JUDICI PEL CRIM D'ARTÀ

Els forenses descriuen un atac "de grandíssima violència" i per sorpresa de l'acusat a Margalida

Els pèrits dels jutjats i de l'acusació mantenen que Joan Bernat sabia el que feia quan va matar la seva exesposa, perquè la possible depressió no anul·lava la seva capacitat de comprendre i decidir

Fou un atac possiblement per sorpresa i amb la víctima acorralada, quasi sense possibilitats de defensar-se. A més, fou de gran violència; tanta, que amb les ganivetades es van trencar costelles. Així de crua ha estat la descripció que han fet aquest dimarts els pèrits forenses en la segona sessió del judici al qual està sent sotmès Joan Bernat Palou, de 52 anys, per haver mort la seva exesposa l'1 de febrer de 2013 en el seu domicili d'Artà.

Els forenses, atenent a les ferides que presentava el cos de Margalida i a les circumstàncies que constatà la Guàrdia Civil (com que l'atac es degué produir a prop de l'entrada), han detallat fins a 16 ferides amb un ganivet i un punxó d'altres, a més de dos hematomes. Han assegurat que les ganivetades foren assestades amb "grandíssima violència...". Han detallat que la víctima presentava les típiques lesions al braç de defensa passiva, producte de quan Margalida segurament es posà el braç instintivament davant la cara per protegir-se. Les ferides demostren que no va tenir possibilitat de lluita, que pràcticament no es pogué moure. Estava acorralada. "No hi havia possibilitat que pogués escapolir-se", han afirmat els pèrits. Mantenen que fou un atac per sorpresa i molt ràpid, "menys de mig minut, en segons".

 
Sabia el que feia?

Les declaracions dels forenses que examinaren el cos de Margalida ha deixat ben definit com va ser l'agressió. Ara bé, el tema clau del judici contra Joan Bernat Palou (que s'enfronta a peticions de 17 anys i sis mesos, 20 anys i 25 anys acusat d'assassinat) era aclarir si era o no conscient del que feia o si tenia o no alterada la capacitat intel·lectiva o la voluntat quan matà Margalida.

De com interpretin els membres del jurat popular les declaracions que han fet en la segona sessió del judici dependrà que l'acusat acabi condemnat per assassinat o per homicidi, com vol la seva defensa.

Han declarat psicòlegs i psiquiatres. Uns, dels jutjats mateixos i altres, uns a petició de la defensa i altres requerits per les acusacions. Els forenses del jutjat ho han tingut clar: per ells, és responsable dels seus actes. Consideren que fins i tot en el cas que tingués una simptomatologia de depressió, aquesta no era greu (perquè més o manco mantenia la seva vida i llavors, en ser medicat, va tenir una ràpida curació) i, a més més, no afectava la seva capacitat. També han destacat que en el 90% dels casos una persona amb depressió sol ser agressiva amb ella mateixa, no amb els altres. Els pèrits de les acusacions han compartit aquestes conclusions i han afegit que l'amnèsia que descriu l'acusat –que no recorda res de l'agressió– és selectiva i la veuen simulada. Han definit l'acusat com una persona poc empàtica, "a qui costava molt acostumar-se a la pèrdua del tracte quotidià amb la seva exesposa, de la qual no aconseguia allunyar-se". A preguntes del magistrat Diego Gómez Reino, que dirigeix el judici amb jurat, no han dubtat a concloure que la possible depressió que al·lega l'acusat no afectava les seves capacitats ni li provocava una distorsió de la realitat.

Els pèrits de la defensa han intentat desmuntar aquesta contundència, però han topat amb les preguntes finals del magistrat. Els psiquiatres aportats per la defensa han insistit en el quadre depressiu sever i presuïcida de l'acusat "amb una gran desesperança". Aquesta situació, segons ells, si bé no anul·lava la llibertat de decisió i actuació de Joan Bernat, sí que la reduïa. Així no podia prendre una decisió de manera clara.

El magistrat, això no obstant, ha volgut intervenir i la seva pregunta ha estat demolidora. "Però el ganivet, ell el duia damunt, com ho explica això? És compatible la seva voluntat de suïcidar-se amb la de matar primer la seva dona?". I al psiquiatre no li ha quedat més opció que contestar que sí. Tot i que ha afegit que fins i tot aquesta eventual planificació estaria "contaminada" per la seva depressió.

"Com estàs, Joan?", moment molt dur

Abans dels pèrits, els testimonis que han declarat han aportat informacions destacades per al cas i s'han viscut moments durs, com quan el pare de Margalida, en acabar de declarar, ha mirat fixament qui fou el seu gendre als ulls uns segons i llavors li ha dit "com estàs, Joan?", sense poder evitar les llàgrimes.

Margalida se sentia vigilada

El fill de l'acusat no l'ha ni mirat i ha declarat que li va estranyar molt que en la carta de suïcidi (frustrat) del seu pare aquest li donàs instruccions com si la mare no hi hagués de ser. Com a poc, els testimonis han dibuixat una situació en la qual pareix que Margalida se sentia incòmoda amb el seu exmarit. Per exemple, la parella de Margalida en aquells moments ha assegurat que ella "se sentia vigilada i perseguida" i ha relatat com l'acusat li va foradar les rodes del cotxe. També la propietària d'una joieria situada devora el negoci que regentava Margalida ha dit que l'acusat quedava per allà mirant, fent-se el topadís, i la germana de la víctima ha afegit que Margalida havia canviat panys perquè temia que Joan entràs i s'endugués coses.

Una parella que passejava pel carrer ha declarat que van sentir crits i veieren com l'home agredia la dona i ràpidament la veieren a ella malferida sortint per la porta. Mentre que la dona ha afirmat que sentí crits –"Mamà, em mata, em mata..."–, l'home ha apuntat que sentí com una discussió.

Està previst que el judici acabi aquest dimecres i que el jurat es retiri a deliberar el veredicte.

Més continguts de

El + vist

El + comentat