OBSERVATORI
Portada 24/11/2014

Una pedra i una llosa per a Manacor

L'acadèmia de Rafel Nadal fa partió amb el terreny on hi ha una de les zones verdes milionàries

M. Bonnín
2 min

ManacorLa col·locació de la primera pedra a l'acadèmia internacional de Rafel Nadal era una gran oportunitat per figurar i ser a la foto, encara que no et pertocàs. Tot i que ningú no ha anunciat que s'hagi d'instal·lar una pista d'aterratge d'un avió antiincendis a la teulada de la Rafa Nadal Academy by Movistar, el gerent de l'Ibanat, Pedro Rosselló, era amb les màximes autoritats a punt per somriure i aplaudir en el moment clau en una posició privilegiada. Rosselló és el candidat del Partit Popular a la batlia de Manacor.

L'actual primera vara no hi era. Oficialment, Antoni Pastor (El Pi) tornava de viatge a les 14.00 h. Sí que hi han assistit membres dels partits (PP i PSOE) que l'any 2012 –Pastor encara era popular– aprovaren una llei feta a mida per donar totes les facilitats al tennista per construir el seu gran projecte.

El gran centre, que per alçar-se no haurà de pagar ni un cèntim de llicència d'obra, fa partió amb els terrenys de la Torre Florida, pels quals el pare del tennista i tres empresaris més poden cobrar 14,7 milions d'euros de les butxaques dels manacorins. La llosa de les zones verdes era present en les converses dels periodistes locals, avui minoria. "Pagarem el centre amb aquests doblers", ha dit un d'ells, visiblement enfadat.

Un altre dels empresaris propietari del terreny és Mascaró, qui construeix el centre d'alt rendiment en una Unió Temporal d'Empreses amb Dragados.

El projecte va ser declarat d'interès general per a la Comunitat Autònoma l'any 2011 perquè donarà feina (uns 140 llocs) i reactivarà la zona econòmicament, a més de "desestacionalitzar", un verb que surt almenys una vegada en tots els projectes que es redacten en aquestes illes.

Tots els presents li han donat les gràcies. La presidenta del Consell, Maria Salom, i la tinent de batle, Catalina Riera, ho han fet en català. El representant de Telefónica, Francisco de Bergia, i el president del Govern, José Ramón Bauzá, en castellà.

stats