Les mudances són sempre empipadores: empaquetar, desempaquetar i perdre coses, perquè quan un fa un canvi de domicili sempre acaba per perdre qualque cosa pel camí: una camiseta, un llibre, l’eixugador de mà o un calcetí. Els canvis de domicili són un maldecap, perquè no només perdem coses que estàvem segurs que havíem guardat amb molta cura, sinó perquè també hi ha la possibilitat de trobar quelcom d’inesperat al nou habitatge, una cosa de la qual l’agència immobiliària no te n’havia parlat gens, un intrús… Un maldecap, vaja.
Això és precisament el que li passa al protagonista d’'Agujero' de Øyvind Torseter (Oslo, 1972). Sembla que el protagonista acaba d’arribar al seu nou apartament quan, de sobte, es tem de l’estranya presència d’un buit, d’un forat a la seva paret. Un forat un poc emprenyador, per cert, que canvia de lloc, es mou, fa caure, s’amaga dins l’armari fins que pam!, l’aconsegueix pescar: “Sí, escolti, he trobat un forat... Com?... que els el porti?… Escolti?”. Així que davant tal eficàcia no li queda més remei que travessar la ciutat fins a una mena de laboratoti on uns científics superprofessionals l’amidaran, pesaran, estudiaran, centrifugaran, el sotmetran a tot tipus de proves científiques i, quan n’hagin descobert qualque cosa, ja el tornaran a avisar. En fi, el protagonista entre humà i animal d’aquesta obra i d’altres de Torseter pot tornar al seu apartament en companyia d’un llit d’aparença no gaire còmoda i, potser, qualque forat a la paret.
Inclassificable
'Agujero', publicat per Barbara Fiore Editora (2014), és un obra difícl d’encaixar dins cap definició; és un llibre, un àlbum il·lustrat, un objecte de disseny, tot al mateix temps i tot de manera elegantíssima. Argumentalment podríem dir que ens trobam davant una història clàssica, amb argument, nus i desenllaç. El forat és el punt de partida de l’aventura de Mulegguten, és el que trastoca la seva realitat quotidiana, que cal reestablir travessant la ciutat per dur-lo al laboratori i poder, a la fi, tornar a casa. No obstant això, visualment no ho és pas tant, clàssic. El forat, un forat real, ocupa el centre de la coberta i és el centre a partir del qual s’organitza la composició de cada pàgina. Així, trobarem el forat al costat de la porta, d’altres vegades dins l’armari, d’altres és un globus, un semàfor, el forat del nas d’una nina, etc. I tot ho construeix amb una arquitectura definitivament Torseter, la línia de dibuix, tremolosa i trencada combinada amb un ús de l’espai en blanc i del color molt estudiat, que utilitza tant com a element composotiu com per fer destacar uns elements sobre uns altres.
FITXA DEL LLIBRE:
Títol original: ‘Hullet’
Títol en castellà: ‘Agujero’
Autor: Øyvind Torseter
Editorial: Barbara Fiore Editora
Pàgines: 64
