CAMÍ, CAMÍ

Trescam els Camins de Muleta

Podrem guaitar per la balconada marina a ponent del Port de Sóller

El topònim Muleta deriva probablement de mola, o mola petita, referenciant l’orografia escarpada de la contrada. Per camins i roquissar, tastarem allò que resta d’un paratge adust que l’home aprofità en el passat i avui ha ocupat irracionalment.

Partim del far del cap Gros del port, prop del qual s’emplaça el refugi de Muleta, fita de la ruta de Pedra en Sec o GR-221. En aquest punt s’instal·là, entre 1912 i 1944, una estratègica estació telegràfica. Des de la carretera d’accès descobrim les primeres panoràmiques de la jornada: Els altres dos fars de la punta de la Creu, torre Picada, sa Illeta, el puig de Bàlitx, el port...

Refugi per a 30 hostes

El refugi té capacitat per acollir 30 hostes i disposa de lliteres i parament, com també de servei de menjador, tot condicionat amb reserva prèvia. És el punt d’unió entre les etapes 5 (Deià-Muleta) i 6 (Muleta-Tossals Verds). Arrambat a la cinglera, ell far manté el seu ofici d’ençà de 1842. El 1851 l’estructura passà a mans de l’Estat i, en la mateixa dècada, fou modernitzat i potenciat. El 1883 funcionà amb parafina i des de 1920 és elèctric. Actualment la seva magnifica torre, amb categoria de segon ordre, té un abast de 24 milles.

Des del tancat nord del refugi, no feim cas del camí GR, sinó que prenem pel camí de la dreta -descendent i orientat cap l’ oest- que durant uns 15 minuts recorre plàcidament una bella pineda, amb sotobosc de càrritx, mata i ullastres. Prop d’un segon forn de calç deixam una desviació a l’esquerra i, pel vell camí, fent uns revolts, travessam un comellar, passam un mur, i amb traçat més indefinit, ascendim a unes penyes aspres que formen una miranda sorprenent, amb vistes cap al far i la contrada de sa Illeta.

La punta de Sóller

Un pas senzill ens permet completar l’ascensió a un collet (104 m), des d’on gaudirem del superb panorama: Divisam des de la costera de Llucalcari i el massís del Teix fins al morro d’en Fabioler i Dragonera. Prosseguim en sentit sud -fora camí i orientats per fites- per fer un pas en escletxa i passar la torrentera del salt d’en Moixina.

Un fort rost ens permet assolir un collet i continuar per la dreta d’unes penyes. Recorrem cap al sud les rotes de cas Jaumes, un paratge asilvestrat que un temps albergà un grapat de porxos habitats. De front, ascendint un roquissar -en diem els dos Ciurons-, podem contemplar el recorregut, en retrospectiva.

Anam a trobar un pas, prop dels penya-segats de Falconera (197 m), gairebé fora camí i, amb la referència d’una antena de comunicacions i sense perdre les fites, abastar el final d’un vial de la impactant urbanit-zació es Canons. El nom del lloc prové de l’ús d’un vèrtex de 231 m, on s’emplaçà una bateria d’artilleria per a la protecció del port de Sóller. Haurem emprat 1h 30 min des del refugi.

Continuam la ruta en direcció est, pel mateix vial, deixant brancals a dreta i esquerra. A uns 500 m lluny, la pista continua cap a la carretera Deià-Sóller (coll de Can Bleda), encara que nosaltres hem de desviar-nos a mà esquerra i seguir les indicacions del GR-221.

De Muleta Gran al refugi

El nostre camí recorre en sentit NE una plana, força productiva en els dos o tres segles precedents, poblada de vell olivar i alguna guarda de bestiar oví. En pocs minuts tenim a la vista la possessió de Muleta Gran, documentada des del segle XVI i que posteriorment es va desprendre de Muleta dels Avinyons (o Muleta Petita) i Muleta de ca s’Hereu. Pels voltants hi trobam altres petites propietats. Sobre els turons hi creixen els casalots de la urbanització. En aquest altiplà s’hi localitzà un esvaït poblat talaiòtic i, dalt dels roquissars que el tanquen per migjorn, es troba la vella ermita del Pare Catany.

Muleta Gran llueix una esvelta torre de defensa, restaurada fa poc.

El GR passa ran de les cases i connecta amb Sóller i el port. Una branca del GR, per una garriga amb pins i savines i amb vistes de la vall i muntanyes de Sóller, ens mena, en uns 30 minuts, fins al refugi de Muleta, de bell nou.