SENS DUBTE, una de les fotografies més surrealistes de la setmana a Mallorca ha estat la dels cotxes aparcats amb dues rodes damunt la voravia i dues a baix. I, si és estrambòtica i digna d’un catàleg de despropòsits, és perquè, aquesta pràctica que podem veure a les urbs i les barriades més caòtiques del món (i mai no a una ciutat civilitzada i amb una certa consciència ciutadana), a Palma és l’Ajuntament el que la promou. Això no vol dir que ho permet ni que suggereix als guàrdies que es facin els despistats –cosa que no seria per fer-hi mamballetes–, sinó que pinta els llocs per aparcar mig damunt la voravia, mig damunt l’asfalt, en una mena de rectangles que es cruien, com si qui miràs patís un poc de vertigen. És una demanda ciutadana, diuen els responsables municipals, com si això justificàs la decisió presa pel Consistori. Mentre qualsevol ciutat del món de les que van cap endavant el que fa és promoure cada vegada més el transport públic i els mitjans menys contaminants, eliminant llocs d’aparcament per als turismes als carrers, fent més amples les voravies i adoptant tota mena de mesures per estimular que la gent vagi a peu, en bus o en bici, mentre a moltes ciutats els seus habitants ja s’han convençut que no cal tenir el cotxe aparcat just en sortir al carrer per no haver de caminar ni dues passes, a Palma el que es fa ara és tot el contrari. Aparcau com vulgueu. I vénga cotxes... Tot i que ara mateix no sé si la pintura emprada per Cort és bona de llevar, el fet mateix de respondre així a una demanda ciutadana pot marcar un precedent molt perillós. La ciutadania, quan no té un govern conscienciat i conscienciador, sol ser insaciable.
