Rodrigo de Santos imposà Son Espases, diu un extècnic de Cort

PalmaGairebé un mes de compareixences a la comissió d’investigació de Son Espases no havien servit per resoldre dues de les preguntes clau en el cas: qui va decidir que no es fes el nou hospital a Son Dureta? i qui va plantejar fer-lo a Son Espases? Els dubtes s’han començat a resoldre aquest dilluns. El tècnic de l’Ajuntament de Palma que va fer la primera selecció de possibles solars on ubicar l’hospital ha revelat que la decisió de desestimar Son Dureta era del PP i que el solar de Son Espases es va situar entre les ubicacions possibles per imposició del llavors tinent de batle d’Urbanisme, Javier Rodrigo de Santos (PP).

El compareixent que ha posat el nom de Rodrigo de Santos sobre la taula ha estat Juan Seguí, tècnic d’Urbanisme de l’Ajuntament, que en aquell moment era cap d’Àrea de Realitzacions Urbanístiques i que ara està jubilat. Val a dir que l’arquitecte ha deixat entreveure la seva mala relació amb De Santos i va acabar sent objecte d'un expedient disciplinari que el va considerar incompatible per participar en el procés perquè el seu fill tenia interessos a la zona. Abans que se l'expedientàs, va demanar una excedència.

En el relat dels fets, l'arquitecte ha deixat clar que l’elecció de Son Espases fou una decisió política i que es va vestir l’expedient aparentant un procés de selecció de terrenys tot i que la decisió ja estava presa d’abans per part del Govern del PP de Jaume Matas.

Seguí, sense que ningú no li fes preguntes, ha explicat la seva participació en l’elecció dels terrenys. Ha apuntat que la primera vegada que li feren cercar un emplaçament alternatiu a Son Dureta fou el maig de 2003. Qui li va ordenar va ser el llavors tinent de batle d’Urbanisme, Rafel Vidal, un regidor de Joan Fageda, i que li ho va justificar perquè era una imposició del PP, que ho volia dur en el programa electoral. Passades les eleccions, ja a l’agost, li tornaren a demanar que cercàs solars i li'n varen imposar dos: Son Espases i Son Sardina; aquest darrer, segons ell, no tenia sentit perquè no estava comunicat i depenia del segon cinturó, que només existia als plànols. Qui li va donar la directriu era el gerent d’Urbanisme, Juan José Ferrando, seguint ordres del tinent de batle, Rodrigo de Santos, ha explicat.

Segons el tècnic, en aquell moment ja va intuir que la decisió estava presa. Sobretot quan el mateix mes li varen dir que la “comissió de Son Dureta”, un òrgan polític del Govern que ningú no havia esmentat fins ara, havia triat quatre solars: el de Son Espases, el de Son Sardina, la base General Asensió i el de Son Puigdorfila. Segons el tècnic, ell no va fer la proposta de quatre emplaçaments, sinó que li varen donar feta i només la va pintar als plànols. Seguí ha admès, però, que dels quatre solars proposats el millor era el de Son Espases perquè el de Son Sardina no estava comunicat, la base General Asensio era de Defensa i no se’n volia despendre, i el de Son Puigdorfila estava a prop d’una zona protegida.

Seguí, però, també va signar el document tècnic de Cort que avala la ubicació de Son Espases, una vegada l’IB-Salut ja havia optat per aquest solar. En la comissió ha explicat que el varen pressionar perquè fes l’informe en “10 minuts” perquè al cap de poques hores la batlessa, Catalina Cirer, i el president, Jaume Matas, havien de presentar públicament Son Espases com la ubicació elegida. El tècnic ha detallat les pressions que hauria rebut del director tècnic de la Gerència d’Urbanisme, Bartomeu Abad, i ha explicat que aquest li va arribar a dir que “tingués present” que el seu fill, que també és arquitecte, feia feina a Palma.

“Ja se sap com se les gastaven”, ha dit, “Mallorca és Sicília sense morts”, ha sentenciat, després d’apuntar que si no hagués fet aquest informe l’haurien expedientat. De tota manera, ha admès que de les quatre ubicacions plantejades, la de Son Espases era la millor. Ha afirmat també que el seu informe ni era preceptiu, ni necessari, ni decisori perquè l’IB-Salut hauria pogut decidir-ne directament la ubicació. Segons ell, el seu informe només va servir per donar una imatge d’unitat i de consens i perquè els responsables municipals creassin “una muralla per protegir-se”.

L'arquitecte ha negat que facilitàs informació privilegiada al seu fill, Juan Tolo Seguí, també arquitecte que va registrar un projecte juntament amb l'empresari Bartolomé Cursach per fer un geriàtric privat devora Son Espases. Segons Seguí, el seu fill i Cursach feren una opció de compra sobre la finca de Son Cabrer l'any 2012 i ell no va sospitar que es faria l'hospital a Son Espases fins a l'agost de 2013. Aquest dilluns ha explicat que va ser llavors quan va dir al seu fill que l'hospital perjudicaria el seu projecte perquè no era el mateix fer un geriàtric en un entorn tranquil com el de devora la Real que devora un “monstre” com l'hospital.

El cert és que mesos després l'Ajuntament li va obrir un expedient disciplinari que va concloure que el tècnic era incompatible perquè el seu fill tenia interessos a la zona, però abans que l'Administració actuàs ell va demanar una excedència. Segons ha dit, li varen obrir expedient per “qüestions polítiques i mediàtiques” i va optar per demanar excedència després d'una “depressió molt grossa”, perquè “qualsevol cosa que fes el meu fill pareixia que era perquè jo era a l'Ajuntament”.

Els altres compareixents

A banda d'aquesta compareixença, encara se n'han fet tres més. El fill del promotor Vicenç Grande, Víctor Grande, ha dit que no va assistir al sopar de Madrid amb l'expresident Matas l'abril de 2002, on segons un testimoni de la Fiscalia Matas, que llavors era ministre de Medi Ambient, hauria anunciat la intenció de fer l'hospital a Son Espases. De moment, cap empresari que comprà terrenys a la zona de Son Espases no ha reconegut haver assistit a aquest sopar ni disposar d'informació privilegiada.

També hi ha comparegut el responsable de Dragados a Balears, Juan Antonio Esteban, qui ha admès que mai no havia vist una “situació tan estranya” com la que es va registrar durant el procés d'adjudicació de Son Espases, un procés que es va aturar per indicacions polítiques i per la filtració a un diari del previsible guanyador del concurs just quan s'anava a adjudicar i que després de demanar informes al Consell Consultiu i als col·legis d'enginyers i d'economistes acaba adjudicant-se a la UTE liderada per Dragados, encara que es preveia fer-ho a la d'OHL.

Una acta redactada prèviament

Precisament aquest dilluns també ha transcendit que una de les actes de la mesa de contractació de Son Espases, concretament la del 6 d'octubre de 2006, va arribar redactada a la reunió. La persona que la va escriure, Margalida Ensenyat, també ha comparegut davant la comissió. Ensenyat era la secretària del director econòmic i financer del Servei de Salut, Juan Sanz, que era el president de la mesa de contractació i que fou qui li ordenà que redactàs una acta que li entregà en brut. L'acta que arribà redactada a la reunió era la que acordava demanar informes als col·legis d'economistes i d'enginyers, uns informes que serviren per reinterpretar els barems de valoració del concurs i que acabaren canviant l'adjudicatari.