La Casa Museu Llorenç Villalonga estrena un nou projecte museogràfic per donar a conèixer en profunditat la vida i l'obra de l'escriptor

El vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, Joan Rotger, acompanyat per la directora insular de Cultura i Patrimoni, Catalina Sureda, ha visitat avui la Casa Museu Llorenç Villalonga per conèixer de primera mà la renovació museogràfica que s'ha duit a terme en aquest equipament cultural de Binissalem.

La directora gerent de la la Fundació Casa Museu, Carme Castells, ha estat l'encarregada de fer una visita guiada per les dependències de l'antic habitatge, el projecte museogràfic del qual s'ha desenvolupat amb documents, llibres i objectes propis del fons documental de l'autor. Tot això, articulat des de l'arquitectura de la casa, com a espai expositiu i narrador de la trajectòria del literat.

Al llarg del recorregut, el visitant trobarà importants peces literàries i mobiliari i objectes de l'època, que aproparan l'espectador a la vida i l'obra d'un dels autors més significatius de la nostra literatura. La seva condició de patriarca de la novel·la en llengua catalana permet descobrir a través d'ell la literatura a Mallorca durant el segle XX, com també aspectes socioculturals de la història de la nostra illa que es troben íntimament lligats a la seva literatura.

En el conjunt documental, hi destaquen elements com ara un manuscrit original de la novel·la 'Bearn o a la sala de les nines', l'exemplar original del 'Diario de Guerra' que Villalonga va escriure a Binissalem durant els anys de la guerra civil, la col·lecció d'antics pergamins de la possessió de Tofla i documents diversos que acrediten la seva plena participació en el món literari i intel·lectual de la Mallorca contemporània, entre els quals cal destacar un recull d'autògrafs de les 'Conversaciones de Formentor' del 1959 i una notable col·lecció de retalls de premsa.

Per la seva banda, l'arquitectura de la casa permet descobrir un casal senyorial tipològic de Binissalem. Estança rere estança es visualitza l'austeritat de l'època, els rituals familiars i individuals i les tasques i les labors de l'economia de subsistència.