Règim fiscal electoral

PalmaEl Règim Especial Balear reapareix en campanya, ara en forma de Règim fiscal propi per a les Illes. No és la modificació del REB que s'havia previst per compensar la insularitat i, segurament per això, es presenta com una reforma fiscal específica per a l'Arxipèlag. Aquest dimecres l'han anunciat el president espanyol i el balear, Mariano Rajoy i José Ramón Bauzá, tots dos del PP. Aquest dijous l'aprova el Consell de Ministres, a manco d'un mes per a les autonòmiques, però no s'aplicarà fins al 2016.

Una reforma fiscal específica per a Balears

El règim fiscal que s'aprovarà aquest dijous per a Balears és una modificació del Règim Especial Balear (REB), una llei aprovada l'any 1988 per compensar desavantatges derivats de la insularitat, però que s'ha demostrat insuficient. La modificació, que no s'aplicarà fins al 2016, consisteix en la creació d'una reserva per a inversions que inclou estalvis del 75% en l'impost de societats i del 65% a l'IRPF per a inversions productives d'empreses o autònoms en qualsevol sector durant tres anys, amb un límit màxim de 200.000 euros. Segons estimacions oficials, unes 3.700 empreses i més de mil declarants de l'IRPF es podrien beneficiar d'aquest sistema fiscal.

L'objectiu principal és fomentar la inversió

Es preveu que la mesura contribueixi a estimular la inversió des del moment que es deixarà sense tributació entre el 65% i el 75% dels beneficis obtinguts a Balears per empreses i autònoms que es destinin a inversions a la Comunitat amb un màxim de 200.000 euros d'impost a pagar cada tres anys. Se'n podran beneficiar empreses subjectes a l'impost de societats que disposin d'establiments i desenvolupin l'activitat a Balears. També se'n podran beneficiar empresaris subjectes a l'impost sobre la renda que tributin en el règim d'estimació directa a l'hora de tributar els beneficis obtinguts a Balears. Finalment, també ho podran fer persones o entitats no residents a l'Estat, que operin a Balears, a l'hora de tributar les rendes obtingudes a les Illes. Els projectes que es podran beneficiar d'aquests estímuls són les inversions per crear o ampliar un establiment, les destinades a diversificar l'activitat o a transformar el model de producció, a la creació de llocs de feina i a la millora i protecció del medi ambient.

Fora de termini i sense participació del Parlament

La reforma del REB que aprovarà aquest dijous el Consell de Ministres arriba després que s'hagin esgotat els set anys de període transitori que atorgava l'Estatut d'Autonomia fins a establir un mecanisme de finançament propi per a Balears per compensar la insularitat. L'Estatut preveia que durant aquests set anys arribarien inversions addicionals per a Balears de manera transitòria, és el que s'ha conegut com a inversions estatutàries i que només arribaren en una mínima part durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE). En aquests set anys s'hauria d'haver iniciat el procés per modificar el REB des de Balears, una situació que no s'ha produït perquè, malgrat el compromís del govern a activar el procés, no s'ha plantejat cap proposta de reforma al Parlament i només s'ha encarregat un estudi a la Universitat que situa, per primer pic, el cost de la insularitat en uns 9.000 milions d'euros cada any. A diferència d'anteriors propostes, i malgrat que el govern s'havia compromès a iniciar el procés a través del Parlament balear, la modificació actual s'haurà aprovat sense la participació de la Cambra autonòmica i sense un debat previ amb agents econòmics, socials i de la societat civil de les Illes.

No compensa el sobrecost en el comerç, en el transport de viatgers o de la vida

El president José Ramón Bauzá ha destacat la reforma com una “fita històrica” i ha defensat que fomentarà la inversió, augmentarà la competitivitat i compensarà els costs de la insularitat de les empreses, de manera que incentivarà la creació d'ocupació. El cert, però, és que els elements essencials plantejats en l'estudi de la UIB per compensar la insularitat no es veuen millorats per aquesta reforma, tot i que Bauzá ha apuntat que l'informe ha basat el posicionament del govern en la negociació. L'estudi de la UIB calculava el sobrecost que pateixen els ciutadans, les empreses i les administracions de Balears només pel fet d’estar establerts en unes illes. Estimava aquests sobrecosts en diversos àmbits, com el del flux comercial, el transport de viatgers o el de l’administració. Segons aquest treball, l’àmbit on els efectes de la insularitat són més impactants econòmicament és en el del comerç, sobretot de mercaderies i especialment en el que es produeix amb la Península. Les pèrdues de comerç de Balears que es produeixen “exclusivament” per la condició insular s'estimen en 6.839 milions anuals en l'estudi de la UIB i no sembla que la reforma del REB que s'aprova aquest dijous compensi aquestes pèrdues comercials. Tampoc no es compensen els costos per als consumidors i productors derivats dels desplaçaments de persones. La UIB estima que el cost d’insularitat relacionat amb el transport de viatgers per via aèria ascendeix a més de 335 milions d’euros, i el de viatgers per via marítima, a uns 70 milions d’euros. En total, 405 milions. Finalment, tampoc no es compensa un altre dels sobrecosts identificats en l’estudi, el que ha d’afrontar l’administració per proveir de béns i serveis públics els ciutadans de Balears. L’estudi calcula que si el complement salarial que cobren els funcionaris estatals per viure a l'illa fos percebut per la totalitat dels residents de les Illes, suposaria un desemborsament de 877 milions d’euros. I, per l’altre, si es té en compte la població ajustada en el Fons de garantia per compensar el sobrecost dels serveis públics, aquest ascendiria a uns 1.000 milions a l’any.

Una reforma electoral

L'aprovació de la reforma del REB quan queda menys d'un mes per a les eleccions fa impossible no veure-la com una mesura electoral, encara que el president del Govern i candidat autonòmic del PP, José Ramón Bauzá, ha justificat que si no s'ha aprovat abans és perquè la situació econòmica ho impedia. “La situació ha estat la que ha estat”, ha dit Bauzá després de destacar que l'economia espanyola i la de les comunitats es trobava en una situació que fregava la fallida, amb altes xifres de dèficit i de deute. “Avui les coses han canviat”, ha recalcat. La justificació, però, no convenç l'oposició, que ha considerat la mesura com un “anunci electoral”, perquè arriba quan queden 25 dies per a les eleccions. La socialista Francina Armengol ha advertit que no es conformarà “amb una modificació petita” del REB, que no afronta els “greus problemes” derivats de la insularitat. “Creiem que Bauzá actua a la desesperada perquè està en cursa electoral i planteja un mal negoci per a Balears”, ha afegit Armengol, qui ha criticat que Bauzá s'hagi fet “una foto electoral”, “arribi tard” i no hagi debatut la proposta amb partits, empresariat i societat civil per presentar una reforma més “ambiciosa”. En la mateixa línia s'ha mostrat el candidat de MÉS, Biel Barceló, qui ha considerat que la proposta anunciada “ni és el REB que esperam ni s'ha consensuat amb ningú de Balears i molt manco és un fet històric”. Barceló ha considerat molt insuficients les mesures plantejades, ha advertit que no es compensaran els desavantatges de la insularitat i que Balears quedarà lluny de la situació de què gaudeixen les Canàries.