CREIX

Els mapes mentals

Què és un mapa mental? En què es diferencia del mapa conceptual? Quan s'ha d'utilitzar? Com fer-ho?

Alguns de nosaltres, segur que els més aplicats, durant la nostra etapa escolar per estudiar utilitzàvem resums i esquemes en els quals copiàvem tot el temari i hi afegíem alguna clau perquè semblàs un esquema. Ara els nostres fills estudien amb mapes mentals i conceptuals. Però què són exactament, en què es diferencien i com s'haurien de fer?

Un mapa mental és un diagrama que connecta informació al voltant d'una idea central utilitzant un disseny gràfic no lineal. És una de les millors maneres de capturar els pensaments, a més d'ajudar-te a ser més creatiu, a recordar millor i a resoldre problemes amb millor efectivitat. És efectiu perquè enllaça idees i conceptes a través de les associacions naturals, imitant la manera com funcionen els nostres cervells, i pot incorporar paraules, imatges, nombres i colors. És com un arbre en el qual el tronc és la idea principal i al voltant van sortint diferents branques com a idees secundàries o subtemes, de les quals sorgeixen petites branquetes en forma de detalls i totes les branques a la vegada poden estar relacionades entre si. La combinació de paraules i imatges és sis vegades millor per recordar la informació que les paraules per si mateixes. Les investigacions suggereixen que amb els mapes mentals es pot millorar l'aprenentatge i la memòria un 10 o un 15% en comparació amb la presa de notes convencional i tècniques d'estudi.

Els mapes mentals tant poden ser en paper i fets a mà com de manera digital, a través de webs, softwear, app... Però sigui com sigui han de seguir set passes: primer, s'ha de començar al centre d'una pàgina en blanc i s'ha d'anar ampliant cap als costats. Això dóna al cervell llibertat de moure's en totes les direccions i expressar-se més naturalment. S'ha d'utilitzar una imatge com a idea central, ja que facilita la concentració, és més interessant, ajuda a concentrar-se i desperta el cervell. S'han d'usar colors: com les imatges, els colors afegeixen vitalitat, frescor i diversió, a més de proporcionar energia positiva. Cal connectar les branques principals a la imatge central i connectar les branques de segon i tercer nivell; permet crear una estructura o arquitectura per als pensaments, a causa que el cervell funciona per associació. S'han de fer les branques corbes en lloc de línies rectes perquè són més atractives i capturen l'atenció dels ulls amb més facilitat. Cal utilitzar una paraula clau per línia perquè els nuclis individuals de paraules clau proporcionen més flexibilitat i contundència. Cada paraula o imatge té un efecte multiplicador, de cada paraula poden sorgir noves idees i pensaments. Per acabar s’ha de fer ús d'imatges, com la imatge central, que val més de mil paraules.

Al principi, quan feim ús dels mapes mentals, ens du molta feina fer-los, però a mesura que en vas fent més i més i arribes a dominar la tècnica, acabes fent-los en menys temps. A més, ajuden els estudiants a dedicar menys temps a l’hora d’estudiar perquè ells entenen la informació a un nivell profund, com a resultat de la creació del mapa; en canvi, quan els estudiants es llegeixen una informació una vegada i una altra, l'únic que aconsegueixen és memoritzar la informació de manera superficial i probablement al poc temps oblidaran el memoritzat.

Per una altra banda, els mapes conceptuals també són eines gràfiques per organitzar i representar el coneixement. Inclou els conceptes, expressats en paraules o frases, generalment tancats en cercles o caixes, i aquests conceptes relacionats per una línia de connexió que uneix dos conceptes. Les característiques clau dels mapes conceptuals són que expressen explícitament les relacions més rellevants entre un conjunt de conceptes. Aquesta relació es representa per mitjà de frases, tan concises com sigui possible, i en general inclou un verb. Aquests mapes, generalment, mantenen una estructura jeràrquica on els conceptes més generals estan en el "top" de la jerarquia i els conceptes més específics, menys generals, estan disposats jeràrquicament davall. Cada mapa conceptual respon una pregunta d'enfocament, i una bona pregunta d'enfocament pot portar a un mapa conceptual molt més ric. Una altra característica important dels mapes conceptuals són les relacions o enllaços entre conceptes de diferents segments o dominis del mapa conceptual. Aquests mapes faciliten més l’autoavaluació i el repàs comprensiu que els mapes mentals.

Com a conclusió s'ha de dir que al final és un mateix qui decideix quan utilitzar un o l’altre. Un no és millor que l’altre, sinó que depenen de l'ús que li vulgueu donar i sobretot de quin us agradi més i us resulti més fàcil de realitzar i posteriorment aprendre.

Suggeriments:

Inspiration: És un software que serveix per crear mapes conceptuals per expressar gràficament un concepte o poder assimilar d'una ullada un conjunt d'idees. Disposa d'una gran quantitat de gràfics predissenyats com entrepans, quadres, fletxes, etc. Tots estan orientats a facilitar la compressió en una exposició explicativa. A més, l'arxiu d'instal·lació conté una biblioteca amb exemples pràctics d'esquemes ordenats per categories.

Gliffy: Per realitzar qualsevol tipus de diagrama (organigrames, diagrames de fluix, diagrames de xarxa i mapes conceptuals). Hi ha una versió gratuïta del programa, encara que la de pagament ofereix més i millors funcionalitats. https://www.gliffy.com/

Examtime: web i app gratuïts que t'ajuden a crear irresistibles mapes mentals, fitxes, tests i apunts. A més, controla i comprova el progrés d'aprenentatge. Té també la possibilitat de crear comunitats d'aprenentatge per compartir recursos, debats, grups de treball ... https://www.examtime.com/es/

 

Més continguts de