Els usuaris tenen tota la raó: anar en transport públic és una odissea

La reducció de les competències de transport públic a una simple direcció general i una obsessió injustificada contra el tren ja feren presagiar, el 2011, que aquesta no seria la legislatura del transport col·lectiu. Tres anys i mig després, el Govern ha condemnat el projecte de fer arribar el tren a l'extrem de la comarca del Llevant i l'ha substituït per una via verda que s'hauria pogut fer en un altre espai sense condemnar un carril i una inversió que ja estava feta en gran part. És només un exemple que la planificació del transport públic és la gran assignatura pendent de les Illes Balears.

No és de rebut que els ciutadans paguin impostos per tenir uns serveis públics cars, ineficients i malmesos. Un territori petit com són les Illes no haurien de tenir tants problemes per poder bastir una xarxa real de transport públic que pugui ser una alternativa a la saturació del cotxe.

El problema del transport públic és que forma part del discurs del que és políticament correcte, emperò el que compta són els fets, i el fet és que l'administració celebra dies europeus sense cotxes mentre inverteix més de 147 milions d'euros a construir el segon cinturó i l'enllaç al barri del Molinar, i alhora permet que el servei de tren i autobús no siguin una opció real per a qualsevol ciutadà que vulgui viure, anar a fer feina o a passejar sense haver de tenir vehicle propi.

Estacions d'autobús i de tren –com la de l'Enllaç– enmig del no-res, estacions de tren sense gairebé personal que les netegi ni que atengui els usuaris, preus massa elevats, trajectes eterns i horaris incompatibles amb les rutines i horaris laborals demostren una manca d'atenció cronificada de l'administració i un menyspreu pel ciutadà corrent que no pot o no vol accedir al vehicle privat.

El transport públic necessita impuls constant i, per tant, com tantes altres polítiques, un pacte de mínims entre les formacions polítiques, per evitar canvis de rumb que costen recursos públics i que no permeten construir una xarxa coherent basant-se en un model, sinó en el poder de torn. Mentre encara es paga un metro que no responia a cap estudi i que segons els experts no té clara viabilitat, el tren de Llevant ha quedat condemnat.