Retallades versus sanejament

PalmaUn ple de tràmit s'acaba convertint en un resum de la legislatura. S'apropen les eleccions i convé començar a onejar banderes. La de l'oposició consisteix a reduir l'actuació del PP en una sentència: ha prioritzar els números a les persones. I en un únic ple del Parlament, on no es preveia res de profit, els portaveus de l'oposició coincideixen a acusar al president Bauzá del mateix. El context és propici perquè la setmana passada es va produir una desatenció del servei a l'Atenció Primària de Mallorca. Tots la vinculen a la gestió econòmica del Govern, que opta per quadrar els comptes a base de deixar de cobrir baixes del personal sanitari. I tots la contextualitzen en un marc de retallades a la sanitat pública i a la resta de serveis essencials portades a terme pel PP des que arribà al Govern. Unes retallades que es mantenen en els pressuposts de l'any vinent. El cert és que el tancament d'unitats bàsiques que es produí la setmana passada arriba després que el PP hagués prescindit de 1.351 professionals sanitaris, després que hagi deixat unes 16.000 persones sense targeta sanitària, després que hagi fet pagar 10 euros per targeta sanitària, després que hagi incrementat les llistes d'espera...

Qui més qui manco haurà notat que ha minvat la qualitat del servei sanitari amb les retallades. I és per això que té poca credibilitat el president quan diu que el seu Govern no ha retallat cap servei bàsic. Seria més correcte dir que no els ha eliminat, però el cert és que hi ha hagut retallades i s'han notat en la qualitat del servei. I és per això que el gest de demanar disculpes pel desgavell generat la setmana passada a Atenció Primària, per molt que l'honori, no retorna a ningú la desatenció patida, que per a alguns és una més.

La bandera de Bauzá és la del sanejament dels comptes públics. I la resposta del president a les acusacions de retallades i de prioritzar números a persones, passa per acusar el Pacte de fer una nefasta gestió que va deixar milers de proveïdors de l'administració sense cobrar i que va posar en perill, diu ell, el manteniment dels serveis públics essencials. Un desgavell que ell ha arreglat pagant 1.600 milions als proveïdors i equilibrant els comptes públics. No desmenteix les retallades, les minimitza i justifica per garantir la sostenibilitat del sistema. La tesi del PP és que si s'hagués mantingut la despesa de l'esquerra hauria caigut el sistema i s'hagués posat en perill la sanitat o l'educació pública. Per a que el sistema pogués mantenir-se, s'havien de fer ajustos (un eufemisme de retallades) però sense retallar res essencial. La tesi encara va més enllà: gràcies a aquest sanejament (i a un context turístic favorable, tot i que no es diu massa) s'ha recuperat la confiança dels inversors i Balears encadena 24 mesos consecutius de reducció de l'atur i té previsions de creixement econòmic superiors al 2% del PIB.

Els indicadors econòmics amb els quals el Govern embolcalla el seu discurs topen amb dades com les oferides aquest mateix dimarts per Càritas en un demolidor informe on s'apunta que 306.000 ciutadans de les Illes (115.000 llars) es troben en risc d'exclusió social, de les quals 130.000 (41.000 llars) estan en risc d'exclusió sever. Caldrà veure si els ciutadans, a l'hora de perfilar el seu vot, valoraran més els indicadors econòmics o la seva situació real o si els convencerà el sanejament del sistema més que la pèrdua de qualitat dels serveis públics patida. Però per saber-ho caldrà esperar a maig de 2015.