La importància de l’autonomia personal en els infants

De vegades, els pares no s'adonen de la importància de l'autonomia personal dels seus fills fins que ocorren determinades situacions enutjoses per als infants. Un cas concret és el d'un nin que, en tornar d'un viatge escolar, explica als seus pares com de malament es va sentir quan va haver de demanar ajuda per tallar el menjar i els altres infants se’n van riure. Aquest va ser el fet determinant per adonar-se de com de significatiu que és per a un nin aconseguir certa autonomia en plena fase de desenvolupament.

Desenvolupament

En un infant, l'adquisició d'habilitats s'observa de manera contínua, al mateix temps que ocorre la maduració d'estructures nervioses com el cervell, la medul·la o els nervis, o com l'aprenentatge que el nin fa des que neix, descobrint-se a si mateix i el món que l'envolta.

Un aspecte molt important en el desenvolupament de l’infant és l'autonomia personal. Es parla d'autonomia quan un és capaç de realitzar activitats de la vida diària basades en les seves pròpies capacitats, habilitats i interessos sense dependre d'altres. Un infant autònom per a l'alimentació, el vestit o el bany també ho és per a l'aprenentatge, relacionar-se amb altres infants i, en general, per resoldre problemes quotidians, sense oblidar-se de l'autoestima que suposa juntament amb la capacitat de superació.

Activitats bàsiques

Un dels principals objectius de la teràpia ocupacional és aconseguir que l’infant sigui independent per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, sempre d’acord amb la seva edat.

Les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD), també anomenades d'autocura, estan orientades a la cura del propi cos i es realitzen de manera quotidiana, com poden ser:

• L'alimentació / menjar: és el reconeixement de coberts i capacitat de portar el cobert del plat a la boca juntament amb l'habilitat de menjar i manipular el menjar o el líquid a la boca i empassar-se’l.

• El vestit: inclou l'elecció de peces en funció del clima i situació, a banda de l'acció de vestir-se / desvestir-se.

• Bany i higiene personal: inclou la higiene bucal o el pentinat.

• La mobilitat funcional i les transferències: és la deambulació o moure d'una posició a una altra.

• El bany / dutxa: inclou el maneig d'envasos necessaris, graduar la temperatura, ensabonar-se, rabejar-se i eixugar-se.

• El control d'esfínters: es refereix al control del buidatge voluntari de la bufeta urinària i de l’intestí.

Alteracions

Quan un infant presenta algun tipus d'alteració o patologia durant el desenvolupament, les dificultats per realitzar aquestes activitats per si mateix augmenten. Es pot veure alterada la planificació i execució d'accions, la coordinació, la motricitat gruixuda o la motricitat fina.

Per exemple, per realitzar el raspallat de dents de manera independent, es necessita adoptar un bon posicionament, la realització de pinces digitals, una correcta manipulació dels estris a utilitzar aplicant una força adequada, coordinació ull-mà i desenvolupar una planificació i seqüenciació de les passes a seguir en un ordre adequat.

Davant la presència d'alguns d'aquests dèficits, ha d'iniciar-se un pla d'intervenció per millorar certes habilitats i fomentar l'autonomia personal. Un recurs d'especial rellevància són les ajudes tècniques. Aquests aparells o adaptacions s'utilitzen per suplir moviments o ajudar en les limitacions funcionals, com poden ser: per a l'alimentació, la mobilitat i la cura personal.

Sobreprotecció

Per als pares, és molt important el benestar dels seus fills. Es preocupen perquè tinguin totes les cures necessàries en cada etapa de desenvolupament i creixement, a més de donar-los suport en determinades situacions.

Quan aquestes preocupacions i actuacions es donen de manera excessiva, pot donar lloc a la sobreprotecció. En molts casos, els pares no són conscients de les repercussions que poden tenir.

Justament, la sobreprotecció pot promoure una incapacitat en l’infant per desenvolupar certes habilitats i activitats que posteriorment els conduiran a l'abast de l'esmentada autonomia personal.

Generalment, els infants sobreprotegits solen tenir major inseguretat, més pors i són temorosos davant de diferents situacions.

Consells per fomentar l’autonomia personal

• Plantejar hàbits d’acord amb l'edat. No es pot exigir una determinada activitat per a la qual encara no estan preparats. Per exemple: embotonar-se quan encara no han desenvolupat aquests petits moviments manipulatius que necessiten més precisió.

• No sobreprotegir l’infant. S’ha de deixar que es taqui, caigui i s'equivoqui.

• Unificar les pautes, és a dir, una vegada que l’infant aconsegueix fer una activitat, ha de fer-la en tots els seus àmbits. Per exemple, no serveix de res que ho faci a casa amb els seus pares i, no obstant això, no ho faci a casa dels avis.

• Dividir la tasca perquè aquesta sigui tan fàcil com sigui possible.

• Pautes verbals. En lloc de donar ajuda física a l’infant o bé realitzar-li la tasca –per exemple, vestir-lo–, es pot substituir per indicacions verbals.

• Sense presses. Se li ha de donar un temps suficient per realitzar les diverses activitats (vestit, dutxa...), especialment quan està en un procés d'aprenentatge. Amb la pràctica del dia a dia, s'anirà adaptant l'activitat a un temps raonable.

• Motivar el fill amb elogis cada vegada que experimenti un avanç en la consolidació d'algun hàbit.