Josep Vicent Marí i Biel Company, els millors col·locats per rellevar Bauzá

PalmaL'endemà de l'anunci de José Ramón Bauzá d'abandonar la presidència del PP balear comencen a sonar els noms de les persones que el podrien substituir. Si és condició prèvia que sigui diputat, com apunten alguns dins el partit, les opcions es limiten i en sobresurten dues: el conseller d'Hisenda en funcions, Josep Vicent Marí, o el conseller d'Agricultura en funcions, Biel Company. Si s'opta per un perfil diferent i es planteja una mena de bicefàlia, amb un president del partit i un portaveu parlamentari diferent, el ventall s'obre.

Josep Vicent Marí (Eivissa, 1971) no té, almenys aparentment, enemics interns. Entrà amb perfil tècnic al Govern de Bauzá per ocupar el càrrec de director general del Tresor, però amb el relleu de Pep Ignasi Aguiló com a vicepresident econòmic es va convertir en el conseller d'Hisenda i, des de llavors, ha explotat com a polític amb projecció. En els darrers mesos ha assumit un important protagonisme i Bauzá l'ha convertit en portaveu de la passada campanya electoral i en cap de cartell per Eivissa al Parlament. Tot i que el fet de ser d'Eivissa podria suposar un handicap per optar a candidat del Govern, en realitat s'ha fet com a polític a Mallorca i sembla que està bastant al marge dels poders contraposats en el PP eivissenc. Podria ser més problema per a ell que no tingui un poder territorial definit i clar, sobretot a Mallorca, que hagi crescut a l'ombra de Bauzá i se'l pugui identificar internament amb ell.

Biel Company (Sant Joan, 1963) se situa en un determinat corrent del PP i s'identifica clarament amb allò que s'anomena el canyellisme, per l'expresident Gabriel Cañellas. Aquesta relació li garantiria uns suports concrets i amb un pes important, sobretot a la Part Forana de Mallorca. Però, a la vegada, provoca d'entrada que tingui com a detractors els mateixos que rebutgen tot allò que vingui de Cañellas, i aquí s'hi trobarien els sectors propers a Bauzá, però també els del president del partit a Palma, José María Rodríguez. Company té certa projecció externa, però internament és un nouvingut perquè es va afiliar al partit quan ja era conseller i se li suposa un poc coneixement de la manera de funcionar del partit. Els seus seguidors destaquen la seva espontaneïtat i els seus detractors li critiquen el caràcter.

Al marge d'aquests dos futurs diputats, n'hi podria haver d'altres amb alguna opció. La principal seria Maria Salom, però el seu llarg recorregut dins el partit i en les institucions, on ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat, fa que no se la vegi com una opció de futur sinó només com una sortida a la crisi de lideratge. Una altra possibilitat seria la de Marga Prohens, però d'entrada només reuniria suports entre els seguidors de Bauzá.

Fora del Parlament, també hi ha alternatives, però això obligaria a plantejar una mena de bicefàlia amb un president del partit que no tindria cap tribuna per visualitzar-se i amb un portaveu de l'oposició amb major presència pública. Aquesta situació ja es va viure anys enrere amb José Ramón Bauzá, que fou elegit president del partit i no va entrar al Parlament fins molt després. Les opcions fora de la cambra són molt més remotes perquè passen pel batle de Palma en funcions, Mateu Isern, que també té detractors interns i que no ha mostrat de moment iniciativa, o per batles o candidats locals que tenen més projecció de futur que de present.

El fet que Génova posposi el congrés del PP balear fins ben entrat el 2016 provoca que el president del partit, José Ramón Bauzá, tingui més temps per preparar el seu relleu i pugui projectar amb més intensitat el candidat que avali per presidir el partit. D'aquí que es faci el congrés, hi ha temps perquè les opcions s'ampliïn o es redueixin encara més.