El Reial Madrid projecta una imatge de solidesa financera que casa amb el seu ADN esportiu basat en els resultats. Tanmateix, si es fa una lectura detallada de l'última fotografia econòmica auditada –a l'equador de l'exercici 2025-26–, s'observen esquerdes que posen en dubte aquest relat. Sense negar la seva potència com a marca global, a l'altura d'altres gegants del futbol com el mateix Barça, el PSG o les patums de la Premier, la institució comandada per Florentino Pérez ha posat a disposició dels seus socis i sòcies una documentació amb 112 pàgines que encén algunes alarmes.

Més enllà de la vergonya, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'exposa a una sanció per part de la FIFA després dels càntics islamòfobs en el partit amistós disputat contra Egipte a Cornellà-El Prat. El càstig va des d'un partit de la selecció absoluta "amb un nombre limitat d'espectadors" i "una multa d'almenys 20.000 francs suïssos (21.600 euros), segons recull la normativa en casos de càntics discriminatoris a la graderia. I podria fins i tot suposar la prohibició que la roja tornés a jugar al camp de l'Espanyol.

Lamine Yamal ha trencat el seu silenci sobre els crits islamòfobs d'aquest dimarts a Cornellà-El Prat, amb motiu d'un amistós entre Espanya i Egipte, amb una publicació a Instagram. "Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i alguna cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", ha escrit el crac del Barça i màxima estrella del combinat de Luis de la Fuente. El futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar a l'afició local.

Ja estan definits tots els grups per al Mundial de l'estiu, que es disputarà entre l'11 de juny i el 19 de juliol. Serà l'edició més gran de la història de la competició, amb 48 seleccions, 104 partits i 16 seus repartides entre diverses ciutats del Canadà, Mèxic i els Estats Units. Serà l'última Copa del Món per a llegendes del futbol com Leo Messi, vigent campió amb l'Argentina en l'edició celebrada a Qatar el 2022, o Cristiano Ronaldo, amb un Portugal que està entre el grup de favorits. També hi ha com a favorits la selecció espanyola de Lamine Yamal, guanyadora de l'última Eurocopa (2024), la França de Kilian Mbappé –vigent subcampiona del Mundial– o el Brasil. En canvi, no hi serà Itàlia per tercer cop consecutiu.

Joan Garcia ha debutat amb la selecció espanyola i ha sigut a l'estadi que fins al mes de juny passat era casa seva, l'RCDE Stadium. La selecció espanyola masculina tornava a Catalunya quatre anys després en un amistós contra Egipte (0-0). Un dels grans al·licients del partit era saber si s'estrenaria o no el porter blaugrana amb la selecció absoluta. El de Sallent va caure de la convocatòria divendres passat a Vila-real, però va entrar al minut 62 a Cornellà-El Prat amb més aplaudiments que xiulets –malgrat que a l'escalfament va ser xiulat per part de l'afició pel seu passat a l'Espanyol–. Luis de la Fuente també va ser xiulat després de no convocar Garcia quan estava al conjunt blanc-i-blau. Si l'hagués citat abans de fitxar pel Barça, la seva clàusula hauria pujat cinc milions més, fins als trenta.

“Jo treballava en una editorial anomenada Linkgua al carrer Muntaner, 45. Feia d’editor i corrector. I un dia a la porta em trobo una senyora d’uns 80 anys, la Carme Humet Cocinero. I em demana si em pot abraçar perquè fa 40 anys que no abraça un negre”, explica Arsenio Rodríguez Quintana (l’Havana, 1964). Rodríguez la va abraçar i va preguntar per quina raó ho havia demanat. “Em va dir que la seva tieta, la Maria Cocinero, s’havia casat amb un cubà negre anomenat Longinos Betancourt que era porter en un edifici a Urquinaona. I va afegir que el fill d’aquesta parella havia jugat al Barça. Em va deixar de pedra. No en sabia res, jo que soc cubà, negre i del Barça”, afegeix.

Si preguntéssim a la militància escapulada quin va ser el moment precís en què van creure que, qui sap, potser aquesta temporada l'Europa miraria més al cel (LaLiga Hypermotion) que a l'infern (Segona RFEF), molts recordarien el dia d'Algesires. Això és perquè, quan es complia el minut 101 de la setena jornada, una galopada d'Adnane Ghailan –anomenat "el sastre" per la capacitat de prendre les mides als rivals a la mínima que es descuiden–, va acabar amb un 2-3 al marcador. Victòria agònica dels catalans, una nova data històrica per a la col·lecció del club gracienc i la impressió que la seva presència en la categoria no era testimonial.

El futbol popular és un boom a Barcelona. Fa temps que els joves de la capital s’acosten als clubs dels seus barris, que han passat a formar part del dia a dia del seu teixit social. Es fa evident a la Vila de Gràcia (Europa), Sant Andreu de Palomar (UE Sant Andreu) o la Verneda i la Pau (Júpiter). A Sants, on juga un altre equip històric com la Unió Esportiva Sants, aquest fenomen no es reprodueix. De fet, l’entitat cada cop està més lluny emocionalment i geogràficament del barri i dels seus aficionats, i això s’explica perquè fa dècades que no té una llar, un estadi que senti com a propi.

Anaven caient els gols a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Al final van ser sis. Sis cops baixos a la moral del Madrid, sis cops a la seva línia de floració, sis campanades a morts per un projecte que no aixeca el vol. Van passant els anys i el Reial Madrid no aconsegueix fer mal al Barça femení. A vegades sembla que s'hi acosta, però arriba un partit important i veiem el resultat. I quina va ser la reacció de l'afició blanca? Res. Els quatre indignats a les xarxes, que solen ser aquells que viuen permanentment indignats, i poca cosa més. Ni esbroncada, ni xiulada, ni grans drames.

2018, 2022 i ara podria ser el d’aquest 2026. Itàlia està a un pas de consumar un desastre històric o de trencar una mala dinàmica que els ha estat perseguint des de fa vuit anys. La selecció azzurra de futbol té la missió de classificar-se per a un Mundial després de perdre’s les dues últimes edicions. No assistir a una altra cita mundialista suposaria un drama insòlit en la història d'un equip tetracampió. La seva primera final la tindrà aquest dijous (20.45 h) contra Irlanda del Nord, una selecció que no participa en un Mundial des del 1986. Aquesta serà una de les semifinals a partit únic de la repesca. Tot i que superi els nord-irlandesos, encara no obtindrà el bitllet per viatjar als Estats Units. Abans haurà de derrotar la selecció guanyadora del partit entre Gal·les i Bòsnia i Hercegovina (dimarts 31, 20.45 h). Una vegada superades aquestes dues eliminatòries, tindrà dret a formar part d’aquest Mundial.

Kylian Mbappé ha encadenat aquesta temporada diverses molèsties físiques que l’han obligat a perdre’s partits importants. Després d’un període d’absència i d’una reaparició progressiva, el cas de la seva lesió al genoll ha tornat a situar el focus en la gestió mèdica del Reial Madrid.

“A aquells que el vam poder conèixer, ens va canviar la vida”, diu Marjolijn van der Meer quan li preguntes per Johan Cruyff. Fa 10 anys, el neerlandès que va canviar la història del Barça dos cops, un com a jugador i l’altre com a tècnic, va morir. “És bonic quan la gent que no el va poder tractar, cosa que sí que vam fer nosaltres, ens explica com el Johan els va marcar. Hi havia gent que volia vestir com ell, jugar com ell o pentinar-se com ell”, recorda la dona que va tenir un paper clau perquè Cruyff pogués canviar el rumb del Barça. I de Catalunya, de pas. “Exagerem quan diem que Cruyff va canviar Catalunya? No ho crec. Hi havia una dictadura terrible, llavors. Van ser molts anys. Tants anys de dictadura marquen la gent. Costa ser valent. I ell era valent. Ell ens va ensenyar a no tenir por”, defensa. Parla en primera persona del plural, "ens va ensenyar". La Marjolijn, com el Johan, és neerlandesa però també catalana.

L’àrbitre canari Juan Luis Pulido Santana ha generat una nova polèmica després d’unes declaracions al pòdcast Rogue Cast, en què carrega durament contra l’excol·legiat català Xavier Estrada Fernández, a qui defineix com “un desgraciat” i “un personatge funest”. Però la qüestió no és només l’insult sinó el rerefons del discurs. Durant l’entrevista, Pulido introdueix de manera explícita un element especialment sensible: la ideologia política d’Estrada: “Ara va de nacionalista, català total, però bé que cobrava de la Federació Espanyola de Futbol”, afirma. I encara hi afegeix una referència carregada de simbolisme: “Quan va xiular la final de la Copa del Rei es va haver de postrar davant l’himne nacional”.

El Barça vola alt a Europa. Amb una pluja de gols que va passar per damunt del Newcastle, l’equip de Hansi Flick va transformar els dubtes en somnis. Feia anys que no es veia una golejada a la Champions com aquesta (7-2), amb un segon temps en què la gent es fregava els ulls. I tampoc es va necessitar la millor versió de Lamine Yamal i Pedri per aconseguir un resultat convertit en un avís per navegants. Si equips com el PSG o el Bayern aconsegueixen grans golejades a Europa, el Barça també.

Escàndol al futbol africà. La Junta d'Apel·lació de la Confederació Africana de Futbol (CAF) ha decretat avui que el campió de la darrera Copa de Nacions africana ja no és el Senegal. El Marroc, equip que va perdre la final del torneig, és ara el nou campió. La Junta ha donat per perduda al Senegal la final de la Copa, que havia guanyat per 0-1 a la pròrroga, en considerar que l'equip havia abandonat el partit i, per tant, el perd als despatxos per 0-3.

A pocs metres de les ruïnes del barri del Born destruït el 1714, un jaciment arqueològic de gran simbolisme, tres directius de futbol de primer nivell la fan petar. Elena Fort, la representant del Barça, fa cara de felicitat després de la llarga nit electoral en què Joan Laporta va ser escollit. "Ens assegurarem de seguir cuidant el català", comenta xerrant amb Xavi Andreu, director de relacions institucionals de l'Espanyol, i Nacho Mas-Bagà, del Girona. Andreu, que segueix enfadat amb la decisió arbitral soferta per l'Espanyol a Mallorca, recorda com les seves declaracions institucionals "les vam fer en català". Tots tres acaben de fer una xerrada dins del Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol Sgôr, organitzat per Plataforma per la Llengua.

Jornada rodona a Can Barça. Milers de persones han demostrat que aquest club és especial perquè pots votar, hi ha una nova graderia oberta que ha permès que l'estadi faci patxoca i han fet una golejada a la gespa, on no han hagut de patir ni un sol moment. Com si fos un Gamper o un partit de costellada, el Sevilla s'ha deixat dur a l'escorxador com un xai i ho ha posat fàcil al Barça de Flick.

Aquests darrers cinc anys Joan Laporta s’ha acostumat a ser ovacionat. Entrava al village del torneig Godó i els fills de les famílies de la zona alta l’aplaudien. Entrava en una festa estiuenca a la Costa Brava i tot eren selfies. Ha acabat dalt d’un toro a Mercabarna i dalt d'un tractor, ha cantat amb els gitanos de Gràcia i ha fet macarrons. Molts dels qui l’aplaudeixen avui són els mateixos que se’n reien d'amagatotis fa uns 10 anys. Llavors deien que en Jan ja no era el mateix d’abans, que no sabia què fer de la seva vida després de no brillar gaire fent de polític. Laporta semblava part del passat, però estava destinat a tornar com a president blaugrana en les eleccions del 2021.

El Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) es planteja ampliar una temporada més el contracte de César Soto Grado. Una decisió que no estava als plans inicials de l’actual cúpula arbitral però a la qual es veu abocada pel baix nivell que està mostrant la plantilla arbitral aquesta temporada.

S'acosta l'hora de la veritat al Barça amb les eleccions de diumenge. Víctor Font ha tingut tot el temps del món per bastir un projecte sòlid, reclutant aficionats i professionals, intentant crear un grup plural sota la paraula que vol fer de paraigua de tothom que tingui al cap un Barça diferent: Nosaltres. Un encert, diria, ja que permet contraposar la idea d'un col·lectiu contra el personalisme de Laporta. Però li servirà?