EDUCACIÓ

La vaga històrica se’n va, però queda la lluita

Els mestres i professors de les Illes dibuixaran les noves línies d’actuació per mantenir viu l’esperit reivindicatiu de millora de l’educació

REBUIG AL TIL Unes 120.000 persones es varen manifestar contra les polítiques de Bauzá. / ENRIQUE CALVO

"Cridem qui som i que tothom ho escolti. / I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora, / que tot està per fer i tot és possible". Amb aquests versos de Miquel Martí i Pol, Lluís Llach va mostrar el seu suport a través d'una carta als docents tot just va començar la lluita. L'excel·lència d'un dels mestres de la poesia catalana defineix, amb exactitud, la confrontació i el coratge dels docents balears. El 16 de setembre de 2013 convocaren una vaga històrica a les Illes per protestar contra les mesures del Govern de Bauzá. Dues setmanes després omplien els carrers per mostrar el rebuig al TIL, amb unes 120.000 persones que cridaren amb força.

Ara, amb un canvi de context polític i després d'aconseguir algunes de les reivindicacions que reclamaren, l'Assemblea de Docents va decidir sotmetre a votació la desconvocatòria de la vaga indefinida. Dos anys i mig després, un 76% dels mestres i professors han posat el punt final. Això sí, recalquen que hi ha molta feina per fer i que aquesta "és una victòria agredolça". L'Assemblea haurà de dibuixar les noves línies d'actuació. Saben que, encara, "tot està per fer", però ja han pogut comprovar bé que "tot és possible".

La lluita continua després de dos anys i mig

José Ramón Bauzá va posar a prova els docents

Dos anys i mig. Aquesta ha estat la durada d’una vaga que els docents varen iniciar el 16 de setembre de 2013. Les reivindicacions? Infinites. El Govern popular de José Ramón Bauzá va fer encendre la flama d’un foc que, encara avui, es manté encés. L’Assemblea de Docents ha estat, aquests anys, una part important de la força que el va fer tombar. El canvi de context polític, amb el Govern del Pacte, ha propiciat que l’Assemblea dibuixi un nou camí per on avançar. Si bé fins a un 21% dels docents que  varen votar aquest passat dijous sobre la desconvocatòria de la vaga s’hi ha mostrat en contra, un 76% ha optat per estudiar noves vies.

De fet, els docents volen deixar clar que tot i que s’hagin duit a terme qüestionables apropaments amb la Conselleria d’Educació, la desconvocatòria de la vaga no significa un punt final. Des de l’Assemblea de Docents asseguren que és una “victòria agredolça”, però segueixen advertint de tots els problemes que omplen els centres: les aules massificades, les reduccions de pressupost i la lluita contra la LOMQE, entre moltes altres.

Interactiu: La cronologia dels fets

Llengua catalana

El punt fràgil de Bauzá

Pel curs 2012-2013, el govern del PP va posar en marxa el Decret de lliure elecció de llengua perquè els pares poguessin escollir la primera llengua d’escolarització per als seus fills. La mesura, però, no va tenir èxit. La Conselleria va informar que un 70% dels pares havia triat el català com a primera llengua, mentre que els sindicats augmentaren la xifra entorn al 90%, acusaren el Govern de rebaixar els resultats. Els populars no esperaven, en tot cas, aquests percentatges i van decidir prendre noves mesures: amb l’aprovació, d’altra banda, de la polèmica Llei de símbols, el 19 d’abril de 2013 s’aprovà el Decret del tractament integrat de llengües (TIL). Un decret realitzat sense consultar els docents.

A més a més, la situació es va agreujar amb l’obertura d’expedients disciplinaris de la Conselleria cap a tres directors d’instituts de Maó per votar en contra del TIL. El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) va suspendre l’aplicació del decret. El Govern balear va decidir dictar un decret llei per acabar aplicant, acceleradament, el TIL i esquivar la ressolució judicial.

Els docents alcen el crit

Manifestació històrica

El 3 de juny de 2013 es va dur a terme la primera assembla de docents. L’any anterior ja havia nascut la Plataforma Crida. Després de moltes mobilitzacions, s’optà per convocar la vaga indefinida, que es va seguir en un 92%. La Universitat de les Illes Balears, altres membres de la comunitat docent i diversos intel·lectuals i artistes de renom -com Lluís Llach o Miquel Barceló-, així com diferents institucions van donar-hi suport. El diumenge 29 de setembre de 2013 es va produir una de les manifestacions més importants de les Illes, que va dur unes 120.000 persones als carrers i va posar en escac el govern de Bauzá. Les intencions dels docents eren clares.

De la vaga indefinida, a la de fam

El docent Jaume Sastre passa 40 dies sense menjar

El 8 de maig de 2014, el professor de l’IES Llucmajor, Jaume Sastre, va començar una vaga de fam  que va durar 40 dies i que tenia un objectiu clar: que Bauzá s’assegués a negociar i dialogar amb la comunitat educativa. El govern del PP no va cedir. Però el TSJIB, el setembre de 2014, va tornar a anul·lar el decret de trilingüisme, el segon intent de Bauzá per imposar les seves mesures sense consultar als docents. Dies després, la consellera d’Educació, Joana Maria Camps, va dimitir.

Amb l’entrada de la consellera Núria Riera es va desbloquejar la situació dels expedients dels directors de Maó que votaren contra el TIL i es van arxivar. L’abril de 2015, els directors es querellaren contra el secretari autonòmic d’Educació, Guillem Estarellas; el director general de Planificació, Bartomeu Isern, i l’inspector d’educació, José Ramón Mestre. El passat 8 de febrer, van declarar davant del jutge.

Ara el Govern assegura que la desconvocatòria de la vaga indefinida “representa tornar a una normalitat necessària”. A més, han dit que “no ha estat fàcil” arribar-hi. Però, l’Assemblea de Docents no creu que la situació estigui normalitzada. Tenen la mirada posada a les políques del govern d’Armengol. El problema de les ràtios i  el decret de llengües que substituirà el TIL, els principals fronts pendents.

Infografia: Com ha evolucionat el problema de les ràtios?

Més continguts de

El + vist

El + comentat