AHIR, quan escrivia sobre la pèrdua d'en Tomeu Picornell, ja sabia que no hi hauria articles a bastament per expressar el que ha significat per al dia a dia de moltes persones, amics i coneguts, i també per al meu. Ahir, Aina Calvo deia al seu mur del Facebook que la mort d'en Tomeu serà un fet transcendental en la seva vida, i ho és perquè també va ser una persona transcendental tot el temps que hi va ser. En la meva vida també ho ha estat, transcendental. I ahir, només pitjar el botó de "publicar" el meu article, em vaig adonar que no havia escrit el més important:
GRÀCIES per ser-hi sempre, per ajudar-nos a pensar, per fer-nos veure, per assentir i sobretot per discrepar. Gràcies per estar sempre a punt per a una discussió.
GRÀCIES per regalar-nos la teva memòria i la clarividència, però també gràcies per cada vegada que deies "deixa'm que ho pensi i te'n dic coses".
GRÀCIES per fer-nos riure tant, tantes vegades, de tantes coses, de tantes persones i de nosaltres mateixos. Gràcies per la teva tendresa i també per la mala llet i els comentaris perversos.
GRÀCIES per deixar-me acabar aquelles frases que tu, returant, mai no acabaves, i gràcies per repetir seguidament el final que jo acabava de proposar.
GRÀCIES per les cançons que posaves cada matí al Facebook, les que sempre posaves a ca teva, i mira que tenies un gust musical ben particular.
GRÀCIES pels milers i milers de whatsapps, pels mails que arribaven seguit seguit, pels tuits que em comparties, per les advertències, per les idees i sobretot pels xafardejos que tant t'agradaven.
GRÀCIES per aixecar-te cada dia el primer al matí i avançar-nos la feina a la resta de la redacció.
GRÀCIES per la teva fidelitat a tota prova. Gràcies per la fidelitat a l'ARA, a mi, a totes les persones que estimaves i a totes les coses en les quals creies. Gràcies per deixar-nos saber sempre a qui estimaves i a qui i què no.
GRÀCIES, Tomeu, amic.
