Alcúdia, dividida entre l’oci nocturn i el turisme familiar

Els hotelers de la zona volen atreure turistes més joves

“El turisme d’Alcúdia és molt familiar... Potser massa i tot”, afirma, amb reserva, el president de l’Associació Hotelera d’Alcúdia i Can Picafort, Jaume Horrach. Però com a representant de l’òrgan que vehicula els interessos i preocupacions dels hotelers de la zona, no dubta a l’hora de parlar en nom de tots: “Can Picafort és diferent, però al Port d’Alcúdia pràcticament no hi ha oci nocturn. Als hotelers ens agradaria que hi hagués més moviment a la nit, perquè si això no canvia, Alcúdia perdrà totalment l’atractiu per al públic jove”.

“Turisme d’empènyer cotxets”

L’expressió “turisme d’empènyer cotxets” va ser encunyada pel mateix Horrach per referir-se al perfil de negoci que Alcúdia acull. No és l’únic que en parla: també els comerciants de la zona estan acostumats a tractar amb aquest turisme familiar i adaptar el seu producte a la demanda que comporta. No obstant això, no tots coincideixen en el judici negatiu que Horrach en fa.

Sílvia Aguiló ha crescut envoltada pels objectes de regal i decoració de la botiga Moneries del Port d’Alcúdia. És filla dels propietaris i actualment hi treballa com a dependenta. Sílvia especifica quin és el prototip de client que entra a la tenda durant l’estiu: “És el típic turista que ve a passar l’estiu a Mallorca des de fa molts anys, que de petit venia amb els seus pares i ara ve amb els néts. Per tant, tractam amb un turisme generacional i repetitiu”. Aquest fenomen té, segons Sílvia, conseqüències directes en el negoci: “Ens obliga a renovar el gènere, però alhora ens permet ser un comerç de proximitat no només amb el resident illenc, sinó també amb el turista”, diu Sílvia. I, per il·lustrar fins a quin punt això és cert, explica una anècdota personal: “Entre els nostres clients de fa anys hi ha una dona danesa que, quan jo era petita, em va fer una foto aquí davant. La té emmarcada al rebedor de casa seva, i tothom que hi entra li demana qui és ‘aquesta moreneta’. Per això m’ha acabat dient que som la seva néta mallorquina”.

Cati Gelabert, de la botiga de sabates i complements de pell Mavi, també veu avantatges en aquest turisme familiar: “Jo crec que ja estam bé així”. No obstant això, admet que les famílies visitants “vénen amb els doblers comptats” i sense marge per “capricis”.

Tan sols uns metres al costat, el propietari del restaurant Sa Bota, Jaume Martorell, explica quin creu que és el principal inconvenient del turisme familiar: “Com més familiars són els turistes, més tot inclòs demanen. Al final no surten ni a prendre un cafè”. I conclou: “Cada dia, a partir de les 20 hores, el que ocorre aquí davant és una autèntica processó. El tot inclòs, sens dubte, és una bomba nuclear per als restauradors”.