Retallar diputats, una mala resposta al qüestionament de la política

PalmaEl debat de pressupostos és el més important de l'any al Parlament balear i, a la vegada, el més avorrit, sobretot perquè, quan es tracta del quart pressupost d'una majoria absoluta com la que té el PP, el guió està més que escrit. Amb el Pacte era diferent: hi havia negociacions constants, res estava clar fins al darrer moment i, fins i tot, algun any ni es podien aprovar els comptes per manca d'acord. Amb el PP tot és previsible. Els populars accepten pocs canvis de l'oposició i, quan hi són, solen ser formals o per corregir errades que ells no haguessin detectat amb les seves esmenes. El format tampoc no hi ajuda. S'inicia el ple a les nou del matí i es van fent debats departament per departament que, en la major part dels casos, ja s'han produït anteriorment durant la tramitació.

Només la proximitat electoral adorna un poc el debat. L'oposició insisteix darrerament a criticar l'increment de partides per a informació institucional que ells vinculen a propaganda electoral. I el PP o el Govern, gairebé quatre anys després, encara recorre a l'herència rebuda. L'herència rebuda és, juntament amb la gestió de l'estalvi, un element característic d'aquest PP. La primera serveix per contestar les crítiques. No val per reivindicar o justificar una actuació, sinó per al·legar que l'anterior ho feia pitjor. Mai s'ha d'anar més enllà d'una legislatura perquè, si no, el PP es tornaria a trobar el PP i no li convé. La gestió de l'estalvi suposa un canvi radical en la concepció d'allò que ha de ser el servei públic. Les institucions del PP no treuen pit d'allò que fan, sinó d'allò que estalvien, sense tenir en compte que, a vegades, l'estalvi es produeix a costa de devaluar la qualitat dels serveis públics.

L'hemicicle gairebé mai és ple en el debat de pressuposts. Per a aquells als qui agrada dir que sobren polítics, és una ocasió perfecta. Precisament dijous es debatrà al Parlament una iniciativa del Govern que insisteix en aquesta idea. Planteja reduir el nombre de diputats i que els que quedin deixin de percebre un sou i passin a cobrar dietes. No s'aprovarà. Només la proximitat de les eleccions pot explicar que el Govern dugui al Parlament una proposta que no s'aprovarà. A diferència del Pacte, que estava en precari, el PP té la majoria més absoluta que s'ha vist mai. I, malgrat tot, durà per primera vegada una iniciativa a la cambra per perdre. Per què? Perquè l'Executiu de José Ramón Bauzá cerca retratar l'oposició amb un plantejament demagògic com el de la reducció de diputats per estalviar. El Govern, que fins ara s'ha caracteritzat per esquivar el Parlament abusant dels decrets llei, ara el cerca no tant perquè de cop i volta li interessi el debat, en realitat allò que li interessa és que els ciutadans es quedin amb la idea que ells haurien retallat despesa supèrflua i l'oposició no vol.

La proposta de reducció de diputats pretén sortir al pas d'un qüestionament social de la política, però la resposta del PP no passa per aplicar mesures que suposin recuperar el crèdit perdut, sinó que es limita a donar la raó a aquells que consideren que la política costa massa. Retallar diputats no és només retallar doblers, és també retallar representació, capacitat de control de l'oposició i, en definitiva, qualitat democràtica.