Era Erika el seu nom? On va néixer? Quan? Tenia germans? Quin era el nom del seu pare? I el de la seva mare? Com devia ser la seva vida abans? Abans dels guetos, abans dels camps de concentració, abans de passar insuportables hores dins un tren que els conduïa cap als camps de la mort. Havien sentit a parlar dels camps de la mort abans? Quina conversa fou la que tingueren els pares d’Erika abans de llançar-la del tren, abans de llançar-la a la vida?
Erika és la protagonista involuntària d’una història contada a partir de frases breus, austeres i directes. Preguntes sobre l’origen de la pròpia família, sobre la quantitat d’hores que degueren passar dins el tren. Interrogants sobre el moment de la decisió: quan la van prendre? “Com ho va fer la mare per arribar fins a la paret de fusta del vagó?”. Un parell d’afirmacions: “Algú em va recollir i em va entregar a una dona perquè em cuidés”. Esperança: “Avui el meu arbre torna a tenir arrels. I la meva estrella encara brilla al cel”.
Preguntes i afirmacions en una història que mescla present i passat, dolor i desig, incertesa i seguretat tant en la narració com en les imatges que en cap cas poden ser enteses com a simples acompanyants decoratius d’allò que es conta. Roberto Innocenti aconsegueix, a través de la combinació de les imatges en blanc i negre i en color i, sobretot, a través de l’ús d’un punt de vista molt proper on tots els personatges es mostren d’esquena, convertir el lector en una mena de passatger del tren, que, com Erika, no coneix la identitat ni d’aquells que hi van a dins ni d’aquells que, amb un fusell, en romanen fora. Un lector que, com Erika, té la sort, si és que es pot parlar de sort, de veure com el tren s’allunya cap a un destí incert mentre el cotxet de nadó queda abandonat a l’estació.
'La historia de Erika' (Kalandraka, 2005) és una història real contada per l’escriptora i professora Ruth Vandeer Zee. Cinquanta anys després de la Segona Guerra Mundial, Vandeer Zee coneix Erika, que, ja dona, li explica que ella també hauria volgut visitar Jerusalem i que va arribar fins a les portes de Dachau, però no havia estat capaç d’entrar-hi.
'La historia de Erika', il·lustrada per Roberto Innocenti, és la història real d’una nina que, com sis milions de persones més: homes, dones i nins, es van convertir en protagonistes anònims i involuntaris d’un dels períodes més vergonyosos i inhumans de la tota la història.
FITXA DEL LLIBRE
‘La Historia de Erika’
Text: Ruth Vander Zee
Il·lustracions: Roberto Innocenti
Traducció: Pilar Martínez i Xosé M. González
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 32
