Balears 03/07/2015

Els beneficis dels cans a la societat actual

La convivència amb un ca ajuda a la salut física, mental, psíquica i emocional dels més petits, dels adults i de la gent gran

Inés Compte
4 min
Un nin amb un ca.

Pedagoga i tècnic en teràpia assistida amb AnimalsFa més de deu mil anys que va començar la relació home-ca, i des de l’inici i al llarg de la història, el ca ha ajudat l’home en tasques com la caça, la protecció del ramat o la guarda i la defensa. Actualment, els cans tenen diverses funcions en la nostra societat i són excel·lents animals de companyia.

Beneficis que aporten

La interacció dels infants amb els cans ajuda al seu desenvolupament immunològic. Hi ha estudis que demostren que els infants que conviuen amb cans tenen un 30% menys de risc de patir infeccions respiratòries i un 50% menys d’infeccions auditives. Multitud d’estudis ens mostren que els infants que conviuen amb cans són més empàtics, tenen més autoestima i tenen millors relacions socials amb els seus companys.

El ca contribueix en la suavització dels moments de centralisme i egocentrisme present en l’edat de 3 a 6 anys descrit per Piaget. Participar en el seu dia a dia i tenir cura del ca afavoreix la seva autonomia, s’aprèn a compartir i a respectar. Ser responsable d’un ca fa que els infants se sentin més útils i millori el seu sentiment de capacitat.

Els cans són també facilitadors de l’aprenentatge, són motivadors en si mateixos, ja que donen respostes positives a les accions dels infants interactuant amb ells i aconseguint que es desenvolupin de manera més natural habilitats com el llenguatge, habilitats motrius i tendència a explorar l’entorn, ben importants en el desenvolupament infantil.

Conviure amb un ca desenvolupa un major respecte cap als animals en general i s’aprenen valors com l’amistat i l’amor.

Està demostrat que quan acariciam un ca, la pressió arterial disminueix i això produeix efectes relaxants en el nostre organisme. La convivència amb un ca ajuda a la salut física, mental, psíquica i emocional dels més petits, dels adults i de la gent gran. Ens ajuden a millorar la forma física: els cans necessiten realitzar activitat física, i sortir a jugar i passejar amb ells contribueix en la millora de la nostra forma física i estimulen el contacte social. Segons un estudi a l’American Journal of Public Health, els infants amb cans dediquen més temps a realitzar activitats físiques que els que no en tenen.

Disminueixen l’estrès: equips d’investigació de la universitat Commonwealth Virginia van mesurar les ones cerebrals de propietaris de cans abans i després del contacte amb ells. Els resultats obtinguts mostren com després d’interactuar amb els cans, els propietaris experimentaren un augment en la freqüència de les ones associades a la relaxació i una disminució del nivell de l’hormona de l’estrès, el cortisol. Ens ajuden en la rehabilitació de malalties: S’ha demostrat que aquelles persones que tenen cans es recuperen més aviat de malalties com infarts i cirurgies. Disminueixen el sentiment de solitud: la presència de l’animal fa que les persones se sentin més confiades, segures i protegides, i la seva companyia fa que s’estimuli el contacte físic i la comunicació. Amb el temps, l’home ha sabut aprofitar les característiques i capacitats dels cans i mitjançant la seva domesticació hem fet del ca el millor amic de l’home, el millor animal de companyia i un animal indispensable per a la realització de tasques d’ajuda social.

Avui dia cans seleccionats i específicament entrenats col·laboren a la nostra societat com a cans de policia, cans de rescat de persones, cans de defensa, cans detectors de substàncies, explosius i malalties, com determinats tipus de càncer, o cans al servei per a persones amb discapacitat visual (els reconeguts cans de l’ONCE).

Els cans d’assistència són cans específicament entrenats per conviure amb persones amb discapacitat i que actuen com a ajudes tècniques que permeten millorar l’autonomia personal i la seva qualitat de vida:

-Cans d’assistència per a persones amb discapacitat física: ajuden a realitzar tasques com obrir portes, encendre llums, ajudar a desvestir, recollir objectes del terra, obrir calaixos, ajudar en possibles caigudes i ajudar a passar de la cadira de rodes al llit.

Cans senyal: ajuden a persones amb discapacitat auditiva a identificar la procedència dels sons, com el timbre, el plor d’un infant, el despertador o les alarmes dels electrodomèstics i avisar-ne l’usuari.

-Cans d’assistència per a infants amb autisme: ajuden a reduir conductes que posen en perill la seva integritat física, milloren la comunicació i socialització, milloren les conductes de son i redueixen els nivells d’ansietat.

-Cans detectors d’hipoglucèmies: aquests cans d’alerta mèdica estan entrenats per detectar les temudes hipoglucèmies fins i tot vint minuts abans que succeeixin i avisar-ne els familiars.

-Els cans de teràpia són cans seleccionats i entrenats per integrar-se en un programa terapèutic com una eina per al terapeuta per poder assolir objectius determinats d’una manera més ràpida afavorint la qualitat de vida i la integració social de les persones amb discapacitat o necessitats educatives especials.

La Teràpia Assistida amb Animals (TAA), en aquests cas, amb cans, no és una teràpia alternativa, els cans no són terapeutes, són un complement, participen en la sessió de manera activa i dinàmica amb el pacient juntament amb l’equip format per professionals de la salut o de l’educació i els tècnics en teràpia assistida amb cans amb uns objectius i criteris d’avaluació concrets. El ca es presenta dins el programa terapèutic com un estímul multisensorial capaç de fomentar la participació i la comunicació de l’usuari. La seva presència fa que es descontextualitzi la teràpia en si i s’interpreti de manera més natural i divertida i que aconsegueixi beneficis físics, cognitius, emocionals i socials en els pacients.

Recomanacions:

Tenir un ca ens aporta multitud de beneficis, però s’ha de tenir en compte que és una gran responsabilitat i un compromís. Per poder gaudir d’un ca al nostre costat i al costat de la nostra família, es necessita coneixement, temps i dedicació en la seva educació

‘Niños y animales de compañía. Si pero...’.

Pilar Canosa, Francisco Minguell

Debate, 2002.

Lander-Can Mallorca, Calvià

Centre d’entrenament caní professional

Fundación Bocalán

Entitat social, amb vint anys d’experiència, dedicada a la millora de la qualitat de vida de persones amb discapacitat

www.bocalan.es

stats