El Consell aposta per fer carreteres “per reactivar l'economia”

Urbanisme es queda en el germà petit i només s'endú un 12,5% del pressupost

Després de Benestar Social, les carreteres són l'apartat del pressupost del Consell de Mallorca que s'enduen més tallada quan precisament l'ús del cotxe és el més baix dels darrers anys, tal com indiquen les xifres de venda de combustible. 78,8 milions d'euros, 5,8 milions més que el 2014, són per a aquest departament, sense tenir en compte el personal, que està pressupostat en el Departament d'Hisenda i Funció Pública de la institució insular.


En total, 33 projectes de "millora i conservació" de les carreteres de l'illa, en paraules del conseller insular de Territori i Urbanisme, Mauricio Rovira, que posa l'accent en l'aposta del Consell per "reactivar l'economia de l'illa" mitjançant l'obra pública. El conseller insular treu pit i ha assegurat que el Departament de Carreteres "ha estat una de les poques administracions que ha realitzat obra pública aquesta legislatura", fet que lliga a la "contribució a la millora de l'economia i de les empreses" i a la "creació de llocs de feina gràcies també a la conservació de les carreteres". L'increment de la inversió es produeix en any electoral, tot i que Rovira ho atribueix al fet que "ara les finances estan més sanejades que fa dos anys i hi ha una liquiditat major".


Si bé a la conservació s'hi destinen 15 milions, 268.016 euros més que en l'exercici anterior, la inversió per fer obra nova és la que s'endú la major part del pressupost, a la qual es destinen quasi 60 milions, 5,4 milions més que enguany. D'aquests, l'aportació del conveni de carreteres amb l'Estat suma enguany 25,1 milions (2,1 dels quals seran per a expropiacions, a part de 3,5 més).


Retards en els projectes estrella


Tot i que els projectes 'estrella' de l'equip de govern del PP al Consell, com la variant nord i l'autopista Campos-Llucmajor, duen retard segons les previsions inicials, Mauricio Rovira ha assegurat que confia que el Consell de Ministres doni llum verda "en qüestió de dies" a la modificació del conveni de carreteres que ha de permetre l'autopista. Així i tot, Rovira havia manifestat a l'estiu que preveia que les obres es licitarien a la tardor, cosa que no es podrà produir fins que no es resolgui aquest darrer tràmit i que el titular de Carreteres confia que es podrà fer "a principis de 2015".


També la variant nord d'Inca acumula retards: anunciada per començar els treballs a finals de 2014, encara no se n'han resolt les al·legacions, si bé el Consell preveu que la feina s'enceti el 2015. La variant d'Algaida depèn igualment de la modificació del conveni amb Madrid, malgrat que el Consell preveu que es podrà començar a construir abans d'eleccions.


Segon cinturó i Ma-15

Aquestes c inc obres continuen i se sumen a la trentena que es preveu que comencin l'any que ve, entre les quals destaquen la connexió del Molinar amb l'autopista de Llevant i els trams del segon cinturó entre Alcampo i l'hospital de Son Llàtzer, que es preveu que acabin el primer trimestre de 2015, també s'encetarà la construcció del darrer tram d'aquesta polèmica via, entre Mercapalma i el Camí Fondo, amb una partida de 28 milions d'euros, o les actuacions a les carreteres ses Salines-Colònia de Sant Jordi o Llucmajor-s'Estanyol, entre d'altres.

D'altra banda, la partida per a actuacions com el reforç del ferm s'endú 7 milions (400.000 més que el 2014).

I pel que fa a la concessionària de la carretera Ma-15, que uneix Palma i Manacor, el Consell destinarà 8.447.109 euros al pagament del peatge a l'ombra, compromès fins l'any 2042.

Urbanisme rep només 1,1 milions

Encara que el nom oficial de la Conselleria que dirigeix Rovira és de Territori i Urbanisme, el pressupost que rep aquest servei, comparat amb el de Carreteres, el converteix en un departament gairebé testimonial. 1,1 milions d'euros, 363.000 euros menys que el 2014, és la partida que rebrà. Per al 2015 es mantenen els 600.000 euros per a l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca (ADU), i 240.000 seran perquè els ajuntaments adaptin els seus planejaments al Pla Territorial. De fet, les xifres aportades pel conseller insular en aquest aspecte reflecteixen un retard molt important: només cinc municipis de Mallorca s'han adaptat a la norma, que Rovira ja ha advertit que "s'haurà de revisar la legislatura que ve".

Més continguts de

El + vist

El + comentat