10 apunts sobre vagues, conflictes laborals i economia a Balears en un Dia del Treballador pre-electoral

PalmaL'1 de maig tots els sindicats fan balanç, tant dels principals conflictes socials i laborals com de les dades socioeconòmiques. Aquí vos deixem un recull d'algunes de les principals notícies i informacions d'aquest 2014-15 que avui estaran en boca de la gent a les manifestacions i actes públics amb motiu del Dia Internacional del Treballador.

1. Cinc dies de vaga a la sanitat pública

Enguany l'1 de Maig ve condicionat pel fet que el 24-M hi ha eleccions i, en plena campanya electoral, organitzacions i entitats de diferents sectors aprofiten per demanar compromisos a les formacions polítiques, i el món sindical no n'és cap excepció. A més, convocar una vaga en el sector públic és, sens dubte, una mesura de pressió de primer ordre en plena campanya electoral, i sembla que aquest mes de maig en viurem una. Els sindicats CCOO, UGT i CSI-F han decidit convocar per aquest cinc dies d'aturada del personal de l'IB-Salut perquè consideren que s'exclou una part de la plantilla de la carrera professional. Les jornades de vaga han estat fixades els dies 12, 14, 18, 20 i 22 de maig, en plena campanya.

2. Educació no aconsegueix que es desconvoqui la vaga indefinida a un mes de les eleccions

En la mateixa línia, a hores d'ara ja no hi ha cap dubte que la vaga indefinida arribarà convocada a les eleccions del 24 de maig. La reunió de dimarts passat entre els comitès de vaga de l'STEI, FE-CCOO i Assemblea de Docents i la Conselleria d'Educació va concloure sense cap acord i amb un núvol negre per al Govern a pocs dies dels comicis: mobilitzacions i boicot a les proves de la LOMQE a 3r de Primària. Els motius que mantenen convocada la vaga de docents són múltiples, però durant aquest 2014 (i bona part de la legislatura), el TIL i les polítiques d'imposició del Govern Bauzá han eclipsat moltes altres reclamacions, com les ràtios a les aules o el pacte d'interins.

3. El Suprem declara nul l'ERO a Coca-cola per vulneració del dret a vaga

El de Coca-Cola Iberian Partners ha estat, sens dubte, el conflicte laboral de l'any a Balears, tant per la magnitud de l'empresa com pel tamany de la plantilla a Palma. El Tribunal Suprem va decidir el passat mes d'abril confirmar la nul·litat de l'acomiadament col·lectiu de l'embotelladora de Coca-Cola a Espanya, per vulneració del dret de vaga. L'empresa va substituir la producció que no es va dur a terme per la d'altres embotelladores del grup, perjudicant així l'adequat desenvolupament del període de consultes. D'aquesta manera, l'alt tribunal ratifica la sentència de l'Audiència Nacional que va declarar nul l'ERO de Coca-Cola que va afectar 1.190 treballadors i va comportar el tancament de quatre plantes embotelladores: la de Palma, a més de les de Fuenlabrada, Alacant i Astúries.

4. L'Audiència manté la multa i descarta presó per a Katiana Vicens pels incidents en una vaga

La vaga general del 29 de març de 2012 ha duit coa a Balears, com a molts altres llocs de l'Estat. La líder sindical de CCOO, Katiana Vicens, va ser jutjada a Palma l'octubre passat per la seva participació en un piquet, per la qual cosa la Fiscalia li demanava 4 anys i mig de presó. Fa un mes i mig, l'Audiència de Palma va confirmar una sentència limitada, en la pràctica, a multes que sumen 4.000 euros per a la sindicalista i va descartar, com demanava el ministeri públic, 4,5 anys de presó per l'actuació de Vicens. El cas va fer viatjar a Balears els principals líders estatals de CCOO i IU, ja que obria un debat públic sobre la possible aplicació d'un apartat de l'article 315 de la Constitució espanyola que, segons els sindicats, limita el dret a vaga, i que ha estat utilitzat per primera vegada contra sindicalistes com Vicens (i molts altres a la península) arran de l'aturada general de 2012.

5. Set milions públics de sobrecost per acomiadar

Si el TIL ha estat la gran aposta del Govern Bauzá en matèria educativa, la reducció de l’Administració ha suposat també un altre puntal del discurs públic i de la seva actuació, amb resultats molt semblants: anuncis grandiloqüents que han topat amb la llei i els tribunals, i que de moment ja acumulen, en el cas de la reestructuració pública, un sobrecost de 7 milions d’euros, segons els càlculs dels principals sindicats als quals ha tingut accés l’ARA Balears.

6. Els ERO baixen a la meitat a Balears

La crisi segeuxi colpejant de forma molt dura els treballadors i treballadores de les Illes, però segurament s'ha aconseguit deixar enrere algun dels moments més difícils de tota aquesta etapa, com quan els ERO eren notícia dia sí dia també a les planes de la premsa locaal. De fet, el nombre de treballadors afectats per Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) autoritzats per les autoritats laborals o comunicats va baixar a les Illes Balears un 56,3% durant els sis primers mesos de 2014 en comparació amb el mateix període de 2013, fins a sumar 875 afectats.

7. La temporada turística comença amb un telèfon anònim per denunciar els abusos laborals

Parlar de temes laborals a Balears significa parlar del sector turístic, que és un dels principals motors de l'economia i, també, un dels sectors on es viu amb més normalitat la precarietat i temporalirtat en els contractes laborals. Fins i tot, casos molt extrems que, si s'invrstiguen, poden suposar sancions econòmiques o penes de presó per als seus responsablles. Per això, aquest 2015 s'ha donat a conèixer la iniciativa d'un telèfon anònim. El 971 122700 és el número al qual pot adreçar-se qualsevol treballador -de qualsevol sector- que vulguin denunciar de manera anònima abusos laborals. En tot cas, no és casualitat que el número de telèfon s'hagi activtat, justament, el dia 1 d'abril, quan comença la temporada turística.

8. Signat el XV Conveni d'Hostaleria que afecta uns 110.000 treballadors

El XV Conveni d'Hostaleria de les Illes Balears, que afecta més de 110.000 treballadors i tindrà una vigència de quatre anys, va ser subscrit per la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) i les Federacions d'Hostaleria de CCOO i UGT el passat 25 de juny. Els sindicats recordaren que la signatura del conveni havia estat possible després de "la matisació de les posicions d'extrema duresa" dels hotelers. De fet, durant les negociacions prèvies a la signatura del conveni planava l'amenaça d'una possible convocatòria de vaga que finalment es va poder evitar.

9. La renda per càpita balear, en caiguda des de 1984

Es fan més contractes, l’atur va baixant i hi ha més cotitzants mes a mes, encara que entre 70.000 i 80.000 persones continuen sense feina. Aquests fets ininterromputs els darrers 24 mesos són les notícies més positives que pot donar l’economia balear. El Govern, com no pot ser d’altra manera, els ha repetit per validar les mesures preses i argumentar que van en la bona direcció. Però l’equip econòmic i d’anàlisi sociològica que elaborava els informes del Centre d’Estudis Socioeconòmics (CES) fins que Bauzá el va tancar consideren que només fixar-se en això és perdre’s una part molt important de la pel·lícula. “I no convé gens, perquè si incorporam els paràmetres de distribució de la renda, els de qualitat en el treball i el Laeken, el retrat que resulta ens hauria de preocupar extraordinàriament. Hem perdut 50 punts de renda els darrers 25 anys, una barbaritat”, assegura l’economista Ferran Navinés.

10. Les Illes Balears, motor de la creació de feina... i de pobresa

El prestigiós informe L’estat de la pobresa. Seguiment de l’indicador de pobresa i exclusió social a Espanya, que elabora la xarxa europea contra la pobresa, retrata l’esquizofrènica situació econòmica i social que pateix Balears. Les Illes aconsegueixen el millor registre pel que fa a persones que viuen a llars amb baixa intensitat de feina (només un 7,1%, la meitat que la mitjana estatal), però a la vegada veu com en el període de l’estudi es continuen disparant dues de les pitjors variables: la pobresa global, que ja afecta el 19,8% de la població, i els que pateixen mancances materials severes, que ja són 1 de cada 10 habitants de l’Arxipèlag.