PER QUÈ tantes vegades tenim la sensació que es fan lleis i normatives diverses per qüestions molt diferents de les que s’han anunciat? Per què pensam que el camí que se’ns diu que s’ha obert com a idoni sovint amaga una corba o, millor dit, una drecera per arribar a un lloc ben diferent i en el qual qualcú té interessos precisos? Ens queixam tots que la ciutadania sent una gran desafecció per la política. Sabut com es fan les coses, ens n’hem d’estranyar? Ara mateix, amb la nova Llei de comerç, es va dir que als municipis que fossin de gran afluència turística els comerços podrien obrir tots els dies i serien declarats ZGAT si així ho demanaven. En principi no hi hauria res a dir, que a les zones més turístiques es pugui donar aquest servei a uns visitants als quals no els agrada gens trobar tancat. Ara bé, d’aquí que ho puguin demanar tots els municipis, encara que el pes del turisme al poble no vagi més enllà de quatre curiosos i vint més que han llogat una casa per una setmana, hi ha una diferència substancial. Avui, Margalida Bonnín ens fa un recompte d’ajuntaments que ja són ZGAT i dels que ho han sol·licitat, i el Govern ja ha dit que ho donarà a tots els que ho vulguin. Marratxí, Vilafranca o sa Pobla ja ho tenen o ho tindran aviat, i no és precisament el turisme que omple els carrers. Llucmajor, Campos o Manacor, que també ho seran, tenen alguna zona costanera de gran afluència turística, però no ho és el seu nucli. Si el que pretenia el Govern és que tots els grans comerços que pressionen poguessin obrir qualsevol dia, que ho hagués dit així. No calia inventar-se això de les ZGAT. Perquè llavors és quan ens adonam que en comptes de legislar es fa comèdia.
