LA DECLARACIÓ EN 10 CLAUS

Bárcenas es desentén de Son Espases, però revela aportacions d'empresaris per la seu del PP balear

L'extresorer del PP coincideix amb De Santos i apunta que el propietari de la constructora Bruesa participà en la reforma; també reconeix pagaments en B a Matas i cobraments del partit a empresaris vinculats a l'hospital

La compareixença de l'extresorer del PP Luis Bárcenas a la Comissió d'investigació de Son Espases del Parlament balear no ha contribuït a aclarir res sobre el suposat cas de corrupció en l'adjudicació de l'hospital, que es va fer l'any 2006 per 635 milions, però ha servit per posar sobre la taula una manera d'actuar del seu partit i per apuntar a un suposat finançament irregular del PP balear, que hauria rebut aportacions d'empresaris de la construcció per finançar la seva seu a Palma. Per videoconferència des de la presó de Soto del Real, on encara compleix presó preventiva, Bárcenas ha negat que conegués res sospitós de l'adjudicació de l'hospital ni que hi hagués cap referència vinculada a aquesta obra en la comptabilitat paral·lela del partit que sí que ha reconegut.

1. Seu del PP balear

La principal aportació de l'extresorer del PP espanyol Luis Bárcenas a la Comissió d'investigació de Son Espases no ha estat vinculada al procés d'adjudicació de l'hospital, almenys directament. Bárcenas ha apuntat que el seu partit va demanar aportacions a empresaris quan va comprar l'actual seu del partit a les Balears, que després va reformar. Ha afirmat explícitament que hi va haver una reunió amb l'empresari gallec Antonio Pinal, propietari de la promotora Bruesa. Ha afegit que Pinar va col·laborar amb altres empresaris a comprar la seu dels populars a les Illes, situada al carrer del Palau Reial de Palma. Bárcenas ha reconegut que el PP balear va demanar també un crèdit per aquesta operació, ha assegurat que no recordava el nom dels altres empresaris que haurien col·laborat amb el PP balear, ha defensat que les aportacions “no tenien caràcter finalista” (no eren a canvi d'alguna cosa, segons ell) i ha afirmat que el mateix es va fer amb altres seus autonòmiques, com la del País Basc. La declaració de Bárcenas al Parlament coincideix amb la que hauria fet l'estiu passat al fiscal Anticorrupció Pedro Horrach l'extinent de batle d'Urbanisme de Palma Javier Rodrigo de Santos (PP), que hauria confessat la participació del propietari del grup constructor i promotor Bruesa, Antonio Pinal, en la reforma de la seu del PP. Bruesa, que es va donar a conèixer per ser una de les principals empreses beneficiàries de les obres als quarters de la Guàrdia Civil en temps de Luis Roldán, va ser adjudicatària de diverses obres a les Illes Balears durant la presidència de Jaume Matas. Entre d'altres, va executar la variant de Son Ferriol i va participar en la UTE que es va adjudicar la nova seu de la Conselleria de Salut. Però també era l’empresa que havia de participar en l’operació Eivissa Centre, que provocà l’any 2007 l’obertura d’una investigació judicial que no s’ha arxivat fins ara. En aquella mateixa època, el PP balear, amb Jaume Matas com a president del partit, va adquirir tres plantes al carrer del Palau Reial i les va reformar per instal·lar-hi la seva nova seu l’any 2006. Aquest dimecres, el grup MÉS ha demanat al president José Ramón Bauzá explicacions pel “finançament il·legal” de la seu del PP balear amb aportacions d'empresaris que, segons ells, estan vinculats a la construcció de Son Espases.

2. Sobre en B a Matas

Una altra de les aportacions que ha fet Bárcenas relacionada amb Balears tampoc no tenia res a veure amb Son Espases. L'extresorer del PP ha reconegut que va entregar a l'expresident Jaume Matas un sobre amb uns 6.000 euros procedents de la comptabilitat B del partit perquè pogués afrontar les despeses d'instal·lar-se a Madrid quan va deixar de ser president de Balears, el juny de 2007. Segons ha dit, li va donar seguint instruccions de qui llavors era el tresorer del PP espanyol, Álvaro Lapuerta. Ha apuntat que ell pensava que eren uns 6.000 euros, tot i que ha admès que podrien ser 8.400 euros com havia dit la diputada de MÉS, Fina Santiago. També ha reconegut que Matas va cobrar un sou mensual del partit quan després se'n va anar a viure als Estats Units. Ha afegit que “era una pràctica habitual al partit amb persones que tenien un lloc de responsabilitat i en un moment donat l'havien de deixar”. En aquests casos, “se'ls abonava durant uns mesos una quantitat que els permetés tornar a tenir una activitat i cobrir les seves necessitats”. Quan el socialista Antoni Diéguez li ha demanat si l'expresident va cobrar un total de 63.000 euros, ha reconegut que “Matas va percebre aquesta quantitat, se'l va donar d'alta en nòmina i va estar cobrant en nòmina del PP”.


3. Es desvincula de Son Espases

L'extresorer del PP Luis Bárcenas ha assegurat que no va participar en cap reunió sobre Son Espases i que ha conegut l'existència d'un hospital amb aquest nom i d'una investigació sobre l'adjudicació de l'hospital fa pocs mesos per la premsa i per la citació que se li ha fet perquè declaràs en la Comissió d'investigació. “Aquí tots ens assabentam per la premsa de tot i jo també”, ha dit. Ha insistit que “no hi havia relació” entre les donacions que es feien al partit i les adjudicacions d'obra pública realitzades per administracions controlades pel PP, “i en el cas de Balears, tampoc”, ha apuntat referint-se a l'hospital de Son Espases. Amb tot, ha assegurat que desconeixia si a l'Arxipèlag es va fer alguna negociació en aquesta direcció relacionada amb Son Espases o si algun empresari va fer alguna donació al PP balear que pogués tenir alguna relació amb l'hospital. "Ho devia dur el gerent del partit a l'illa o el gerent regional si era d'àmbit regional”, ha apuntat. S'ha mostrat “absolutament convençut” que l'extresorer del PP Álvaro Lapuerta no va cobrar cap quantitat de l'empresari Juan Miguel Villar Mir, president d'OHL, per adjudicar-li l'hospital. També ha dit que no tenia constància que l'expresident Jaume Matas hagués contactat amb Lapuerta per alguna aportació a la formació relacionada amb una adjudicació a Villar Mir.

4. Donacions, no comissions

Bárcenas ha insistit que les aportacions al PP que feien empresaris no eren finalistes ni es feien a canvi d'adjudicacions públiques, sinó que responien a relacions d'amistat entre empresaris i membres del partit. En aquest context ha situat les aportacions que va fer al partit l'empresari, Juan Miguel Villar Mir, responsable d'OHL, l'empresa que s'havia d'adjudicar Son Espases i que finalment va acabar perdent el concurs. Villar Mir, a qui Bárcenas ha qualificat com a “donant generós” amb el partit, va pagar al PP 100.000 euros l'any 2004, 180.000 l'any 2006 i 250.000 l'any 2008, coincidint amb episodis del procés d'adjudicació de Son Espases. Bárcenas ho ha atribuït a una “coincidència” i, fins i tot, ha fet broma dient que aquestes aportacions són petites per poder-se considerar comissions per una obra de més de 600 milions d'euros, agafant els baròmetres que es varen conèixer a Catalunya, referint-se al famós 3%. La diputada de MÉS, Fina Santiago, ha qualificat aquestes aportacions de “comissions” i l'extresorer l'ha volgut matisar: “Comissions no, aportacions voluntàries al partit, perquè comissions seria a canvi d'alguna cosa i tindria un component delictiu, i aquest no n'era el cas”, ha apuntat.

5. Contradiccions

Bárcenas ha reconegut que les empreses que tenien contractes amb l'Administració no podien fer donacions i ha explicat que, precisament per això, les aportacions no es feien en nom de l'empresa, sinó “a nom de persones físiques, encara que siguin propietàries d'empreses”. “Jo no sé si això bordeja la legalitat o no, però les donacions eren de les persones rellevants als consells d'administració i les quanties sempre s'intentaven adequar als màxims que fixa la Llei de finançament. Evidentment, les que figuren a la comptabilitat dels 'papers' no coincideixen i hi ha quantitats que són superiors a les màximes permeses per la llei”. L'exdirigent del PP també ha aclarit que “allò que jo duia no era una comptabilitat, sinó un registre d'ingressos i de despeses”. És el que es coneix com 'els papers de Bárcenas'. No ha aclarit quina quantitat d'ingressos es va fer en aquesta comptabilitat paral·lela, però sí que ha afirmat que en la comptabilitat oficial el PP hauria rebut 38 milions d'euros en vuit anys.


6. La comptabilitat paral·lela del PP

Bárcenas ha reconegut davant el Parlament balear l'existència d'una comptabilitat paral·lela del PP espanyol, de la qual era responsable juntament amb el també extresorer del partit Álvaro Lapuerta. Aquesta comptabilitat es nodria d'aportacions que feien en efectiu empresaris o responsables d'empreses amb l'objectiu d'ajudar el partit, per mantenir-hi bones relacions, “com una operació de relacions públiques per part d'aquestes empreses”. Bárcenas ha apuntat que qui realitzava els cobraments era el tresorer del partit, però en algun cas concret també el president. L'extresorer ha corregit la diputada de MÉS, Fina Santiago i, quan aquesta s'ha referit a ell com la persona que duia la comptabilitat del PP, ell li ha aclarit que allò que duia era la “comptabilitat exclusivament paral·lela, la comptabilitat oficial la duia un comptable”.

7. Comptes a Suïssa i repte al PP

En la compareixença al Parlament per videoconferència, l'extresorer del PP ha negat que es fessin donacions al PP espanyol a través de paradisos fiscals i ha defensat que els 47 milions d'euros que té en comptes a Suïssa són seus i no del PP. “Res de transferències a paradisos fiscals; i els comptes de Luis Bárcenas a Suïssa són comptes de Luis Bárcenas personals", ha assegurat. Ha recordat que va obrir el compte a Suïssa l'any 1988 i ha tornat a defensar que els doblers són fruit de la seva “activitat professional”, que estan relacionats amb la seva cartera de valors, que es va revalorar. Des de la presó de Soto del Real, Bárcenas ha reptat el PP a querellar-se contra ell per apropiació indeguda si, com ha dit el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ell s'ha endut doblers del partit. “És una autèntica barbaritat”, ha sentenciat.

8. Campanyes electorals

Tot i que Bárcenas ha assegurat que desconeixia si el PP balear tenia també una comptabilitat en B, ha assegurat que no s'ha de jugar al cinisme i ha afirmat que tant el seu partit com d'altres han disposat de “recursos addicionals” per fer les campanyes electorals perquè, per regla general, el candidat rep aportacions d'empresaris locals que l'ajuden. La generalització no ha agradat a la diputada de MÉS, Fina Santiago, que ha volgut defensar que el seu partit no ha rebut aquests recursos addicionals.

9. Over Marketing

Els portaveus de l'oposició també han demanat a Bárcenas sobre un cas vinculat a Son Espases que s'investiga judicialment, el cas Over Marketing, un altre suposat cas de corrupció de l'època Matas. Aquest cas investiga la contractació per part d'administracions controlades pel PP d'una agència de publicitat Over MC per compensar-li la campanya electoral que havia fet per al PP balear l'any 2003. Bárcenas ha assegurat que no coneixia l'empresa Nimbus, que també va fer feina pel PP, però sí Over MC i ha dit el nom del seu responsable, Daniel Mercado, sense que ningú no l'hi demanàs. “Era proveïdor habitual del partit”, ha dit, i ha reconegut que va fer esdeveniments per al PP espanyol, però s'ha desvinculat de la relació d'aquesta empresa amb el PP balear o amb el Govern Matas. Ha afirmat que no hi havia cap directriu des del PP espanyol perquè se la contractàs des del partit a Balears o des d'administracions controlades pel partit i ha acabat apuntant que si ho varen fer va ser per decisió seva, perquè potser havien vist la seva manera de fer feina per al PP espanyol i els havia agradat.

10. Expectació i tensió

La compareixença de Bárcenas per videoconferència ha provocat una gran expectació al Parlament balear perquè era la seva primera aparició, encara que fos a través del plasma, des que s'ha conegut que pot quedar en llibertat si paga una fiança de 200.000 euros. Segons algunes fonts, Bárcenas podria sortir aquest mateix dijous de la presó de Soto del Real. Abans de començar, l'extresorer ha fet saber que el seu advocat, l'exfiscal Javier Gómez de Liaño, hauria volgut assistir-lo i li han deixat. En el decurs de la compareixença, el president de la Comissió parlamentària, Miquel Jerez (PP), ha recriminat als portaveus de l'oposició, sobretot al socialista Toni Diéguez, la pertinença d'algunes de les preguntes que ha fet. La posició del president contrastava amb la de Bárcenas, que no s'ha queixat per cap pregunta i les ha contestat totes, encara que no tinguessin a veure amb Son Espases. El PP, que s'ha vist incòmode amb la compareixença de Matas, no ha esgotat ni de bon tros el temps per fer preguntes i s'ha limitat a fer valoracions amb l'objectiu de deixar clar que l'extresorer del PP no havia tingut relació amb l'adjudicació de Son Espases i per insistir a desvincular les aportacions rebudes pel partit i l'adjudicació d'obra pública des d'administracions controlades per aquest.