IMPUTACIÓ

El batle d'Alaró es defensa davant la jutge de la querella per assetjament laboral

La treballadora que el denuncià ja hauria tingut problemes en un altre ajuntament

La jutge del Jutjat d'Instrucció número 3 d'Inca ha pres declaració avui al batle d'Alaró, Joan Simonet; a la regidora de Neteja i Esports, Maria Antònia Cifre, i a una treballadora de l'Ajuntament, Dolores Alzamora, denunciats per una treballadora del Consistori que interposà una querella per assetjament laboral. El primer edil s'ha defensat de totes les acusacions. "Ara aportarem tota la documentació que demostra que són una farsa", ha afirmat en sortir del jutjat.

La querellant, Catalina Campins, va declarar davant la jutge la setmana passada, però no transcendí als mitjans. Fa feina a l'Ajuntament des de 2007 i en l'actualitat està de baixa per depressió. Anteriorment, havia fet feina al Consistori de Santa Maria, on també va tenir problemes, segons han confirmat fonts de l'Ajuntament. El seu advocat és Francisco Pérez, recentment destituït com a jutge substitut pel Tribunal Suprem.

15 acusacions

En la seva querella, Campins relata 15 conductes i situacions que haurien generat aquest assetjament laboral, com que hi havia companyes de feina que li feien el buit o que se li denegà injustament un dia de permís. Simonet ha respost avui a aquesta darrera situació com a exemple: ha explicat que la treballadora demanà el permís d'un dia per l'altre i, a més, just enmig de les festes patronals, quan més feina hi ha en l'àrea que ocupava la querellant.

La denunciant també acusa Simonet de notificar-li el cessament com a coordinadora –càrrec que després hauria ocupat la treballadora denunciada– sense previ avís. A partir d'aquest moment, segons l'escrit de denúncia, hauria començat l'assetjament: se li denegà temps de descans, se li impedí gaudir de dies lliures i vacances i se li negà l'entrega de material adequat, fet que li provocà, segons apunta, dos accidents "a causa del calçat que duia posat".

Candidatura

Simonet està doblement imputat, ja que també ho està per presumpta prevaricació pel cas dels pisos del Fantasio. Les dues causes han impedit al primer edil presentar-se a les eleccions municipals amb les sigles del Partit Popular, ja que el codi ètic de Bauzá impedeix que els imputats vagin a les llistes. Finalment, es presenta amb Junts per Alaró, una agrupació d'electors que té el suport de la junta local del PP.

El seu cas és paral·lel a altres batles que han optat per crear noves agrupacions i esquivar així el codi ètic. El primer a fer la passa va ser el batle de Vilafranca, Montserrat Rosselló, que està imputat per presumpta prevaricació i es presentarà amb l'agrupació Partit per al Poble. El seguí el batle de Pollença, Tomeu Cifre, que concorre amb l'agrupació Tots per Pollença. Finalment, la batlessa de Deià, Magdalena López, també ha creat una agrupació, Junts per Deià, encara que en aquest cas es tracta d'una mesura preventiva, ja que la denúncia està admesa a tràmit però ella de moment no està imputada.

Semblances i diferències

En el cas d'Alaró, Vilafranca i Deià, el PP no es presenta amb les sigles pròpies. A Pollença, en canvi, sí que hi ha hagut escissió en el si de la junta local i els populars presenten una llista a part. Deià es diferencia dels altres tres casos també pel fet que la batlessa va admetre haver demanat i obtingut permís de la direcció del partit per fer aquesta passa. Tots quatre candidats mantenen l'afiliació al PP.

Més continguts de