CAS NÓOS

Urdangarin diu que seria "medieval" pensar que el Govern contractà "cegament" amb Nóos per ell

El duc de Palma nega haver comès cap delicte i destaca que foren les administracions de Balears i València les que determinaren la forma jurídica de col·laboració i que mai presentaren cap reclamació

Iñaki Urdangarin es defensa de les greus acusacions que mantenen en contra seva la Fiscalia Anticorrupció, l'Advocacia de l'Estat i les acusacions populars i particulars, entre les quals la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, fent caure la responsabilitat dels pagaments de doblers públics a Nóos en les institucions de Balears i València amb les quals es van subscriure els convenis de col·laboració per dur a terme els Fòrums Illes Balears, el patrocini de l'equip ciclista Banesto-Illes Balears i els Valencia Summit. És a dir, i pel que ens interessa als ciutadans de Balears, a qui hem de demanar comptes –segons la interpretació d'Urdangarin– és a Jaume Matas, no a ell.

Per aprofundir en aquesta estratègia de traslladar tota la responsabilitat de les contractacions a l'administració, la defensa del duc de Palma afirma que Urdangarin "ni va pretendre ni va exercir cap força encegadora davant qualsevol administració pública de tal potència o magnitud que provocàs, tot d'una i de manera irreflexiva, que s'accedís a allò suggerit, oferit o imaginat sense tenir en compte la utilitat, conveniència o capacitat de retorn per als administradors, ciutats o territoris”. Afegeix Urdangarin que no es pot partir del plantejament que els responsables d'aquestes administracions "no tenien capacitat d'obrar, ni intel·ligència ni criteri o sensatesa suficients per acceptar allò suggerit, oferit o imaginat". Per la defensa d'Urdangarin, seria "retrocedir a èpoques medievals" pensar que una negativa d'aquests responsables públics a allò que s'havia plantejat "pogués tenir efectes demolidors per a ells, els seus ciutadans o territoris".

És més, en un punt del seu escrit de defensa, l'advocat d'Urdangarin diu fins i tot que "no comparteix" allò que va dir Jaume Matas en un programa de televisió. No ho concreta, però pareix referir-se a l'entrevista concedida per l'expresident balear a Jordi Évole –que està aportada a la causa– i en la qual Matas venia a dir que acceptà les propostes per venir de qui venien... El ja famós "és que era el duc de Palma!".

'Delirium tremens' que la Comunitat ara acusi

En aquest sentit, la defensa del duc de Palma insisteix que és l'administració la que decideix quan, per què i de quina manera contracta. Afegeix que és l'administració la que resol en quina forma jurídica s'estableix la relació (convenis de col·laboració, en el cas de Balears) i arriba a qualificar de “delirium tremens” que la mateixa administració que va decidir com es feia aquesta col·laboració amb Nóos "tingui la gosadia de personar-se com a acusació, ja que és l'única i exclusiva responsable de l'instrument jurídic emprat".

A favor seu –i, en conseqüència, en contra de les administracions que contractaren el seu institut–, recorda també Urdangarin que mai ni l'administració balear ni les valencianes no reclamaren res en via administrativa a Nóos en funció dels convenis subscrits. Ve a dir el duc de Palma que si hi ha cap problema administratiu en els contractes... idò en són responsables les administracions, no ells.

Després, la defensa embulla una mica la troca en negar que pugui ser perjudicada (i personar-se com a tal) la Comunitat Autònoma, perquè els fons es reberen de les entitats Illesport i Ibatur, de manera que serien aquests els que haurien d'estar personats. Insisteix que foren els serveis jurídics d'aquestes entitats els que redactaren els respectius convenis. Oblida el duc que aquestes entitats estaven nodrides amb pressupost públic.

Nóos rebé 2,5 milions d'euros de Balears

Cal recordar que Nóos va rebre de Balears 1,2 milions pel primer Illes Balears Forum, 1 milió pel segon, 54.520 euros pel seguiment de la repercussió de l'equip ciclista Illes Balears-Banesto; 174.000 euros que pagà Illesport per l'oficina del projecte de l'equip esportiu i 116.566 euros més que rebé d'Ibatur per material promocional. Més de 2,5 milions d'euros públics. En el cas de València, la xifra és fins i tot superior: 3,6 milions.

Urdagarin nega haver creat un entramat societari envers Nóos (amb la societat Aizoon per drenar fons procedents de Nóos, segons les acusacions, mitjançant l'encreuament de factures falses) i també tenir comptes en paradisos fiscals.

Sí que admet el duc de Palma que es puguin haver comès "errors o irregularitats administratives" a Aizoon (la societat que comparteix amb la seva dona, la infanta Cristina), però per això també té un argument: passà seguint els consells de Miguel Tejeiro i sense voluntat per part del duc de Palma.

A Aizoon es feia "teletreball"

Així mateix, el duc té arguments bons per justificar que un nombre important de persones figurassin com a treballadors d'Aizoon sense ser-hi... I és que, segons ells, feien "teletreball" i per això no eren a l'oficina, que, recordem-ho, estava situada en el palauet de Pedralbes.

Finalment, nega els delictes fiscals que se li atribueixen (dels exercicis 2007 i 2008) i, per tant, la seva defensa manté que tampoc es poden atribuir (com a cooperadora) a la seva esposa, la infanta Cristina. Els suposats delictes fiscals que se li atribueixen serien, en tot cas, irregularitats administratives, sosté la defensa.

Nega Urdangarin també la reunió a Zarzuela amb l'expresident Francisco Camps i la batlessa de València, Rita Barberá. Quant a la trobada a Marivent amb l'expresident Jaume Matas, Urdangarin se'n surt com pot. Explica que "el tal Pepote organitzà una trobada esportiva amb el llavors flamant nou president de Balears, Jaume Matas, aficionat tant al pàdel com al cicilisme", per exposar-li la situació. La defensa d'Urdangarin omet el lloc on es produí aquesta trobada: el palau de Marivent.

Quant a les responsabilitats dineràries, Urdangarin just admet haver obtingut 706.932 euros, a través d'Aizoon, dels congressos duits a terme per Nóos a València i un dels de Balears. Considera que aquesta seria la quantitat que, en tot cas, li podria ser imputable d'haver-se beneficiat, xifra que, unida a les infraccions administratives que admet dels exercicis 2007 i 2008, situarien la fiança de responsabilitat civil en un màxim de 906.932 euros, molt lluny dels 13, 6 milions que li ha imposat el jutge Castro. El duc de Palma s'enfronta a una acusació, per part de la Fiscalia, que suma fins a 19,5 anys de presó.

 

Més continguts de

El + vist

El + comentat