La Conselleria d'Educació, un niu de conflictes
La dimissió de Deyà i l'exoneració del primer expedient a March tornen a mostrar un Govern desnortat en aquesta matèria
PalmaLa dimissió de Miquel Deyà com a director general d'Educació posa de manifest les tensions que es continuen produint en el Govern relacionades amb l'educació. Més enllà dels motius personals, que s'al·leguen tradicionalment per justificar cada dimissió, darrere de l'última baixa hi torna a haver la mà del president José Ramón Bauzá, que és en realitat el conseller d'Educació. Deyà admet que se'n va perquè no té marge de maniobra i, d'aquesta manera, evidencia que la política educativa ve imposada des del Consolat. Bauzá només vol peons que executin. I és conegut que el fins ara director general d'Educació havia topat amb un dels peons de Bauzá a la Conselleria, el cap de la Inspecció Educativa, Francisco García Moles. L'adéu de Deyà coincideix amb l'exoneració del primer expedient obert contra el director de l'Institut de Marratxí, Jaume March, una reculada més del Govern en els processos oberts contra docents precisament per la Inspecció Educativa. Com en el cas dels directors de Maó, l'expedient contra un docent es torna a tancar sense demanar excuses i sense que l'administració assumeixi cap responsabilitat.
Al marge de la dimissió de Deyà i de l'exoneració del primer expedient a March, els fets d'aquest dijous tornen a mostrar un Govern sobrepassat, que no se'n surt amb l'educació, incapaç de reconduir el conflicte obert per ell mateix fa gairebé dos anys. La mateixa imatge de Govern desnortat que es va visualitzar fa dos mesos, quan el Tribunal Superior de Justícia va desballestar el Tractament Integrat de Llengües (TIL), ressuscita ara. Després que els tribunals deixassin impracticable el TIL a principi de curs, el Govern va intentar reconduir la situació defensant de portes enfora el seu model (al qual ja no diu TIL, sinó trilingüisme), però deixant que cada centre fes la seva de portes endins. La intenció era fer el que es pogués i rebaixar la tensió fins a les eleccions amb reunions que aparentassin interès. Els fets d'ahir, però, tornen a situar el conflicte en els titulars informatius. I ara no és la comunitat educativa la que el remou, sinó el Govern mateix.
