Un Estat recentralitzador i un Govern amb carències a l'hora de legislar

PalmaEl govern de l'Estat, concretament el Ministeri d'Administracions Públiques, ha tornat a amenaçar el Govern balear de dur-lo al Tribunal Constitucional per l'aprovació d'una altra llei. Amb aquesta ja són onze les normes impulsades per l'Executiu de José Ramón Bauzá que han provocat la reacció estatal, i això que el Govern de Bauzá és del mateix color polític que el de Madrid. No és Bauzá un sobiranista que es caracteritzi precisament per voler eixamplar l'àmbit competencial balear, més aviat al contrari. Per tant, haurem de concloure que el zel del govern de l'Estat és extrem i, en el seu afany recentralitzador, aprofita qualsevol oportunitat per marcar el terreny. O bé que el Govern balear demostra carències notables a l'hora de legislar quan bona part de la normativa que impulsa provoca una reacció de Madrid, que entén que aquesta va contra la Constitució, contra la seva normativa o que li envaeix competències.

Segurament hi ha part dels dos components en l'explicació de la situació, una situació que, com a mínim, no genera seguretat jurídica, una de les promeses electorals dels populars. Perquè no és només que s'aprovi normativa que faci sonar les alarmes de l'Estat sinó que, a més, per no acabar amb un plet al Constitucional, normalment s'arriba a acords amb l'executiu central que impedeixen aplicar part de la normativa autonòmica sense que en tots els casos s'hagin portat a terme les modificacions pertinents. Ara per ara, després dels onze conflictes competencials oberts, hi ha una part de la normativa autonòmica vigent que no s'aplica, amb la consegüent inseguretat jurídica que això genera.

Capítol a part mereix la darrera amenaça de l'Estat per una possible inconstitucionalitat, perquè fa referència a un article que regula la llengua en la qual s'han d'etiquetar els productes en la Llei de protecció del consumidor. Madrid actua contra un article que ja existia en la normativa anterior des de fa anys, sense que hagués provocat cap amenaça d'inconstitucionalitat, i que només s'ha modificat parcialment per restringir encara més l'ús del català en l'etiquetatge. La nova norma no modifica l'article qüestionat i obliga, com ja passava fins ara, que en la majoria de productes es pugui etiquetar en castellà o català, excepte en els que impliquen un risc per a la salut, que s'han d'etiquetar almenys en castellà. Però elimina un punt que permetia etiquetar només en català quan la informació era fàcilment intel·ligible. És evident que en aquest punt o l'Estat s'ha confós o vol restringir encara més l'ús del català.