JUDICI ALS ENCAUSATS DE BUNYOLA

Els testimonis i les proves audiviosuals desfan la versió de la Guàrdia Civil

El fiscal rebaixa la petició d'un any de presó a 1.620 euros de multa per a cada acusat

El fiscal va modificar la seva sol·licitud de pena per als quatre encausats de Bunyola, d'un any de presó a una multa de 9 mesos a raó de 6 euros diaris (uns 1.620 euros en total per cadascun). El codi penal nou –vigent des de l'1 de juny de 2015– preveu que el delicte que se'ls imputa, desobediència greu a l'autoritat, serà castigat amb presó de tres mesos a un any o multa de sis a devuit mesos. També s'ha retirat la petició de 700 euros de multa a un dels imputats per una presumpta lesió ocasionada a un agent arran d'una mossegada, ja que el Guàrdia Civil en qüestió no va presentar denúncia.

Els fets es remunten al 28 de maig del 2012, en el marc d'una visita de l'expresident Bauzá al municipi –tenia una reunió a la finca de Son Termens–. Com ocorria a cada localitat on mantenia trobades amb les juntes del partit, un grup de manifestants –entre 300 i 400– es concentrà als carrers de Bunyola en protesta contra les retallades executades pel Govern i contra la seva política d'agressió al català. Alguns dels activistes tractaren de tallar el pas als vehicles de la Guàrdia Civil que tenien assignada la missió de protegir el cap de l'Executiu i fou llavors quan es produïren els incidents que ara es jutgen.

Durant el judici, els testimonis aportats per la defensa dels quatre acusats han contradit la versió dels fets que han relatat prèviament diferents comandaments i agents de la Guàrdia Civil. Segons les persones que han declarat i que eren presents el dia dels fets, els encausats no varen presentar resistència activa als agents, tampoc animaren la resta de manifestants a impedir l'avanç del comboi del cos armat ni insultaren en cap moment els membres de l'esmentat comboi. Els agents han assegurat que els manifestants bloquejaren la carretera en ambdós sentits, que feren befa i insultaren les forces de seguretat i que varen proferir crits a favor d'ETA i Terra Lliure, unes afirmacions que tots els testimonis també han negat. A més, aquests asseguren que abans de les detencions no hi va haver avisos previs per part de la Guàrdia Civil perquè els participants a la protesta abandonassin la seva acció i deixassin la via lliure. Resulta que aquesta ordre hauria d'haver estat explícita perquè l'esmentada desobediència pugui considerar-se greu. Tanmateix, el vídeo projectat durant el judici demostra que un dels carrils de la carretera estava lliure. De fet es veu com els cotxes hi circulen. 

Després de l'interrogatori als encausats, d'escoltar una desena de testimonis i d'observar les proves gràfiques i audiovisuals, el fiscal, Miquel Ángel Anadón, en les seves conclusions va considerar que els acusats varen desobeir de manera reiterada les peticions de la Guàrdia Civil de deixar lliure la carretera, que no hi va haver extralimitació policial i que a un estat de dret les conductes dels acusats resulten intolerables i més pròpies d'una república bananera.

Per la seva banda, el lletrat de la defensa, Josep de Luis, va agafar el fil del fiscal per concloure que una república bananera és la que permet la cadena de fets que es varen produir aquells dies. Uns fets precedits per una declaració pública de l'aleshores delegat del Govern, José María Rodríguez, quatre dies abans dels incidents i en les quals albirava que es produirien detencions. A més, De Luis va posar de manifest les errades i contradiccions que contenia l'informe de la Guàrdia Civil elaborat després de les detencions. Faltava el número d'identificació d'un dels agents, hi havia equivocacions en els noms dels detinguts i el relat del tinent del cos que va firmar les diligències és poc creïble. Com a prova d'això últim la defensa recordà que a l'escrit s'afirmava que el pare d'un dels acusats havia cridat "feixistes" als agents quan resulta que la persona en qüestió no pot aixecar la veu des del 2007 per un càncer que va patir. 

En opinió de De Luis, la Guàrdia Civil cercava la detenció d'un perfil determinat; de persones amb una ideologia, un passat polític i una imatge molt concreta.

Els acusats, en les seves declaracions finals, incidiren en la politització del procés, en el fet que el Govern Bauzá els va voler utilitzar de "caps de turc" i en les "contradiccions" en les quals ha incorregut en tot moment la Guàrdia Civil. En aquest sentit, Amadeu Corbera –un dels encausats– aportà un detall que aprofundeix en aquest extrem. I és que els agents tant en fase d'instrucció com en el judici han declarat que eren a Bunyola de passada, que venien de Mancor de la Vall –per cobrir un altre acte de l'expresident– i que només volien arribar a Son Termens quan abans millor; però el vídeo esmentat demostra que els vehicles del cos armat no entraren en el poble des de Mancor sinó com si venguessin precisament de Son Termens. De fet, "entraren i sortiren de Bunyola diverses vegades aquell mateix horabaixa" afirmà Corbera. 

El cas va quedar vist per sentència.

     

 

 

 

 

Més continguts de

El + vist

El + comentat