentable periple per diversos indrets de Ciutat, la Fira del llibre semblava haver trobat un bon lloc a la Rambla. A mi em perdonareu, però crec que per arreglar el tema del Born fa al menys tres legislatures que s’hauria d’haver estat valent i afrontar la reforma arquitectònica i urbanística necessària perquè el passeig no sigui un espai d’una assimetria que es deia provisional i que amb aquest aspecte de provisionalitat ha quedat. Amb una reforma integral, que es podria fer sense llevar-li la imatge original, hi podria haver lloc per passejar, per estar, per a les terrasses (que certament, semblen trobar-se incòmodes al lloc que ocupen), per a la visibilitat dels comerços i potser per a una moderació del trànsit rodat. Aquesta reforma és el el problema que no s’escomet. No ho són les terrasses i molt manco els llibres.
Climent, l’arquitecte subtil
En el moment d’escriure aquestes línies, arriba la trista notícia de la mort de Frederic Climent, l’arquitecte municipal de Palma que dominava una cosa tan difícil com és la subtilesa i la discreció. Vaig ser testimoni del treball que, amb els veinats de la plaça de la Porta de Santa Catalina, varen fer Frederic Climent i el llavors regidor Paco Donate (que també se’ns va anar abans d’hora), convençuts com estavan ambdós d’una intervenció respectuosa amb tothom i també amb el caràcter original d’un espai a l’ombra dels pins. Amic i coneixedor de Jorn Utzon, en va publicar un llibret d’edició deliciosa sobre les dues cases de l’arquitecte a Mallorca. La senzillesa és sinònim d’elegància, i Climent ha estat un home i un arquitecte de gestos mesurats, un valor menys freqüent del que seria desitjable. Descansi en pau.
Cultura perilla, una vegada més
El PSIB-PSOE està cercant candidat o candidata per a les eleccions generals del 26 de juny. A dia d’avui, que això canvia més aviat que una tempesta d’estiu, es diu que intenten convèncer Francesc Miralles, en aquests moments vicepresident i -vius!- conseller insular de Cultura a Mallorca. Només pensar que pugui acceptar el repte i no saber qui poden arribar a posar al seu lloc, és per posar-se a tremolar. Tot i que encara no ha desenvolupat la majoria dels projectes que té, Miralles té la virtud d’escoltar, el criteri de saber destriar el gra de la palla i la fermesa per adquirir compromisos. Segur que hi ha persones amb més experiència en la gestió cultural per assumir aquesta responsabilitat, però Francesc Miralles al menys no ha fet cap disbarat i ha activat temes que feia anys que estaven adormits.
En sentir que la cúpula dels socialistes balears el festeja, el primer que he pensat és l’escàs respecte i preocupació que tenen els partits que ens governen amb la política cultural. MÉS va optar per un expert en gestió educativa per a Cultura a l’Ajuntament de Palma. La mateixa formació ecosobiranista no ha enfortit la política cultural amb el canvi al front de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports. Ara sembla que els socialistes volen desvestir la gestió cultural del Consell de Mallorca. O bé convindria que s’ho repensassin o que tinguin ja una persona capaç de millorar el que hi ha ara. Si no, tot plegat farà veritable plorera.
