Balears 24/07/2015

A l’estiu, aprenem jugant!

Les vacances són una ocasió per aprofitar aquelles estones lliures per compartir el temps amb la família

Aina Moratinos I Mariona Herrera
4 min
Imitar escenes quotidianes ajuda els infants a entendre la realitat. / ISAAC BUJ

LogopedesL’estiu sempre és un bon moment per dedicar-nos a jugar amb els més petits d’una manera més distesa i sense presses. Les vacances són una gran ocasió per aprofitar aquelles estones lliures per compartir el temps amb la família i, per què no, aprofitar aquestes estones per fer activitats que ajudin a estimular el creixement lingüístic, cognitiu i motor dels nostres fills.

El dia s’allarga, els horaris són més flexibles i hi ha una gran varietat d’activitats disponibles per fer a l’aire lliure. L’experiència vital i la implicació emocional són grans facilitadors de l’adquisició de nous aprenentatges; per tant, és important tenir en compte aquelles propostes de jocs i pautes que podem utilitzar quan compartim estones de joc amb els nostres fills.

D’1 a 4 mesos

Els infants es comuniquen amb els seus moviments corporals, amb els sons i vocalitzacions instintives per expressar malestar, gana. L’estimulació a través d’ímputs repetitius són els més adequats per a aquestes edats perquè donen confiança i seguretat a l’infant.

Les cançons: són un bon recurs per comunicar-se amb els més petits, utilitzar cançons de bressol, d’animals, etc. que incloguin melodies senzilles amb vocabulari adaptat a la seva edat i amb onomatopeies. També podem canviar algunes de les paraules que es repeteixen a la cançó amb el nom del nin o inventar-nos la lletra de les cançons aprofitant situacions de la vida diària (com per exemple, el moment del bany).

- Donar sentit als sons de l’entorn: quan se sentin sons de l’entorn (tant si estam a casa com a l’aire lliure) és un bon moment per ajudar els nins a adonar-se’n i comentar-los. “Sents aquest ocell?”, “Sona el telèfon?”.

- Jugar a seguir la pista: mostrar al nin algun objecte amb una qualitat sonora o visual (per exemple, un sonall) i moure’l a poc a poc perquè el segueixi.

Dels 4 als 8 mesos

L’infant ha après a utilitzar la seva veu, crida i comença a balbucejar algunes síl·labes senzilles com “ma”, “pa”, “da”. Comprèn i es comunica mitjançant diferents tipus d’entonació.

Jugar a identificar d’on vénen els sons: quan sentim algun so com per exemple: “Sents aquest avió?”. “On és?”. “Has sentit el nostre cotxe?”.

- Quan l’infant comença a experimentar amb la seva pròpia veu i a produir sons com “b”, “m”, “d”, “a”, “i”, “u”, podem imitar el so posant la seva mà a la boca perquè noti les vibracions dels llavis.

- El xiuxiueig: parlar-li xiuxiuejant i dir-li coses agradables a l’orella els ajudarà a tranquil·litzar-se i els mostrarà altres maneres de comunicar-se.

Dels 8 als 12 mesos

Comprenen gestos i hi responen, reprodueixen sons coneguts i aprenen que alguns sons estan relacionats amb persones especials (papà, mamà). Imiten accions que els fan gràcia, diuen adéu amb la mà, aplaudeixen, fan sons amb objectes i els tiren, exploren l’entorn.

- Joc del telèfon: jugar a comunicar-se imitant una conversa telefònica. Ajuda a establir els principis de comunicació i els torns de parla.

- Expressions facials: jugar a imitar expressions facials indicant-ne el nom (“qui fa cara d’enfadat?”, “qui ensenya les dents?”) i ajudar-lo a desenvolupar el seu sentit de l’humor fent bromes (“beure del seu biberó”, “posar-nos les seves sabates”...).

Dels 12 als 18 mesos

Comprenen diferents noms, frases curtes, familiars i ordres senzilles. A poc a poc els balbucejos s’assemblen més al llenguatge parlat i comencen a dir les primeres paraules. Ja assenyalen persones i objectes que se li anomenen i cap als 18 mesos ja diuen al voltant de 20 paraules.

L’ajudant: fer-lo sentir partícip de les activitats quotidianes demanant-li ajuda mitjançant ordres senzilles (“Dóna’m la camiseta”, “agafa la cullera”, “agafa el conte”). Al principi podem assenyalar-li allò que li demanam per ajudar-lo a entendre-ho.

- Seguim el ritme: quan cantam cançons o escoltam música podem seguir el ritme de la melodia amb els peus i les mans. Ens ajudarà a adquirir aquelles habilitats prèvies a l’adquisició del llenguatge.

- El bany és un bon moment per treballar les parts del cos. Podem jugar a identificar-ne les parts amb una pepa o amb el propi cos.

Dels 18 als 24 mesos

Ja comprenen moltes paraules que anomenen objectes, parts del cos, roba. Construeixen frases de dues paraules, diuen el seu nom i responen preguntes senzilles.

Sons d’animals: podem ensenyar-los quin so fan els animals a través de contes amb imatges, animals de jugueta o bé aprofitant quan en veim algun.

- Les fotos com a recurs: fer un àlbum de fotos amb les persones i animals de l’entorn del nin i jugar a identificar-ne els objectes, persones, animals i accions. Podem ajudar-los formulant preguntes com: “Qui és? Què fa?, etc”.

- Agrupar objectes: treballar els camps semàntics organitzant diferents objectes seguint criteris variats (coses de menjar, roba, objectes grans i petits, per colors…).

Dels 24 als 36 mesos

En aquesta edat es produeix una explosió del llenguatge (hi ha un increment de 200-300 paraules) i comencen a organitzar els elements de les frases introduint-hi verbs simples, adjectius, pronoms i preposicions. Ja poden explicar esdeveniments i utilitzen el no.

Joc simbòlic: Imitar escenes quotidianes ajuda els infants a entendre, interpretar, integrar, transformar i expressar la realitat que els envolta. Desenvolupa la imaginació i creativitat, ajuda a expressar sentiments, fomenta el desenvolupament del llenguatge oral. Exemple de jocs: cuinetes, metges, mestres.

Aquest juliol us animam a provar algun d’aquests jocs i a gaudir de l’aprenentatge i del plaer de comunicar-se amb els vostres fills. En ell pròxim article proposarem jocs de llenguatge per a nins i nines de tres a sis anys.

stats